Joan López: "Els veïns de la plaça de Barcelona tenim un gran sentiment de pertinença"

L'històric pessebre arriba un any més a la plaça, però ho fa a mitges

Arriba de nou el popular pessebre de la plaça de Barcelona de Sant Cugat. Un muntatge amb més de 50 anys d'història creat pels veïns de la plaça. Una iniciativa acompanyada de nostàlgia, records i també polèmica. En parlem amb dos dels responsables del pessebre, Mariona Buscallà i Joan López.

Aquest històric pessebre és iniciativa dels veïns.

M.B.: A la vora els anys 70. Van començar a construir-lo uns paletes de cal Salero. Els germans Pujol, Ramon Millet i el meu pare, Joan Buscallà, que formaven part penya Regalèssia, es van animar a fer un pessebre. Ja fa més de 50 anys d'aquest esdeveniment. 

J.L.: Aquesta és una plaça que té un sentiment de pertinença molt gran. Si ens remuntem als nostres avantpassats, ells són els que van plantar aquests plataners que decoren la plaça fa més de 100 anys. Com a anècdota, com els arbres els van plantar els veïns de la plaça de Barcelona, els deixaven estendre la roba a sobre les branques.

El pessebre de la plaça Barcelona ja és una tradició.

J.L.: Sí, és tradició. Aquí hi ha creients i d'altres que no ho són tant. Però aquesta iniciativa ens uneix de manera espiritual més que religiosa.

També hi ha temps per la nostàlgia després de tants anys.

M.B.: Recordo que abans anàvem a buscar les figures a Olot, que era on les teníem.

J.L.: També hi va haver un any que vam penjar una pancarta. En un moment determinat ens vam emprenyar per la poca cura que es tenia de les figures. Aleshores ens vam endur cadascú una figura i vam col·locar una pancarta que deia: "com que el nen Jesús no dorm tranquil, l'hem acollit". L'ajuntament es va molestar, era el que volíem. A partir d'aleshores van posar guarda.

És curiós que una iniciativa on no guanyeu res, sigui atemptada.

M.B.: No guanyem res i ens crea molta despesa, però ho fem a gust.

J.L.: Tot plegat forma part d'aquest sentiment de pertinença. Potser és el lloc de Sant Cugat on més pertinença hi ha.

Pessebre plaça Barcelona - FOTO: Bernat Millet

Pessebre plaça Barcelona - FOTO: Bernat Millet

El pessebre enguany ha estat una incògnita.

Mariona Buscallà (M.B.): L'Ajuntament el desa durant l'any. Ens van dir que no trobaven diverses peces que falten. Finalment no han sortit. Hem reclamat a l'Ajuntament. Ho vam muntar ahir i ens vam adonar que faltaven. Així que ho hem arreglat com hem pogut, però també està bé.

Joan López (J.L.): La que falta és una part del pessebre que vam crear els veïns, diversos elements no hi són. Se'ls va endur l'ajuntament i ara no els troben. Ja ho teníem tot fet, només ho hauríem d'haver muntat. Però com falten certes peces, ho hem arreglat per intentar que quedi el millor possible. L'any passat vam tenir la idea de fer aquesta mitja volta catalana per mans del Pitu de Cal Baldú, en Salvador Navarra i jo mateix. Tots els veïns vam treballar. Estem contents i orgullosos. Ara estem emprenyats, és clar. Després de tota la feinada i que diguin que no toven algunes peces. A més, l'ajuntament ens diu que no hi ha palla. Doncs aquest any tindrem un pessebre sense palla. 


Els hi preocupa la falta de cura.

M.B.: Suposem que és difícil controlar-ho tot, però vam demanar que vigilessin molt perquè hi havia hagut molta feina. També cal dir que les figures al principi les pagàvem els veïns de la plaça, a mesura que es van haver de substituir per algunes guixades, atemptats o robatoris, els comerciants de la plaça també van participar. En últim terme està participant l'Ajuntament que les guarda. Fa 15 anys les guardava a casa meva i ara se'n fa càrrec l'Ajuntament. A més, el pessebre està vigilat per un guarda a totes hores.


Estem parlant d'unes figures que han patit diversos actes vandàlics.

J.L.: Un any li van tallar el coll al rei Baltasar i el cap va aparèixer a la Floresta.

M.B.: Però també hi ha anècdotes divertides. Un any van aparèixer els tres reis fent cua a una cabina telefònica. Un altre any va desaparèixer el nen Jesús, que estava buscant habitatge a Sant Cugat i com era tant car, no el trobava. Aquestes són anècdotes que estan fora de les bretolades. Hem d'agrair que l'ajuntament pagui el guarda en aquest últim temps.

J.L.: Nosaltres hem nascut aquí. Ens dol que hi hagi certs episodis perquè tenim un gran sentit de pertinença.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem