Experts en dret reclamen un jutjat per Sant Cugat

La històrica demanda perquè es creï un jutjat de primera instància i instrucció a Sant Cugat suma adeptes. Si ara fa tres anys eren els partits polítics locals, a través d’una moció el 2012, i anteriorment diverses entitats les que estenien la petició perquè es dotés la ciutat d’un jutjat que permetés als ciutadans accedir a una justícia més àgil i pròxima, tenint en compte el col·lapse que pateixen els Jutjats de Rubí, recentment s’ha sumat l’associació d’empresaris santcugatencs SC Empresarial.

Segons aquesta associació, la creació d’uns jutjats facilitaria una major agilització administrativa, alhora que incrementaria la rapidesa en les resolucions, contribuiria a l’eficiència econòmica i empresarial i afavoriria la implantació de noves empreses al municipi. Per aconseguir-ho, a inicis d’aquest setembre, els empresaris van aprofitar una trobada amb el conseller de Justícia, Germà Gordó, per traslladar la necessitat d’un jutjat de primera instància ubicat al municipi.

Un jutjat per a 174.000 habitants

Reparar aquest greuge històric suposaria, segons l’advocada santcugatenca Consuelo Ruiz de la Fuente una “millora en la qualitat de la justícia i en la percepció del ciutadà, que veu la justícia molt allunyada”. Ruiz de la Fuente, que també és doctora en Dret, professora de Dret Processal de la UAB i investigadora de l’Observatori Econòmic i Social de la Justícia, apunta que “Sant Cugat es mereix un jutjat propi” i afegeix que el cas del municipi “és un tema que es parla en els fòrums de dret i que en diversos informes sobre justícia s’assenyala com a cas paradigmàtic”. I és que el jutjat de Rubí ha de jutjar tots els assumptes que provenen de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal, ciutats que sumen 174.100 habitants. Una dada inassumible pels vuit jutges que exerceixen al partit judicial de Rubí, fet que fa que els judicis s’eternitzin i converteix aquest jutjat en un dels que més retard té de tot Catalunya i l’Estat espanyol.

A tall d’exemple, la xifra de jutges per nombre d’habitants xoca amb altres ciutats com Granollers, que amb 59.900 habitants disposa de 18 jutges; Cerdanyola, que té 57.400 veïns i 8 jutges; i les cocapitals del Vallès Occidental, Terrassa i Sabadell, que amb 215.500 i 207.400 habitants respectivament, tenen 18 i 21 jutges per impartir justícia. Pel que fa al nombre de jutges per habitants: “Espanya està malament i Catalunya, pitjor”, apunta Ruiz de la Fuente.

“En cas de fer-se el jutjat, aquest hauria de néixer amb un mínim de cinc sales”, defensa Concepció Mendiluce, procuradora santcugatenca amb anys d’experiència als jutjats de Rubí. Mendiluce explica que en cas de no ser així i que el jutjat es construís amb una o dues sales, aquestes quedarien saturades al moment pel volum que genera Sant Cugat, ja que: “Tots els temes que fossin de Sant Cugat anirien a parar a aquest nou jutjat i aleshores estaríem pitjor del que estem ara”. 

Sant Cugat vol el jutjat, ja

Mayte Pérez, regidora de Comerç, ha recordat que l’Ajuntament fa temps que demana aquest equipament per a la ciutat i en aquest sentit ha repassat els avantatges que aportaria un jutjat. Ara fa un temps, el consistori va instar la Generalitat a sol·licitar la creació del Partit Judicial. La petició va ser traslladada de la Generalitat al govern central, demanda a la qual l’Estat va apuntar que no hi ha prevista la creació de cap partit judicial nou, encara que sí que es va crear algun partit judicial nou a l’Estat. Pérez ha avançat que “per part nostra continuarem intentant que això tiri endavant perquè creiem que a Sant Cugat li fa falta”.

Opinió: Carmen Oriol, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats dels partits judicials de Terrassa-Rubí-Sant Cugat

Que Sant Cugat disposés de jutjats propis d’instància i instrucció generaria beneficis almenys en tres nivells d’afectació en aquest municipi. D’una banda, permetria descongestionar els actuals jutjats de Rubí, partit judicial al qual pertany Sant Cugat, i que són uns dels més durament carregats de feina de tota Catalunya. En un segon nivell, i com a conseqüència de l’anterior descongestió, tindria un efecte positiu en el dret dels ciutadans a rebre una justícia de qualitat. Aquest hauria de ser un objectiu a assolir, si tenim en consideració la progressiva pèrdua de confiança de la població en l’administració de justícia, pèrdua que sovint neix del desconeixement de la manca de mitjans amb què treballen els jutjats d’àmbits petits.

Finalment, la presència de jutjats d’instància i instrucció en un municipi de les dimensions demogràfiques de Sant Cugat permetria a l’administració local prendre el pols a les necessitats ciutadanes d’una manera molt més propera, directa i immediata, amb la consegüent millora en l’eficàcia a l’hora d’aplicar mitjans públics per atendre-les.