Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Des que el passat 14 de març es va publicar el Reial Decret 463/20 que declarava l'estat d'alarma a Espanya, els dubtes i consultes sobre l'exercici de la parentalitat en casos de divorcis i separacions han estat constants.
L'article 7 del RD, modificat pel Reial Decret 465/2020, de 17 de març, estableix que "Durant la vigència de l'estat d'alarma les persones únicament podran circular per les vies o espais d'ús públic per a la realització de les següents activitats, que hauran de realitzar individualment, llevat que s'acompanyi a persones amb discapacitat, menors, gent gran, o per una altra causa justificada."
Molts progenitors, davant del dubte, han optat per no continuar amb els intercanvis de menors, per protegir-los i exposar-los el mínim possible a l'exterior. Els progenitors afectats per aquestes decisions, estan, alguns, acceptant amb resignació no veure els seus fills i altres, tractant d'entendre i negociar les condicions... La casuística és molt diversa.
La realitat és que els reials decrets no entren a detallar com s'han de realitzar els canvis de guarda i de custòdies compartides, ni les visites dels progenitors no custodis en custòdies exclusives.
Protecció Civil va informar a través de les xarxes socials el 15 de març que les mesures decretades per frenar la pandèmia del coronavirus Covid-19 permeten als pares separats o tutors amb custòdia compartida circular per recollir o deixar els menors a càrrec seu.
Com interpretar el poc que es diu al respecte al Reial Decret
Però, què se'ns diu o recomana des dels estaments judicials? Se'ns aclareix com s'ha d'interpretar el poc que es diu al respecte al Reial Decret? Per desgràcia, la resposta és que no. O almenys no de manera clara i uniforme. Per resumir, ja que els diversos òrgans de govern de diferents institucions, o fins i tot, juntes de jutges de diferents jutjats ofereixen recomanacions contradictòries, vegem què s'ha dit des del Consell General de Poder Judicial, la Fiscalia o els jutges de Família de la ciutat de Barcelona.
Els jutjats de Família de Barcelona van adoptar el 18 de març un acord d'unificació de criteris amb relació a l'estat d'alarma, en la consideració quarta estableixen que "Fora dels casos de símptomes de contagi o resultat positiu en el test del Covid-19, i amb la finalitat del més efectiu compliment dels acords de les autoritats sanitàries, que aconsellen reduir al màxim la mobilitat de les persones, i llevat de supòsits excepcionals justificats documentalment, el sistema de responsabilitat parental haurà de ser exercit pel progenitor custodi (en supòsits de custòdia exclusiva) o pel progenitor que té la guarda en aquest moment (en supòsits de custòdia compartida)".
No obstant això, a Girona, per exemple, s'ha acordat que les guardes compartides se segueixin exercint com s'estableix en les corresponents sentències, i que les visites de caps de setmana (en cas de guardes exclusives) se segueixin mantenint, així com la distribució de les vacances de Setmana Santa, sobre les quals, per cert, no es pronuncien els jutges de Barcelona. El mateix criteri se segueix en els jutjats de Granollers o Sabadell. Mentre que Mataró o Terrassa s'alineen amb Barcelona.
Posteriorment, el 20 de març, la Comissió Permanent de Consell General de Poder Judicial va acordar que correspon al jutge la decisió pertinent sobre la suspensió, alteració o modulació del règim de custòdia, visites i estades acordat en els procediments de família quan el que disposa el Reial Decret pel qual es va declarar l'estat d'alarma, afecti directament o indirectament a la forma i mig d'acord amb els quals es porten a la pràctica les mesures acordades.
L'òrgan de govern dels jutges assenyala que les mesures adoptades judicialment en els procediments de família no queden afectades per la regla general de suspensió de terminis i actuacions processals durant l'estat d'alarma, ja que si bé no es troben en si mateixes entre aquelles actuacions essencials, la realització ha d'assegurar-se, un cop adoptades se situen en el pla de l'execució de les resolucions judicials que les hagin acordat "i entren dins del contingut material de les relacions entre els progenitors en relació amb els fills menors que sorgeixen a conseqüència de la nul·litat matrimonial, separació o divorci i de les decisions judicials que fixin les condicions de l'exercici de la pàtria potestat, de la guarda i custòdia i del règim de visites i estades".
Preservar la salut dels fills
En qualsevol cas, afegeix el CGPJ, que "la necessitat de preservar la salut dels fills i dels progenitors pot imposar, segons les circumstàncies, la modulació o la modificació del règim de custòdia, visites i estades, alterant o suspenent l'execució de les mesures acordades o determinant una particular forma de fer-les". I, una cosa molt important en la matèria de la qual es tracta, assenyala que, sense perjudici de la possibilitat, "i fins i tot conveniència", que aquesta variació del règim i de la forma d'executar sigui producte de consens entre els progenitors, en no hi ha acord "correspon al jutge o magistrat adoptar la decisió que sigui procedent" en funció de les circumstàncies del cas.
El 20 de març, en roda de premsa el ministre de Justícia de Govern espanyol, preguntat sobre aquesta qüestió va contestar: "A veure, és un problema que s'està plantejant però jo sempre articulo el mateix missatge. L'article 7 de Reial Decret d'alarma estableix els casos en què és possible aquesta deambulació pels nostres carrers i en quines condicions. Evidentment es diu que hi ha una excepció quan va acompanyat de menors, majors, i tal ... Aquí tenim ja als menors. Per tant, regla general, hauran de continuar complint els acords establerts en mesures cautelars o en sentència definitiva sobre la tinença dels progenitors. Això quan succeeix? Quan aquelles situacions, ja que el jutge les valori, escoltat el Ministeri Fiscal i a les mateixes parts, pugui determinar una situació en detriment del menor, però no oblidem que el retorn al domicili habitual és una de les causes exceptuades a l'article 7 per a la capacitat de moure's per les ciutats, per tant, no hi ha normativa en l'article setè que impedeixi aquestes qüestions, insisteixo, serà el jutge en cada moment determinat si es produeix una incidència, el que hagi de resoldre si realment tenia raó el pare que no l'ha lliurat o no. (...)"
El 22 de març, la Unitat de Violència sobre la Dona de la Fiscalia General de l'Estat va publicar una nota de servei en la qual estableix que el Reial Decret, en l'article 7, permet la circulació per les vies d'ús públic per a la realització de determinades activitats, entre les quals inclou (epígraf e) l'assistència i cura de gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables. En conseqüència, el desplaçament dels progenitors per a procedir al lliurament i recollida dels menors ha d'entendre inclòs en tal epígraf.
No obstant això, es tracta d'una excepció a la regla general, de manera que haurà de ser interpretada de manera restrictiva i tenint en compte en tot cas l'interès superior del menor que implica garantir la seva salut no exposant-innecessàriament a situacions de contagi, que ha de prevaler per sobre de qualsevol altre interès. En resum, la claredat brilla per la seva absència. Com sempre, en aquests temes cal considerar les circumstàncies específiques de cada cas i decidir en conseqüència.
La meva recomanació és:
- Intentar arribar a acords temporals entre els progenitors i plasmar-ho per escrit.
- Si no hi ha acord, tenint en compte la diversitat de criteris, acudir a l'advocat i deixar que aquest arribi a acord amb l'advocat de l'altra part.
- Si no hi ha possibilitat d'acord ni tan sols entre advocats, deixar-se assessorar per l'advocat sobre la possibilitat de sotmetre la controvèrsia a la decisió d'un jutge (ja que aquest és un dels escassos procediments que sí que poden ser sotmesos als jutges en temps d'estat d'alarma).
