Antoni Aguilera: “Creu Roja fa les activitats que en un moment la societat no ha fet”

Des del 1988 és voluntari de la Creu Roja

Antoni Aguilera va néixer el 31 de juliol del 1933 a la barriada de Sant Andreu del Palomar a Barcelona. 27 anys després es va casar i va anar a viure al Montbau, allà va viure 9 anys amb la seva dona i aleshores va venir a viure a Sant Cugat. Ara ja fa 44 anys. Va treballar a la fàbrica de maons de la família Almirall fins que es va jubilar el 1998, des d’aleshores diu que no es dedica a cap feina retribuïda, però sí a Creu Roja des del 1988. Ha estat president de l’assemblea de l’entitat a Sant Cugat, però també a Catalunya. Ara és vicepresident de Creu Roja a Catalunya. El Rotary Club li atorga enguany el premi Paul Harris per la seva implicació en aquesta institució.

Quan i com entra a Creu Roja? 

Va ser el 1988. Em vaig trobar la meva amiga, la Maria Rosa Juanola, una persona molt coneguda aquí a Sant Cugat, a qui li devem tenir l’assemblea que tenim ara. Ens vam trobar un dia i em va dir que havia d’entrar a Creu Roja i ser-ne el president. Vaig ser president de l’assemblea de Sant Cugat-Rubí-Valldoreix des del 1990 al 2007. Del 2005 al 2007 ho vaig ser de Catalunya, ara actualment sóc vicepresident de Catalunya. També vocal del Comitè Nacional de la Creu Roja Espanyola i formo part de l’assemblea, vocal, de la Creu Roja espanyola. 

Déu n’hi do! 

I més coses he estat. Una altra cosa que sóc, és el president de la Comissió d’Art de la Creu Roja Catalunya. 

Què és ? 

Arran de què la filla del Miró va tenir un accident a Tarragona, Miró va regalar un quadre i un tapís a la Creu Roja en agraïment i vam començar el fons d’art. Ara vam anar a Londres a fer una exposició. 

Com és que forma part d’aquesta comissió i com està formada? 

Jo havia tingut una galeria d’art a Sant Cugat, la Febo de Sant Cugat, per tant, és coneguda la meva afició per l’art en l’equip de Creu Roja. La comissió la formem un representant de cada província i tenim dos assessors externs.

Quines activitats fan? Organitzen exposicions? 

No, nosaltres no fem exposicions, tenim un fons d’art i ens el demanen. El primer artista que va donar una obra va ser Miró, a partir d’aquí diferents artistes ens han regalat obres. Tenim Miró, Tàpies, Barceló, Clavé.... Fins ara només fèiem exposicions a Catalunya, però ara hem fet aquesta exposició a Londres.

Què el motiva entrar a Creu Roja? 

Va ser una empenta de la Maria Rosa Juanola, no em va motivar res en concret, però no saps per què, però un cop entres a Creu Roja és molt difícil sortir. Perquè, penso, que dedicar el temps als altres és molt important. Hi ha d’haver voluntaris de tota mena. Hi ha el voluntari de terreny i el voluntari més dirigent. La institució té voluntaris de tots tipus.. 

Com definiria Creu Roja? 

És complicat, però s’ha de començar per dir que Creu Roja és de tothom. És una institució enorme que no té propietari. No és un ONG, perquè sempre que estem en un país és perquè hem fet un acord, si el govern no ens vol, no hi som, ni Creu Roja ni la Mitja Lluna Roja. És sense ànim de lucre. 

Quins són els puntals de Creu Roja? 

Un és el soci, a Catalunya n’hi ha 207.000, els ingressos per part dels socis a Creu Roja van ser l’any passat de 18 milions d’euros. L’altre puntal és el voluntari, a Catalunya tenim 18.000 voluntaris, i crec que a Sant Cugat deuen estar al voltant de 200 voluntaris, o una mica més. I l’altre puntal és el tècnic, sense aquesta figura no faria res, té la feina d’organitzar. Hi ha 1.200 tècnics a Catalunya.

Com podríem explicar el que fa Creu Roja? 

Creu Roja fa les activitats que en un moment determinat la societat Civil no ha fet. Per exemple, en un moment determinat, a Espanya es necessitaven hospitals i Creu Roja en va construir. Quan es van fer hospitals, l’entitat es va retirar dels hospitals, ara a tot Espanya només tenim uns 4 hospitals, aquí a Catalunya en tenim dos, però no portem la gestió, només Creu Roja és propietari. L’altre exemple és el cas de les ambulàncies, ara tenim transport adaptat, un cop van entrar les ambulàncies a concurs, Creu Roja es va retirar. Només tenim ambulàncies per temes de preventius, per exemple, per esdeveniments esportius.

I això sense cobrar cap diner? 

No, el que no cobra és el voluntari, el cost de les ambulàncies sí que es paga. Normalment tenim convenis amb els ajuntaments.

I ara quina és la principal activitat de Creu Roja? 

Doncs pensem quina necessitat té actualment la societat, pensem què fem? Ara mateix el que necessita és ajuda humanitària, des del 2007 hi ha hagut un tsunami que tardarà a marxar. Ens dediquem a l’ajuda humanitària en molts sentits. Aquest any, a Catalunya sol, hem donat 11 milions de quilos d’aliments. Hem atès 300 mil usuaris. 

En què més ajuden? 

Per exemple, també donem per a les beques menjador i fem lots d’aliments i d’higiene. També tenim convenis amb supermercats, amb els quals podem repartir unes targetes amb 15 euros setmanals que han d’anar destinats a l’alimentació de l’infant.

Algun programa en especial?

Ara tenim un programa que es diu “Aliança humanitària”. Consisteix a demanar ajuda a les empreses i als particulars amb l’objectiu de recollir un milió d’euros a Catalunya. Esperem poder reunir aquests diners al mes de maig. De tal manera que es pugui dedicar a l’ajuda humanitària. També ens hem reunit per confeccionar unes dietes perquè es puguin fer menjars amb un cost molt reduït hi han col·laborat cuiners com la Carme Ruscalleda.

També gestionen les teleassistències.

Tenim un centre de dia que està obert les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Aquí tenim connectades unes 11 mil teleassistències a tot Catalunya. Les persones que ho necessiten tenen un aparell per avisar si els passa alguna cosa, a més, de tant en tant se’ls truca per saber com estan. També tenim un programa pels malalts d’Alzheimer:  els donem uns localitzadors de tal manera que els familiars poden controlar si la persona malalta surt d’una zona determinada.  

Com encaixa el premi Paul Harris que li atorga aquest any el Rotary Club ? 

És una autèntica sorpresa. No sé el perquè, la veritat, un fa les coses sense ànim de rebre res. Si jo he de dir alguna cosa de Creu Roja, he de dir que m’ha donat més ella a mi que jo a ella. Jo li he donat el temps. Et ve de gust ajudar la societat, però sense ànim de rebre res. Quan em van dir que rebria el premi em vaig pensar que devien considerar que he fet alguna cosa. També vaig iniciar, amb una colla d’amics, la Mitja Marató de Sant Cugat. També sóc vicepresident de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Sant Cugat. 

Què és el que li ha donat Creu Roja?

Bé, m’ha donat experiències que potser no hagués viscut. M’ha donat ocasions de pensar què podria fer per aquelles persones que pateixen mancances. Aquesta activitat m’ha omplert. La feina de voluntari és molt interessant.   //

 
Comentaris

Destaquem