Emigren els mots?

A més de les bufandes i els mocadors de coll, una altra peça que sovint utilitzem per no agafar fred al coll és el tapaboques. El podem utilitzar per abrigar també les orelles, el cap, el nas... Provinent en l’actualitat de l’àmbit esportiu, s’ha estès al vestuari quotidià, sobretot quan el fred és viu.

Moltes persones l’anomenen Buff®, però aquesta denominació és una marca comercial registrada i és millor no utilitzar-la com a nom comú; d’altres en diuen braga, el terme en castellà; ara bé, havent-n’hi un com “tapaboques”, que ja utilitzaven els nostres avis, aniria bé que el desempolsinéssim i el tornéssim a utilitzar. Aquest mateix mot s’utilitza també per anomenar una part de les rodes dels vehicles, la que tapa la part central de les llandes. O, en la terminologia específica de l’àmbit de la fusteria, per designar un sistema per accionar portes i finestres: una part de determinades frontisses.

Podem treure la conclusió que alguns termes “emigren” d’un àmbit a un altre. D’aquesta manera, les llengües (i el català no n’és cap excepció) utilitzen paraules del lèxic general per denominar funcions noves, en comptes d’utilitzar manlleus d’altres idiomes. S’enriqueixen, doncs, amb els recursos propis.