Cultivar calçots a l’hort de casa és possible i no és difícil

Encara que no sigui una hortalissa que s’acostuma a trobar en horts petits i particulars, els calçots també es poden plantar a casa, a Sant Cugat. I, tot i que és un procés llarg, no és gens difícil! “El calçot ve d’una ceba”, explica l’agricultor santcugatenc Guillem Herrera, que en detalla els secrets: “El cicle de vida de la ceba té dos anys i el calçot l’aconseguim al final, en el segon any”.

Per iniciar tot el procés, cal plantar la llavor d’una ceba, preferiblement de ceba tardana dolça, que es farà a finals d’estiu o inicis de tardor. Al cap d’uns mesos obtindrem la típica ceba rodona que ens trobem als supermercats. L’arranquem, mantenint la tija, i aquesta ceba la tornarem a plantar durant l’estiu. “Quan comença a grillar la ceba, es va calçant, que vol dir que anem tirant terra als voltants per obligar la ceba tendra a tirar cap amunt. Això farà que s’allargui, serà més blanca i més dolça perquè no li ha tocat el sol”, apunta Herrera.

El procés de calçar s’haurà de fer dues o tres vegades a mesura que vagi creixent el calçot. Cal remarcar, però, que la recomanació per plantar calçots és comprar en un planter una ceba que ja hagi crescut i, d’aquesta manera, començaríem el procés directament calçant.

“Per plantar fa falta molta cura, amor i fe”

Guillem Herrera i la seva parella, Kus, van marxar de Sant Cugat fa tres anys per fer de masovers en una finca de Caldes de Montbui. Allà van iniciar un projecte d’agricultura ecològica, que ara porta per nom Can Tortuga i on, sovint, van infants santcugatencs per aprendre de l’entorn.

Per què decidiu deixar Sant Cugat i venir a Caldes de Montbui per fer un projecte d’agricultura ecològica?
Ve arran d’un canvi nostre i d’una inquietud personal. Fins que no vam tenir l’ocasió de venir, mai ens havíem plantejat fer un hort ecològic, tot i que a la família teníem ametllers i jo havia estudiat Ciències Ambientals. Però no teníem cap experiència.

Com engegueu l’hort?
Molt a poc a poc. El primer any vam estar aprenent de la persona que feia quinze anys que vivia a la finca. Ens va ensenyar els trucs i secrets que feia servir. Al cap d’uns mesos, vam començar a plantar i vam començar a provar com volíem fer les coses. El primer any va ser d’aclimatació.

Quin consell donaries als santcugatencs que tenen o volen tenir un hort?
Cada planta té la seva peculiaritat. Però sobretot, fa falta molta cura i amor, estar molt pendent: que tingui aigua, sol i adob per menjar. També fe que creixerà i gaudir-ne. Com a consell, és molt important airejar bé la terra i fer rotació de terrenys, no plantar sempre el mateix en la mateixa part de l’hort. Els adobs verds també van molt bé.

Sempre ecològic?
Sí, primer de tot per la salut. Però també per tot el rerefons que comporta l’ús d’insecticides, adobs químics i tota la indústria que hi ha darrere, amb la qual no volem col·laborar. És el més maco. A part, que el producte està molt més bo, es nota molt la diferència.

I parlant de calçots, és difícil de cultivar-ne?
La ceba és forta i aguanta bastant bé. No té massa problemes de plagues.