Ferrer, expert en addicció a les pantalles: "Els pares estan sent els camells dels fills"

L'abús i l'addicció a les pantalles dels adolescents és una preocupació cada vegada major per les famílies. Arreu del país ha nascut un moviment per endarrerir fins als 16 anys el moment de donar un telèfon mòbil als fills. El TOT conversa amb Roger Ferrer, psicòleg amb un màster en drogodependències. Treballa a l'assessoria 1segon de Sant Cugat, un servei de l'Ajuntament de Sant Cugat on atenen adolescents amb problemes d'abús a substàncies i pantalles. 

Més info: Famílies de Sant Cugat s'uneixen per frenar l'ús del mòbil entre infants i adolescents

En què consisteix una addicció a les pantalles?

És una pregunta crucial perquè ens permet establir els diferents tipus d’usos de les pantalles, com amb qualsevol comportament que pot tenir un plaer o un risc. Hi ha molta confusió amb aquest tema, molta gent parla d’addicció quan no existeix. Hi ha consens en quatre nivells: no ús, ús, abús i finalment addicció. Amb pantalles normalment tenim abús, que seria fer servir durant moltes hores qualsevol dispositiu.

I quan es passa de l’abús a l’addicció?

Perquè hi hagi una addició hi ha d’haver un malestar. S’ha de produir la situació d’abús amb una sensació de malestar durant més d’un any.

Què vol dir malestar?

La persona ho ha de passar malament. Per una banda, ho disfruta. Però, per l’altra, ho pateix. Sovint són els pares, els professors o els professionals els que ho poden detectar. Per exemple, amb l’evolució del noi: si comença a tenir comportaments més estranys, té més canvis d’humor, hi ha una modificació del rendiment acadèmic... Llavors, s’ha de mirar què pot estar passant, però sense prejudicis. Pot ser que l’abús al telèfon mòbil sigui la conseqüència d’un altre problema a casa, a l’escola, etc.

El malestar és comú a qualsevol addicció.

Quan la gent s’inicia al consum d’alcohol i té les primeres borratxeres, ho fa en grup i tothom s’ho passa bé i és divertit. I després es consumeix per buscar aquesta imatge. Però acaba apareixent el malestar, ho passes malament el dia de després, quan consumeixes ja no et diverteixes, etc. Aquí és dona l’abús amb malestar. I pot passar amb les compres, el sexe o els gimnastes sexuals de la generació tinder. És viure experiències sense plaer.

Amb pantalles està clar que hi ha un abús generalitzat.

L’abús és el que ens trobem més freqüentment i el que tractem més. Els símptomes no són tan greus. Trobem dispersió mental, gent que va molt esvalotada, tenen dificultats per pensar... No és una patologia, però tenen dificultats. Els hi costarà llegir, concentrar-se i tindran més ansietat.

Què entenem per abús?

Al voltant de les cinc hores diàries d’ús del telèfon, per exemple. Això produeix ansietat. Si la persona té un sistema de protecció com esport o activitats extraescolars, pot controlar l’ansietat. Si es deixa anar, entrem en una situació de risc. L’abús és l’antesala de l’addicció.

Hi ha un límit d’hores per considerar un abús?

Pot ser abans de les cinc hores.  Marc Masip, psicòleg expert en addiccions a les noves tecnologies, feia un càlcul en funció de les hores que dorms, el temps d’estudi i l’estona dels àpats. I quedaven cinc hores disponibles, a les quals li pots restar l’estona de fer els deures o una activitat extraescolar. Si fas cinc hores, és tot el teu temps lliure. És una distribució molt clara per veure si hi ha un abús.

Ferrer: "Si et quedes abduït a la pantalla, tens més números de tenir problemes d’ansietat, anímics o depressió"

La problemàtica d’addicció a les pantalles es focalitza ara als joves.

Hi ha gent que es pensa que els joves tenen menys risc que els adults, perquè tenen un temps d’exposició menor. Però hem de tenir factors a tenir en compte. Primer, que són molt joves. Amb 8 o 9 anys hi ha coses que no entenen i els atrau molt. No saben posar el fre. Per exemple, amb vídeos de YouTube: el nen no posa cap límit. En canvi un adult, se suposa que som conscients de l’algoritme i posem un límit. Per això es parla tant dels 16 anys, que és l’edat que se sap que tenim més autocontrol. Abans són més vulnerables, tenen menys eines per autoprotegir-se. I tenen menys consciència crítica i no tenen tant en compte els interessos de tercers, en aquest cas de les empreses tecnològiques. Poden fer un abús sense cap mena de consciència del risc.

Per què són dolentes les pantalles pels nois, i més si comencen de molt petits?

Sobretot en els més petits es veuen problemes d’aprenentatge. Si han començat a jugar amb onze o dotze anys, a mi em venen amb tretze i em trobo una falta de maduració, una dificultat per coneixer-se, són més rígids. I són nois o noies amb ansietat molt visible, tenen tics, els hi costa entendre allò que expliques o fins i tot tenen dificultats per parlar. Si deixem de fer servir aquestes àrees del cervell, s’atrofien... Per això és important preservar-los d’estímuls que no els hi aporten res. Les pantalles es fan servir per oci. El que genera més aprenentatge a un cervell no és jugar a escacs, és tenir una conversa o un debat amb amics. Si et quedes abduït a la pantalla tens números de tenir problemes d’ansietat, anímics o depressió. I després problemes d’aprenentatge i dificultats cognitives.

No suposa un esforç.

Quan llegeixes un llibre, per exemple, hi ha un esforç. És una acció activa. Amb les pantalles tot això canvia i es passa a una acció passiva. Quan algú mirar molt YouTube o TikTok, envies tanta dopamina al cervell, que et quedes sobrepassat de tanta estimulació. Les accions actives costen més, però generen més felicitat. El món virtual fa que tinguis la falsa percepció de felicitat. Només dones una estimulació de plaer que no té profunditat. I l’algoritme i scroll infinit del TikTok i de YouTube ho afavoreixen, són eines que generen aquesta sensació que pots entrar allà i no sortir-hi mai.

Roger Ferrer: "Estar mitja hora seguida a l’Instagram ja és massa"

Es parla molt ara de l’scroll infinit.

És el que deia d’acció passiva o acció activa. Amb la passiva, es perd concentració, capacitat d’estar una estona fent el mateix. La vida presencial et dona molts avantatges. El mòbil és la visió d’algú que sempre prem una palanqueta per aconseguir més dopamina i estímuls, sempre en voldrà més. És la idea exacta de l’scroll infinit. Estar mitja hora seguida a l’Instagram o TikTok ja és massa. Has de potenciar tota la resta de la teva vida, la vida presencial.

Com veu l’edat mínima de 16 anys per tenir mòbil?

Em sembla bé. Però també penso que estem en una situació molt dolenta, s’estan donant mòbils als 9 o 10 anys. Hi ha uns percentatges que fan por, amb 12 anys més d’un 65% d’adolescents en tenen. Si aconseguim que en tinguin als 14 i, fins als 14, res de res, seria una victòria. Però és important saber què pensen els joves? Ningú ho està parlant. Dir-li a un jove que li restringeixes fins als 16 o 18 anys, quan fa vint anys la gent jugava a videojocs i no li ha passat res, és fer-ne un gra massa. Ara arriben tots a l’ESO amb mòbil, la idea podria ser que esperessin dos o tres cursos. El millor seria als 16 anys, però també veure que fos almenys als 14.

Volem prohibir el mòbil als infants, però els adults som els primers a estar-hi tot el dia.

El paper de la família és clau. Per això nosaltres també hi treballem. La família ha de desenvolupar un discurs sobre la vida i les pantalles. Però el que no serveix, és la confrontació. Hem de pensar que els hi volem treure al mòbil als nens, quan som nosaltres els que els hi hem donat. Hem de fugir de l’actitud paternalista. S’ha d’escoltar als nens i nois. Si la decisió la pren un mateix, funciona molt millor.

Roger Ferrer: "Els tres pilars de la prevenció són la comunicació entre pares i fills, gestionar les relacions d’amistat i els pares com a models"

Com es fa això?

Els tres pilars de la prevenció són la comunicació entre pares i fills, gestionar les relacions d’amistat i els pares com a models. Amb les pantalles i en la prevenció de qualsevol comportament de risc. Si detectes que el teu fill té un problema amb les pantalles, has de revisar quin ús en fas tu i quin ús es fan en les pantalles a casa. I els pares s’han de situar com a model i anar a l’una.

Es parla molt de contractes o acords amb els fills per donar un mòbil.

El que faria és el pacte d’ús, per exemple n’hi ha un de Som Desconnexió. I el pacte d’ús inclou al jove. Tu prens decisions com a persona adulta i tens l’últim aparaula, però has de fer partícep al jove. I tu també has d’assumir la teva errada, que en fas un abús. El pacte és sobre llocs, temps i moments. De manera negociada i així els empoderes més. Després, ens hem d’assegurar que no hi hagi canvis de comportaments per l’ús. Has de convèncer o seduir els teus fills perquè vegin que és un bé necessari per tothom, no és un caprici.

Vas a un restaurant i ja veus nens d’un o dos anys abduïts mirant vídeos al mòbil. Com s’haurien d’introduir.

De 0 a 3 anys, cap pantalla. I dels 3 als 6, molt poques. Per què les necessiten? Ara, el que genera més alarma és que quan són petits ja els fan aprendre matemàtiques amb tauletes, per exemple. I ja entren en les pantalles perquè a l’escola en fan servir. I dels 6 als 12, poc i supervisat. Quant menys, millor. No faria una marató de 4 hores amb un nen de 8 anys mirant sèries. I sempre acompanyat. Hi ha pares que abusen molt de deixar el seu mòbil. Una imatge que em ve és que els pares, entre cometes i sense fer comparacions, estan sent els camells dels seus fills.

Roger Ferrer: "A mi no em val que regulem les pantalles de mòbils als 16 anys, però tinguem nens amb 12 anys amb ordinadors"

S’ha fet un abús de les pantalles com a model educatiu a les escoles?

A mi no em val que regulem les pantalles de mòbils als 16 anys, però tinguem nens amb 12 anys amb ordinadors. S’ha demostrat que els beneficis són irrisoris. S’ha fet un abús a les escoles amb les pantalles. No he vist mai cap argument ni estudi científic de pes que per treballar amb el portàtil aprendran més i més de pressa. I en canvi es perden moltes coses.

Ara ja hi ha instituts que estan prohibint portar telèfons.

És el més fàcil. Alguns ho volen treballar de forma activa per regular-ho, però no sé si és sostenible en temps perquè requereix molt esforç i temps. A mi no em sembla malament que hi hagi la prohibició a la Secundària. Amb Batxillerat s’hauria de decidir. I també universitats, on tothom està amb l’ordinador i distrets.

Quin és el perfil d'adolescents que ateneu?

La classe social és bastant homogènia, tothom fa servir el mòbil. A mi m'arriben adolescents a partir dels 12 anys, perquè són els que atenem. Els nois juguen molt més a videojocs, i també vídeos. Estan en grup, es comuniquen poc i juguen a videojocs. Les nenes estan més presents a xarxes socials. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.