La duresa de l'aigua afecta així a la teva salut i a la dels teus electrodomèstics

Si la duresa de l'aigua està per sobre dels 500 mg/l, l'aigua tindrà un gust desagradable

La duresa de l'aigua és la concentració de sals de magnesi i calci present a l'aigua. Es diu que l'aigua és dura quan té una elevada concentració d'aquests minerals i que l'aigua és tova quan té poca quantitat. El nivell d'aquests compostos en l'aigua que bevem i que fem servir a casa, té una afectació sobre el nostre cos i sobre les instal·lacions de la nostra llar.


La duresa de l'aigua sobre la salut

Encara que els efectes de l'aigua dura sobre la salut no estableixen una relació entre problemes de salut i consum d'aigües dures, s'ha comprovat que arriben a aportar magnesi i calci en proporcions significatives en la ingesta recomanada per persona i dia. Pel que no és recomanable per a persones amb problemes d'insuficiència renal. A més, i si la duresa de l'aigua està per sobre dels 500 mg/l, l'aigua tindrà un gust desagradable.

 

Efecte blau SOREA



La duresa de l'aigua afecta electrodomèstics i instal·lacions

La duresa de l'aigua afecta els electrodomèstics que fan servir aigua i a les instal·lacions com canonades i vàlvules. Aquest fenomen afecta el rendiment dels electrodomèstics, fent que aquests aparells tinguin un rendiment menys eficient i s'exposin a patir més avaries. Així, en el cas de les rentadores i en els rentavaixelles, l'aigua dura afecta les resistències elèctriques, que són els sistemes encarregats d'escalfar l'aigua. Pel que fa a les instal·lacions, la duresa de l'aigua fa que la calç es dipositi i s'incrusti a l'interior, de manera que el pas de l'aigua es redueix, s'alenteix i perd càrrega i pressió.

Encara que els circuits oberts, especialment els d'aigua calenta, pateixen més corrosió, els circuits tancats, com els de la calefacció, no es veuen afectats per la duresa de l'aigua.


Com s'elimina la duresa de l'aigua?

Existeixen diversos mètodes per reduir o eliminar la duresa de l'aigua. La duresa es pot rebaixar amb mètodes físics, com són l'escalfament o l'osmosi inversa, o mètodes químics, intercanvi o segrest de calci i magnesi. El mètode més habitual és el de l'ús d'un descalcificador, que fa servir carbonat de sodi, o de potassi, i calç. També es fan servir resines d'intercanvi iònic que substitueixen els ions de calci i de magnesi per ions de sodi.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem