En cadira de rodes per Sant Cugat: una ciutat adaptada però amb mancances

El TOT ha fet un passeig amb Mercè Altarriba, una santcugatenca que va en cadira de rodes, per conèixer la situació de Sant Cugat pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda. En general, considera que Sant Cugat està preparada per la mobilitat de les cadires de roda, tot i que hi ha algunes zones i punts negres.

"Sant Cugat és una ciutat ben adaptada, dels pobles més adaptats de Catalunya", reconeix Altarriba, tot i que lamenta que hi ha "situacions" que es troben en el dia a dia que dificulten la seva mobilitat. Voreres en mal estat, pals telefònics o d'electricitat, carrers malmesos... Sovint, això els obliga a desplaçar-se pel carrer, compartint espai amb el cotxe.

Alguns barris, com l'Eixample, tenen més mancances que altres zones de Sant Cugat més adaptades, com el centre. El vídeo de la notícia és un recorregut per alguns dels carrers de l'Eixample.

"Sovint hem d'anar pel carrer i compartir l'espai amb els cotxes. Per exemple, al passeig d'Olabarria, que la vorera en algun moment hi ha un pal de la llum i t'impedeix passar i has d'anar per la carretera i els cotxes van ràpid. Fa por". A més, en algunes ocasions es troben amb conductors que els hi recriminen. "La gent no és conscient d'aquestes problemàtiques", assegura. També a la Ronda Nord, on els vehicles van a alta velocitat, ha de passar sovint per la calçada.

Contenidors no accessibles

Una de les principals queixes de Mercè Altarriba fa referència als contenidors. I és que molts són inaccessibles per les persones que van en cadira de rodes, ja sigui perquè estan al carrer i separats de les voreres o perquè els soterrats tenen un desnivell que no els hi permet acostar-se.

"El que em molesta molt és que tinc consciència de reciclar i no arribo als contenidors, perquè els posen al carrer i des de la vorera no s'arriba. Jo vull reciclar i no puc. I vull ser autònoma, no puc estar sempre demanant a la gent que em tirin la brossa", denuncia.

El transport públic

Mercè Altarriba explica que quan es va quedar en cadira de rodes, ara fa dotze anys, va començar a utilitzar els busos urbans. En aquell moment tenien moltes mancances però celebra que ara ja estan adaptats i s'han fet els canvis necessaris.

En canvi, assenyala que anar en tren és més complicat. I és que amb els nous trens dels Ferrocarrils s'ha augmentat la distància entre el tren i les andanes. Després de molt demanar-ho, van posar a la disposició dels usuaris algunes rampes per poder accedir als combois. Tot i això, en estacions com la Floresta, on la distància és molt gran, segueix sent impossible. A més, explica que sovint opten per agafar directament el tren a Mira-sol, on és més senzill.

Missatge als comerciants

Finalment, la santcugatenca també lamenta que molts comerços no estan adaptats per accedir-hi amb cadira de rodes. "Els comerços han de millorar encara. Sempre hi ha alguna excusa per no tenir una rampa, quan una de posar i treure pot costar trenta euros".

"Tenim el dret de comprar igual que tothom i a vegades no tenen accessibilitat. A vegades hi ha la sensació que hi ha comerciants que no et volen dins", lamenta.