Cortadellas: "La gent gran no interessa"

Joan Cortadellas és el president de la Llar d'Avis de la Parròquia i vicepresident del Consell de la Gent Gran. El TOT l'entrevista en motiu del dia de la Gent Gran que se celebra aquest dimecres, 1 d'octubre a Sant Cugat. Cortadellas s'ha mostrat molt crític amb les polítiques que s'estan portant a terme per al col·lectiu que representa. 

Com s’encara aquesta Setmana de la Gent Gran?
Com a novetat no hi ha res d’especial. Són pràcticament les mateixes activitats que fem cada any, perquè l’organització d’aquesta setmana va a càrrec de les entitats, i aquestes no estan passant pel millor moment. Concretament, on s’agrupa més gent gran és als casals. I els casals, per unes raons o per unes altres, ara mateix fluixegen. Potser n’hi ha dos que funcionen molt bé, com el de Valldoreix i la Llar d’Avis. Però d’altres, com les Planes, la Floresta, Miras-ol o Santa Rosa, tenen problemes o encara estan en procés de recuperar-se. Un dels projectes que hem presentat al Consell de la Gent Gran és precisament l’enfortiment dels casals. Recordo que en una visita als casals de la Dreta de l’Eixample, a Barcelona, vam veure que n’hi havia set, igual que a Sant Cugat. Però allà, per aquests set casals, hi treballaven 14 tècnics —dos per cada casal—. En canvi, aquí, pels set casals i per totes les entitats que treballem per la gent gran, només disposem d’un tècnic a mitja jornada.A més, els pressupostos estan congelats. Les subvencions fa més de 15 anys que no es mouen, i sovint arriben tard. La d’aquest any, per exemple, encara no sabem ni com s’ha de demanar. Fa quatre o cinc anys que sempre les cobrem fora de termini: de vegades el 31 de desembre, just a temps perquè consti, i d’altres fins i tot al gener. Tot això fa que les entitats no tinguem prou recursos per impulsar activitats noves i ens hàgim de limitar a repetir les que ja fèiem cada any.

Diu que les entitats tenen problemes. A banda de les dificultats econòmiques per les subvencions, amb quines altres traves es troben?
Per exemple, amb el tema de les subvencions mateix: canvien els sistemes per demanar-les i, a hores d’ara, encara no ens han dit com les hem de sol·licitar. En aquests moments ni tan sols ells saben com s’han de demanar. Després hi ha els casals públics, que depenen directament de l’Ajuntament, i que pateixen problemes d’infraestructura. Hi ha goteres que fa anys que s’haurien d’haver arreglat, instal·lacions d’il·luminació que mai s’han acabat de col·locar —tot i tenir les caixes amb els llums a dins— o ascensors que no funcionen. Nosaltres, per sort, podem anar tirant endavant. Però en d’altres casals, com a les Planes, hi ha una junta molt petita que depèn només de dues o tres persones. Si alguna d’elles falla, el casal pràcticament queda paralitzat, perquè no hi ha una base social prou àmplia. Aquests són els principals problemes que es troben.

Però tenen idees per fer coses noves? Què voldrien fer?
Aquest any la taula rodona s’ha suprimit, perquè realment els ponents que havien de venir demanaven de cobrar i no se’ls pot pagar. Alguna vegada també s’havia pensat a projectar alguna pel·lícula interessant, però en una sala que tingués tot l’equipament necessari. Això també s’ha de pagar i, evidentment, no es pot. O, per exemple, per la Setmana de la Gent Gran, tradicionalment hi havia hagut pancartes que es posaven al carrer, a l’estació, a la plaça Octavià… Tot això ha desaparegut. Fins i tot els programes: enguany se n’han fet poquíssims i pràcticament no han arribat a ningú. A més, s’ha volgut incorporar dins del programa una campanya de sensibilització respecte a la gent gran. Segur que ha costat uns diners, però a l’hora de la veritat no es veu: ni als fanals ni a les parades dels autobusos ... La campanya ha quedat molt fluixa. I això que és una campanya ben pensada. El lema és molt maco: “Pensem en gran”. Però està lligada al Pla Estratègic que es va aprovar fa més de tres anys al plenari de l’Ajuntament i que no s’ha posat en marxa perquè no hi ha recursos. Aquest Pla Estratègic depenia d’un pla d’acció, i aquest pla encara no està ni elaborat.

El problema és que no hi ha pressupost?
És que no ho diuen, però jo penso que aquest és realment el problema. Qualsevol millora requereix una mica de diners i aquests diners no hi són. Penso que aquest és el problema de fons: que un pla aprovat fa tres anys no s’hagi posat en marxa perquè no es concreten quines accions s’han de dur a terme. En realitat, el problema és que no hi ha diners.

I quin és el pressupost de la Setmana de la Gent Gran? El tenim?
Sí, em sembla que són uns 6.000 euros, una cosa així.  En total per la publicitat, pels equips de so… 

A banda d’aquestes dificultats, quina és la resposta de la gent gran aquesta setmana?
De moment, el diumenge, al concert de rock, hi va haver menys gent que fa tres anys. Segurament va ser per l’escenari, és a dir, el lloc, que no era el més adient. De la plaça Octavià vam passar a la plaça de Barcelona; de la plaça de Barcelona, a l’escenari davant de l’Ajuntament, que no és ni plaça… i hem anat baixant en nombre de persones. De 400 vam passar a 200, i diumenge només érem un centenar. Per tant, la resposta ha estat baixa. Possiblement, també s’ha de tenir en compte que feia fred i que jugava el Barça, l'aplec de la sardana, i tot això contribueix. El divendres acabem amb el xou de final de festa, que és el que sempre agrupa més gent, que aquí és on alguns dels casals intenten ensenyar.
i el que han estat assajant durant aquest temps.

L’any 2021 o 2022 es va crear el Consell de la Gent Gran, del qual vostè n’és el vicepresident. Com està funcionant aquest Consell? Qui en forma part i quins objectius té?
En formen part totes les entitats de gent gran que han volgut ser-hi, que no són totes. A la Taula de la Gent Gran sí que hi són totes, però al Consell només les que han volgut. Són unes vint entitats. Entre totes escullen el vicepresident, que és qui les representa. Jo he estat vicepresident en aquests dos últims Consells, però ja vaig anunciar que ho deixaré, que dimiteixo, perquè realment estic molt decebut de la utilitat del Consell de la Gent Gran. En el manifest del Dia Internacional de la Gent Gran havia escrit que no havia servit de res, però m’ho van fer corregir (les entitats) i al final hi vam posar que ha servit de poc, per quedar més suau.  La veritat és que ha servit de molt poc. Jo diria que pràcticament de res. En el primer Consell vam dir que teníem idees i que al següent plenari presentaríem projectes. Vam presentar vuit projectes. Mai es van aprovar, mai es van posar en marxa. Mai. A més, és un Consell consultiu i mai se’ns ha consultat res. Mai s’ha pres cap acord, mai s’ha iniciat cap iniciativa. En el segon Consell, que es va constituir fa un any, vam dir: “Potser vuit projectes són massa, en presentarem quatre”. Igual. No s’ha aprovat res i no s’ha posat en marxa res. Serveix únicament per rebre informació que ja tenim de l’activitat de l’Ajuntament. I cada vegada manifestem el nostre desacord amb la manera com es gestiona, però no se’ns fa cas de res. Per això jo ja estic decebut totalment amb la seva utilitat. Em sap greu perquè, al final, l’Ajuntament pot penjar-se la medalla de dir que té un Consell de la Gent Gran. Però si aquest Consell no serveix per res, em sap greu donar-los aquesta possibilitat de penjar-se la medalla. Sempre havíem dit que no volíem arribar a ser un Consell consultiu que no servís per a res. Però al final s’han pres decisions des de l’àmbit municipal que afecten la gent gran sense tenir en compte l’opinió del Consell.Per exemple, amb el tema de la nova residència.

La residència era un tema que tenia apuntat Quina és la seva opinió?
De seguida que vam saber com s’estava estructurant, vam dir que no ens semblava correcte i seguim dient exactament el mateix. Però no se’ns havia consultat, evidentment. Es van muntar les bases per a l’adjudicació de la construcció i la gestió d’aquesta residència, i nosaltres aquestes bases no les vam veure fins que ja van ser de domini públic. No se’ns va consultar de cap manera. Mentrestant, nosaltres havíem presentat un projecte per fer una petita residència, amb tot el projecte elaborat, però tampoc s’ha tirat endavant. I ara sembla que estan una mica emmirallats perquè han vist que a Igualada hi ha uns pisos per a gent gran, subvencionats, que paguen 800 euros al mes. Una cosa fantàstica. Però és exactament el mateix esquema de funcionament que aquí a Cugat Natura. La diferència és que Cugat Natura és privat i aquells són públics. Però és que a Igualada,  n’hi ha 70 d’un costat i 60 de l’altre, tots promocionats per l’Ajuntament. La gran diferència és que allà l’Ajuntament s’hi ha implicat, i aquí no hi ha cap mena d’interès.

Teòricament, aquesta residència no hauria de tenir només habitacions, sinó també habitatges per a gent gran?
Alguns, sí, sí. I ja veurem si arriben a estar subvencionats per la Generalitat, si seran places concertades… això no està gens clar.

"El més probable és que sigui una nova residència privada, construïda en terreny públic i gestionada durant 50 anys per una entitat privada"

Quin és el problema que veuen en el plantejament d’aquesta nova residència?
Que se cedeix un terreny públic per fer-hi una residència que molt probablement seguirà sent privada. La condició és que demanin places concertades, però la Generalitat ja ha dit que Sant Cugat no en concertarà més perquè ja en té prou. Això ho ha dit la Generalitat, encara que aquí estiguin convençuts (Ajuntament) que ho faran. Però no n’hi ha prou amb el convenciment. La proporció de places concertades que té Sant Cugat ja és superior a la d’altres pobles o ciutats del voltant. Per tant, no hi ha cap seguretat. I com que no hi ha cap seguretat, el més probable és que sigui una nova residència privada, construïda en terreny públic i gestionada durant 50 anys per una entitat privada.

De totes maneres, l’Ajuntament també té responsabilitat en aquesta qüestió? Perquè la responsabilitat de construir residències públiques és de la Generalitat. Potser era això o res?
El “res” nosaltres el volíem suplir amb un petit projecte: una residència pilot, una experiència per a 13 persones que després es podria repetir. No calia construir res, només llogar una casa o un parell de pisos. Concretament, hi va haver una moció que es va aprovar al ple municipal per unanimitat per fer servir, per aquesta experiència pilot, dos dels pisos de l’edifici de Correus (és de propietat municipal). Allà hi havia la possibilitat d’instal·lar-hi aquesta residència. Tots els grups polítics hi van estar d’acord i van dir que es treballaria aquest projecte amb la Taula de la Gent Gran. Però no s’ha fet res. I seria una bona oportunitat, perquè els pisos ja hi són i només caldria adequar-los a l’ús com a residència.

Aquesta seria la principal reivindicació que té el col·lectiu de la gent gran? Vosté que té el pols de les necessitats del col·lectiu, ja parla amb la gent que ve aquí a la Llar d’Avis, què és el que més necessiten?
Els projectes que havíem presentat anaven en aquesta línia. Per exemple, n’hi havia un que es deia Camins amics, que consistia a arreglar les voreres. Fa tant de temps que arrosseguem aquest problema i és un drama: pràcticament cada setmana hi ha algú que pren mal —i mals de veritat— ensopegant per les voreres del carrer. Aquest era un dels projectes. L’altre projecte era crear un petit banc d’elements ortopèdics —cadires de rodes, caminadors, bastons, etc.— perquè la gent gran els pogués utilitzar. Tampoc s’ha fet. I una idea que a tothom li va semblar fantàstica va ser crear, amb les empreses de Sant Cugat, un petit fons. Que els diners que destinen a responsabilitat social corporativa els dediquessin a ajudar amb el tema de l’habitatge de la gent gran. Tothom va dir que era una idea meravellosa, però no s’ha fet res per tirar-la endavant.

L’Ajuntament té les mans lligades per tots els problemes burocràtics que hi ha a l’hora de tirar endavant projectes?
Sí, però també hi ha manca d’interès. Sempre he criticat que, en el programa de govern que va preparar Junts, s’hi havia inclòs la creació de la Regidoria de Gent Gran. I això no s’ha fet. Era un compromís del govern. No s’ha fet perquè després hi va haver la coalició amb Esquerra Republicana.

Però sí que hi és, la Regidoria de Gent Gran?
Sí, però està integrada dins d’Infància, Joventut, Gent Gran, Patrimoni Cultural i Promoció de la Ciutat.

"Ja ens anirem morint. I com més aviat millor per no buidar el fons de les pensions"

Volia dir una regidoria única per a Gent Gran, doncs? Perquè ara hi ha moltes carteres i, al final, són 13 regidors de govern.

Junts a àmbit nacional va demanar que els ajuntaments que incloguessin una regidoria de Gent Gran. I aquí es va incloure al programa electoral. I l’única manera de tenir pressupost realment dedicat a iniciatives per a la gent gran és tenir una regidoria pròpia. El que tenim és una regidoria que, entremig de moltes altres coses, també s’hauria d’ocupar de la gent gran. I no hi ha pressupost. Ni pressupost ni tècnic. Ara, problemes administratius, tots els que vulguis. També perquè la burocràcia és molt feixuga i ha augmentat molt els últims anys. Però penso que, en el fons, el que hi ha és una manca d’interès. O sigui, la gent gran no interessa. Així, tal qual, ho he de dir.. Es considera que ja anem fent, que anem tirant i que, per tant, ja ens anirem morint. I quan abans, millor per no buidar el fons de les pensions. Una mica arribes a aquesta conclusió.

També m’ha parlat de la necessitat d’arreglar voreres. L’alcalde ha dit que hi ha 30.000 incidències a les voreres i calçades. De fet, el col·lectiu de la gent gran va fer una acció per marcar aquests llocs que s’han d’arranjar. Ha de començar un dia d’aquests el pla de voreres. Com està aquest tema?
Hi havia 30.000 incidències, però ara ja deuen ser moltes més, perquè això ens ho van dir fa més d’un any, quan nosaltres ho vam proposar. Ja ens van dir que hi havia 30.000 incidències sobre la taula. Per tant, ara ja deuen ser bastantes més. Però, clar, davant d’una persona que cau i es trenca l’espatlla, o es trenca el maluc, o es torça el turmell, tu no li pots dir “tranquil·la, que hi ha un pla de voreres i que l’any 2032 ho tindrem arreglat”. Això no és una resposta. Hi ha coses que s’han de fer ja. Jo encara no he trobat ningú que em digui que les voreres de Sant Cugat han millorat en els darrers quatre anys. Tothom diu que s’estan destrossant totes.

"No pot ser que hagis d’anar vigilant el terra constantment per no caure"

Hi ha molts quilòmetres de voreres a Sant Cugat…
Que comencin, que facin alguna cosa. Perquè sí, hi ha molts quilòmetres i trigaran a tenir-los arreglats, però si no comencen, no hi ha res a fer. Jo penso que també és un tema de prioritats. S’han d’establir prioritats, però és evident que el lloc per on passa la gent ha de ser transitable. No pot ser que hagis d’anar vigilant el terra constantment per no caure. No pot ser. s veuen incidències noves que tampoc s’arreglen, perquè les anteriors ja no s’havien solucionat. Anem a pitjor. Potser algun dia es començarà a arreglar, no ho sé, però mentrestant hem de tenir paciència i resignar-nos a seguir caient pel carrer.

Les persones que cauen pel carrer i es fan mal, després fan alguna mena de reclamació a l’Ajuntament? Teniu dades d’això?
Tenim dades, sí.

De quantes reclamacions estem parlant?
No, quantes no ho sé. Però sí que sabem que hi ha gent que ho ha fet i que està passant un calvari per culpa d’això. Han presentat denúncies i molts ni tan sols han rebut resposta. Alguns que han insistit han acabat sabent que l’asseguradora que té l’Ajuntament no paga el que hauria de pagar perquè l’Ajuntament té una franquícia que tampoc cobreix. I llavors l’asseguradora diu: “Si vosaltres no cobriu la part de la franquícia, nosaltres tampoc podem pagar la resta”. I així estan des de fa anys. Hi ha persones que insisteixen i no tiren la tovallola, però les ganes de fer-ho són evidents. I tot això fa pensar que, al final, no servirà per res.

Entenc que quan algú té una lesió, aquesta compensació el pot ajudar, per exemple, a llogar una persona perquè l’assisteixi?
Exacte. I també per fer tractament durant més temps i coses així. Algunes d’aquestes lesions són greus. Està demostradíssim que una fractura de maluc, per exemple, a les nostres edats pot arribar a avançar la mort anys.

Tenen pensada alguna altra reivindicació o alguna acció com la de pintar les voreres?
No, de moment no. Perquè se’ns va tocar la cresta quan vam fer la dels carrers, per haver pintat.

Perquè no es pot pintar el carrer, clar…
Sí, sí. Ens van amenaçar fins i tot amb posar-nos multes.

Ara s'ha posat en marxa una prova pilot a la Floresta, els àpats amb companyia. Com ho valoren?
Això està molt bé, si està ben gestionat i funciona, fantàstic. Molt bé, ens alegrem molt que ho puguin fer, perquè és un problema, el tema de la soledat de la gent gran.

I com ho viuen a la Llar?
Aquí, la Llar d’Avis som aproximadament uns 500 socis. D’aquests, la immensa majoria —diria un 80%, així tal qual— són dones. La desproporció és 80-20.I d’aquestes dones, la majoria viuen soles. Són vídues i viuen soles a casa seva. El que passa és que s’apanyen. Els homes, en canvi, s’apanyen menys, perquè realment no saben portar la casa. Però la soledat és tremenda. Moltes dones de la Llar m’expliquen que per elles la Llar és la segona família. Venen cada dia a trobar-se amb els amics i les amigues. Una d’elles em deia: “Si no, em passo el dia parlant només amb el gos”. Concretament, hi ha una dona que sempre ho explica: diu que la Llar d’Avis li ha salvat la vida dues vegades. Quan va morir el seu marit i, un any després, el seu fill. La primera vegada, alguna cosa se li devia il·luminar, perquè va entrar aquí a la Llar i va trobar bon ambient, gent que s’interessava… i quan va morir el fill, el mateix. Això és el que intentem que trobin aquí: amistat, companyia. Encara que vinguin només a jugar al parxís a la tarda, és igual. El cas és que surtin de casa i es trobin amb amics i amigues. Hi ha moltes colles que, a part de trobar-se aquí, també queden fora: per esmorzar un dia a la setmana, o per fer altres coses. Els agrada buscar i trobar aquesta companyia. La soledat és un problema. Un gran problema.

Així, faltarien espais de trobada per a la gent gran o està força cobert?
No, no. Van fer un recompte i a Sant Cugat li correspondrien pràcticament el doble de casals dels que té, pel volum de població gran. N’hi ha set, però no es fa res perquè n’hi hagi més. N’hi hauria d’haver més, que fossin llocs on la gent es pogués trobar. Si no són els casals, la gent es troba a les botigues… però cada vegada menys, perquè cada vegada hi ha menys d’aquestes botigues de punt de trobada. Les botigues de tota la vida són importants. . Nosaltres sempre hem dit que s’haurien d’enfortir els que hi ha i, a més, crear-ne més.

I venir a una llar d’avis té algun cost?
Sí. Aquí, per exemple, es paguen 80 euros l’any. És una quota que es pot assumir, encara que depèn: per a alguns, 80 euros també són diners. Ara bé, si algú ens diu que no els pot pagar, cap problema: pot venir igualment. Als casals públics no es paga quota, però sovint han de demanar la col·laboració de la gent perquè no arriben amb el pressupost. Ara mateix hi ha un casal que ja ha dit que, si no cobra la subvenció, deixarà de fer activitats, perquè estan cansats d’haver de posar diners de la seva butxaca.

El president del Casal de Mira-sol ja ha dit que si no reben la subvenció, deixaran de fer activitats

I a vostés també els passa?
Sí. Aquí cada any, al setembre, hem de demanar un préstec bancari perquè la subvenció de l’Ajuntament no arriba a temps. Per a nosaltres no és la part principal del pressupost, però és necessària. I si no arriba, hem de buscar diners per no deixar de pagar proveïdors ni el personal que tenim.

I quin casal és el que ha dit que deixarà de fer activitats?
El president del Casal de Mira-sol ja ha dit que si no reben la subvenció, deixaran de fer activitats. És un casal públic, sí, i depèn directament de l’Ajuntament. De fet, tres casals depenen de l’Ajuntament: Mira-sol, Les Planes i La Floresta. Després hi ha el de Santa Rosa, que depèn de la Generalitat, perquè és dins d’una residència. El de Valldoreix depèn de l’EMD i funciona molt bé, molt bé. I també hi ha Creu Roja, que fa algunes activitats de casal amb el seu pressupost propi.

I la Llar d’Avis com es finança?
Sobretot amb les quotes dels socis —que en són molts i és la principal entrada—, però també amb el suport del llegat de Joan Auladell, que va deixar la casa, diners i uns pisos en renda que generen ingressos per al manteniment. Amb anem fent. També rebem algunes aportacions privades, però a part d’això només hi ha els 10.000 i escaig euros de subvenció que ens hauria de donar l’Ajuntament. Són exactament els mateixos 10.000 i escaig de fa quinze anys.

I mentrestant la Llar ha crescut…

Ja sabem com funciona.

M’ha dit abans que el programa de Junts portava el compromís d’una regidoria única de Gent Gran. A mi em sobta, perquè amb 13 regidors hi ha moltes coses per portar. És com si només hi hagués una regidora d’Educació, que és gairebé impossible…
Això és perquè Junts, com a partit polític, era prou sensible per adonar-se que la gent gran és un col·lectiu important. Important de cara a aconseguir vots també, i a més és un col·lectiu que va creixent cada vegada més de forma exponencial. Per tant, d’alguna manera, venien a dir: “Dediqueu-hi recursos, perquè ens interessa que hi dediqueu recursos.

Què ha passat amb aquest compromís?
Doncs que aquí no es va tenir en compte. Entre altres coses, perquè la part de Gent Gran va caure sobre Esquerra Republicana, i llavors Junts va dir que ja no era cosa seva i no s’hi ha compromès.

Anava a les llistes electorals de Junts. Encara està vinculat amb el projecte o no?
Totalment desvinculat, sí. No m’he donat de baixa del partit, però me’n donaré.

"Em sap greu que cada vegada que ens reunim unes quantes entitats, allò es transformi en un mur de lamentacions contra l’Ajuntament"

Per aquest motiu?
Sí, per total desil·lusió. Totalment decebut de la resposta que hi ha hagut. Quan vaig entrar a l’executiva, vaig dir que jo no hi entrava per defensar Junts, sinó per defensar el col·lectiu de la gent gran de Sant Cugat. I que, per tant, seguiria sent igual de crític que havia estat amb els anteriors governs municipals. I això és el que he fet. Però arriba un punt que cansa ser tan crític i que et responguin amb un “ja ho farem” i després no facin res.

I com veu les entitats en general? Hi ha alguna cosa que voldria explicar?
Jo penso que el moment és crític, no únicament per a les entitats que treballem amb gent gran, sinó per a totes les entitats de Sant Cugat. No se’ns valora com se’ns hauria de valorar. La societat civil de Sant Cugat, per part de l’Ajuntament, està totalment desvalorada. A mi em sap greu que cada vegada que ens reunim unes quantes entitats, allò es transformi en un mur de lamentacions contra l’Ajuntament.

Això ve d’ara o s’ha agreujat?
S’ha agreujat. En els últims dos anys s’ha agreujat amb tota seguretat. També hi ha hagut aquest canvi legal en la manera de donar les subvencions, que encara estan estudiant. Estan estudiant des de fa dos anys! No pot ser que estiguem així.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.