Ester Pedrola: "M'agradaria que la gent s'animés a ajudar a persones amb discapacitat"

L'Ester Pedrola fa set anys que treballa a la bugaderia del Centre Especial de Treball del Taller Jeroni de Moragas.

L'Ester Pedrola és una dona de 43 anys que té un trastorn lleu de personalitat per motius emocionals derivats del seu passat. Fa set anys que treballa a la bugaderia del Centre Especial de Treball del Taller Jeroni de Moragas. Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat parlem amb ella del seu dia a dia i de les reivindicacions per aquesta jornada del 3 de desembre. Ens trobem amb ella al local on treballa de la rambla de Torrent de Xandri de Sant Cugat. Allà ens espera també una membre de l'equip del Taller Jeroni de Moragas, Berna Ferrero, que l'acompanya.

De què treballes?

Treballo a la bugaderia de Jeroni de Moragas. Anem a recollir tovalloles a dos gimnassos. Les rentem i les posem a assecar. Les vaig a repartir amb la furgoneta i torno. També treballo al servei d'empaqueteria sostenible, en què repartim caminant o amb la Cargo, una bicicleta de repartiment. És un servei que va sortir fa un any. Repartim paquets de SEUR i Zeleris. Ens porten els paquets, introduïm les direccions a la màquina, fem la ruta i sortim a repartir.

Com vas aconseguir aquesta feina?

A través d'un curs per buscar feina del Jeroni de Moragas que em va recomanar l'assistenta social que jo tenia. Vaig fer les pràctiques aquí i ja em vaig quedar.

Què més feu des del Centre Especial de Treball?

Jo també he estat a la brigada, que és el servei de neteja. També està el centre ocupacional, el set de manipulats, i els contenidors.

"A mi em va donar una gran oportunitat entrar aquí. Feia dos anys que no trobava feina".

Quant fa que formes part del Taller Jeroni de Moragas?

Més de set anys. Vaig entrar amb el curs de recerca de feina i ja em vaig quedar.

Què significa per tu formar part d'aquesta cooperativa?

A mi em va donar una gran oportunitat entrar aquí. Feia dos anys que no trobava feina.

Vius a Sant Cugat?

Sí, visc al costat de la bugaderia amb la meva mare i la meva filla.

"La meva filla té un retard mental i la veuen com una cosa estranya. No l'entenen".

Quines dificultats diries que et trobes a Sant Cugat sent una persona amb diversitat funcional?

La meva diversitat funcional és molt mínima. No em trobo problemes. Però per exemple les persones amb cadira de rodes tenen difícil accés a alguns espais. I la manca d'acceptació. Que la gent els accepti tal com són. La meva filla té un retard mental i la veuen com una cosa estranya. No l'entenen. Se l'estimen molt perquè és molt afectuosa, però no l'accepten com és. Li passa a ella i a molta gent. A l'entorn proper l'acceptació és bona però a fora ja no.

Creus que has tingut moments difícils al llarg de la vida a causa d'això?

Jo diria que com tots. Cadascú té les seves dificultats. Ni més ni menys.

Què fareu pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat?

Participem de la manifestació a Barcelona. Enguany la reivindicació es centra en l'accés a l'habitatge. Tenim llistes d'espera molt llargues per accedir a un habitatge tutelat. Però les reivindicacions generals són per la inclusió, pels nostres drets. M'agradaria que la gent s'animés a ajudar a persones a tallers i fundacions com la nostra. La gent amb discapacitat necessita ser ajudada i acceptada. I que els tràmits siguin més fluids...

Com és el procés per trobar habitatge?

Hi ha llistes d'espera. Ara mateix tenim quatre pisos que pertanyin a Jeroni de Moragas. Hi ha una necessitat d'habitatge.

Tu vas trobar el teu habitatge a través d'aquest servei?

No, l'habitatge és de la meva mare. Jo no tindria problema en anar a viure sola perquè soc bastant independent, però la meva filla té una discapacitat més gran i haurà d'anar a un pis tutelat. Haurà de fer llista d'espera, buscar el lloc, que estigui a gust.

"Tenim llistes d'espera molt llargues per accedir a un habitatge tutelat".


Com us ha afectat la pandèmia?

Ens ha afectat bastant. Jo vaig estar gairebé tres mesos en ERTE i la meva fila tancada entre quatre parets s'angoixava molt. Són persones que necessiten molt el contacte i no poder quedar amb els amics o haver de mantenir la distància li ha costat. Ara ho porta millor, però ha estat difícil. No només per nosaltres, per tothom.

20211130 143111

Ester Pedrola i Berna Ferrero a la bugaderia de Jeroni de Moragas. FOTO: Cristina Cabasés

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem