Dites i refranys del desembre

Totes les llengües en posseeixen un bon sac!

Normalment neixen per condensació d’una anècdota: són un petit relat sintetitzat al màxim i poden tractar temàtiques molt diverses.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat. La meteorologia és un recurs molt habitual de moltíssims refranys, per la importància que té per a les nostres vides el clima i els seus canvis.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc. A causa de les inclemències del desembre, els refranys d’aquest mes ens aconsellen que fem més vida casolana: la natura es va adormint, descansa per preparar-se per a l’esclat de la primavera. És una bona època per compartir moments amb la família, per llegir, per escoltar música... arrecerats a la llar.

Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons. La gastronomia també és molt important, com es pot observar en el refrany anterior.

La matança del porc del novembre ens proporciona els llardons (el sagí del porc fregit fins a extreure’n el llard) i en les festes de Nadal són típics els dolços torrons.
Cap àmbit de la vida quotidiana s’escapa, doncs, de l’observació aguda, transmesa de generació en generació amb dites i refranys.