Alícia García: "Falta consciència de les conseqüències psicològiques d'aquesta pandèmia"

Parlem amb Beatriz Morente i Alícia García, psicòlogues infantils especialitzades en 0-6 anys i dels 6 anys fins a edats juvenils, respectivament. I amb Sara Signo, neuropsicòloga clínica i coordinadora de l’àrea de psicologia infantil del Centre Pediatria Can Mora, per saber com els nens i joves afronten el nou curs.

Què succeeix en el cervell d'un infant quan s'ha d'afrontar a un període d'estrès o incertesa com pot ser l'inici del curs escolar?
Sara Signo: Davant d'un període d'incertesa el millor és que ajudem a l'infant a què s'adapti de manera progressiva i sobretot, positiva. És fonamental la manera com els pares gestionem també aquest període per poder acompanyar al nen a què s'adapti de la millor manera possible. Hem de ser conscients que si els pares afrontem aquests dies amb nervis, tensió i estrès els hi estarem transmetin aquestes emocions i per tant, el cervell del nen rebrà aquests missatges i els farà seus. Un nen que visqui aquests dies de manera negativa pot mostrar símptomes d'angoixa, tristesa, inquietud i fins hi tot, alteracions de la son, ja que l'hormona de l'estrès (el cortisol) es veurà alterada, per tant, tindrem un nen en alerta permanent, cosa totalment negativa per al seu desenvolupament. En canvi, si acompanyem al nen, l'escoltem, ens expressem amb missatges positius, el nen arribarà a l'escola amb energia positiva. És també important anar preparant al nen perquè el seu cervell visualitzi l'arribada a l'escola, preparar el material, seguir el calendari, etc. són estratègies que l'ajudaran a afrontar millor aquests dies i d'aquesta manera la seva capacitat d'autocontrol estarà ben regulada.

Quines són les afectacions més freqüents dins de l'àrea de la neuropsicologia infantil i com les poden detectar?
S.S.: Les demandes més freqüents són les relacionades amb els trastorns d'aprenentatge, les altes capacitats i també nens i nenes amb necessitats de suport emocional que per tant, presenten dificultats en el rendiment acadèmic, sense suposar un trastorn en si, entre altres demandes relacionades amb el funcionament cognitiu i emocional de l'infant. El més important és treballar en equip, des del moment que l'escola detecta que pot haver-hi alguna dificultat o bé des de casa observen que hi ha alguna cosa que no va bé. El nostre equip està format per psicòlogues, psicopedagogs/es, logopedes, pediatres… i d'aquesta manera totes les necessitats de l'infant estan cobertes i els pares se senten ben acompanyats.

Quins consells ens pot donar perquè els infants afrontin en un bon estat de salut mental l'inici del curs escolar?
Beatriz Morente: La preparació mental és molt important. Ajudem-los a baixar revolucions els dies previs incorporant uns hàbits i unes rutines estables És important anticipar-los el que els espera, amb qui estaran i què faran a l'escola, amb explicacions senzilles i positives, ja que això els donarà seguretat i tranquil·litat. Un cop iniciat el curs, els matins com més relaxats millor. Per tant, llevem-nos d'hora, evitem les presses matutines i atenguem les seves necessitats. Quan els deixem a l'escola, mostrem-los tendresa, desitgem-los un bon dia i recordem-los que els tornarem a buscar. És necessari que els adults mantinguem una actitud segura i confiada, i que no allarguem massa el comiat.

Com podem detectar que existeix un problema psicològic entre els nostres petits
B.M.: Quan hi ha un canvi en la conducta de l'infant. Per exemple quan es mostra més irritable i ploraner, quan augmenten algunes queixes, com el mal de cap o de panxa... També quan observem canvis a nivell fisiològic, com per exemple dificultats per dormir, canvis en la ingesta d'aliments, o dificultats per controlar els esfínters. Si un cop finalitzat el procés d'adaptació escolar i havent donat un marge considerable, persisteix en els infants la por i l'angoixa a anar a l'escola, parlem-ne amb el/a mestre o consultem a un professional.

Dins de l'any escolar hi ha algunes èpoques més complexes? Quines són i per què?
B.M.: Les resumiria en l'inici de l'etapa escolar i per tant l'adaptació al curs. També durant dates assenyalades en les quals hi ha canvis en la rutina i les activitats de l'escola (com són celebracions o festes). Per últim l'etapa prèvia a les vacances. El motiu és que els canvis comporten nervis i remouen emocions, i per tant, podem notar als infants més nerviosos. En el cas de l'etapa prèvia a les vacances ja estan fatigats i cansats, així que també és habitual notar-los més irritables. Com a consell, intentem ajudar-los posant paraules a les seves emocions i anticipem-los el que els espera.

Heu vist incrementat la necessitat d'atenció en edats primerenques per la Covid?
B.M.: Sí. La covid ha suposat un gran impacte emocional per a ells. El confinament, el tancament de l'escola, la pèrdua d'éssers estimats, el no saber com acabarà. Tot plegat els ha generat pors i incerteses i recordem que els infants no tenen la mateixa capacitat o els mateixos recursos que un adult per comprendre i processar totes aquestes emocions. Per tant, és possible que necessitin la nostra ajuda.

Així com en l'inici del curs tornem a la rutina i hi ha molts pares que van al metge per veure que no hi ha problemes a nivell de visió, de pes... seria convenient fer una avaluació psicològica dels joves per veure que tot està bé?
Alícia García: Com en totes les àrees de la nostra vida, quan tenim un neguit, una preocupació o un dolor el recomanable és anar a l'especialista que calgui, en cada cas. Si pares i mares creuen que hi ha una necessitat d'atenció psicològica per als seus fills i les seves filles o d'assessorament per a ells mateixos, per poder acompanyar-los de la millor manera possible i durant aquesta etapa vital, aleshores sí. No hi ha una norma a seguir ni totes les adolescents són iguals. És important estar atents a les seves necessitats i estats emocionals per a recórrer a l'atenció psicològica sempre que sigui necessari. I en molts més casos dels que ens arriben a la consulta ho seria, això sí.

Qué podem fer per acompanyar l'exigència acadèmica en edats adolescents tenint en compte que van als cursos més complexos?
A. G.: L'adolescència és una etapa molt enriquidora i de molts canvis. Pel que fa als estudis, hem d'entendre que, durant aquest període vital, el que pren rellevància és la part social. Família i estudis passen a un segon pla i per tant hem de ser pacients i constants amb les nostres directrius, com adults i en les qüestions escolars sense entrar en la intransigència, doncs farem de la comunicació un camp de batalla. Acostumar-nos a preguntar-los les coses abans d'arribar a les nostres pròpies conclusions, estar al dia de què fan a l'escola o institut, estar en contacte amb els seus tutors i tutores, tenir en compte els seus punts de vista abans de prendre decisions per ells, arribar a acords on les dues parts posin en comú les seves necessitats i desitjos i es pugui arribar a un consens, deixant clares les conseqüències per a l'adolescent en el cas de no dur a terme allò pactat.
Quan les coses no funcionen com els pares i mares voldrien amb els estudis, els càstigs no funcionen i empitjoren la conducta de l'estudiant que els pateix. Per això recomano molt les orientacions i l'assessorament familiar a pares i mares amb fills en aquesta etapa i amb dificultats en els estudis, si hi ha.

L'any passat van augmentar els trastorns psicològics entre joves i adolescents per la Covid. Com preveieu que aquest serà aquest any en aquest sentit?
A. G.: Efectivament, el curs passat hi va haver un augment de la demanda d'atenció psicològica cap als adolescents, però encara hi falta més consciència de les conseqüències psicològiques que aquesta pandèmia i crisi sanitària ha causat en les nostres vides i especialment en la seva, doncs els hi ha agafat en plena l'etapa evolutiva de socialització, on preval sentir-se part d'un grup, sortir de la zona de confort i començar a descobrir noves experiències, fora de casa. Encara vivim amb força restriccions, fruit de la situació vigent i, com es preveu, aquest curs encara mantindrà moltes d'elles. Per tant, no descartem que tornem a tenir una alta demanda per part de moltes famílies que necessiten ser acompanyades i sostingudes psicològicament. I és més, esperem que així sigui doncs del contrari, en moltes famílies, no és per falta de necessitat sinó per falta de consciència de com ha afectat i està afectant psicològicament aquest nou estil de vida, darrere l'arribada de la COVID, a tots els seus membres.