Josep Maria Gavín, les esglésies i les verges

En Josep Maria Gavín és, per sobre de tot, un estudiós. Partint del diccionari de la llengua catalana, es defineix com “persona que es dedica amb gust a l’estudi”, que per la seva part és “aplicar l’esperit a adquirir la coneixença d’alguna cosa, examinar-la atentament per determinar-ne la natura, el caràcter, la significació, per interpretar-la, reproduir-la, etc.”. Aquesta ha estat sempre la veritable feina d’en Gavín. No s’ha limitat a buscar i trobar coses, sinó que ha tractat de conèixer el perquè de cada cosa.

Tot just acabada del Guerra Civil i amb 10 anys, la seva família decideix portar-lo a Salillas, un petit poble d’Osca. El motiu va ser que com que el seu pare era una persona molt religiosa, va patir molta repressió per part dels republicans i per tal que el noi s’oblidés de tot allò, van pensar que el millor era allunyar-lo durant un temps.

El que no podien imaginar-se era que els nens del poble el rebutjarien i estarien tot el dia barallant-se perquè li deien “rojo catalán”. Els qui l’acollien a casa eren els pastors del poble que s’encarregaven de totes les ovelles del veïnat i en Josep Maria va decidir que era millor anar amb les ovelles que a l’escola.

Estudiós

Les llargues hores passades al camp amb el ramat li van permetre iniciar-se en la seva vida d’estudiós i es va interessar en la vida de les formigues. Feia forats al costat dels nius per observar-les, les marcava per conèixer els recorreguts que feien i fins i tot va descobrir per què el blat que recollien no germinava amb la humitat del niu.

Va observar que a l’arribar al niu amb el blat, les formigues l’hi donaven voltes i més voltes. El que feien en realitat era recobrir-les amb la seva saliva que sembla que impermeabilitza els grans, no permet que hi entri la humitat i així es conserven fins a l’hivern.

Quan torna a Barcelona va als Escolapis fins als 15 anys, que entra d’aprenent en una camiseria. Al cap de dos anys treballa com a administratiu en una fàbrica de seda. Allò el permet presentar-se a unes oposicions per treballar a La Caixa. “Vaig veure l’anunci i vaig decidir presentar-m’hi. Al veure el temari em vaig espantar, però amb l’ajut d’una veïna vaig aconseguir tenir els mínims coneixements per intentar-ho.

Per amagar la meva ignorància vaig posar en marxa un sistema que consistia allargar-me al màxim en allò que sabia i així no tenia temps d’arribar a les preguntes que no sabia. Crec que devien pensar que era una mica lent, però que ho sabia tot”.

J.M.Gavín i la fotografia

Una de les seves aficions ha estat sempre la fotografia i, ja quan feia el servei militar a la Seu d’Urgell, va començar a guanyar-se la vida fotografiant soldats i fent fotos d’unes maniobres per encàrrec del seu coronel.

Després va entrar al món de les subhastes de les duanes. Això li va permetre començar a guanyar més diners que el sou i va començar a comprar i recollir fotos, postals i així va iniciar el seu arxiu. Quan es va casar, com que tenia uns amics que eren joiers, va muntar un taller de joieria i va seguir utilitzant els guanys per ampliar l’arxiu.

“Sóc l’única persona que he estat a tots els pobles de Catalunya, inclosos els deshabitats, fotografiant totes les esglésies i ermites sense deixar-ne ni una”. En Josep Maria ho diu amb un gran orgull i sense falsa modèstia. De la mateixa manera que explica que la UNESCO ha reconegut l’Arxiu Gavín com l’arxiu privat més important d’Europa.

Als 54 anys el president del Consell d’Administració de La Caixa, després de veure una exposició de fotos d’en Gavín sobre l’art romànic que havia patrocinat l’entitat, el va alliberar i li va seguir pagant el sou perquè es dediqués exclusivament a l’arxiu.

Des d’aleshores la dedicació va ser total i l’arxiu va anar creixent de manera exponencial. En aquets moments ja no li fa falta fer recerca perquè la gent li fa arribar quantitat de materials de tot tipus que ell i els seus col·laboradors classifiquen.

Les esglésies

Però la seva gran passió ha estat trobar ermites i esglésies perdudes. En el seu currículum n’hi consten més de 62 de trobades pertot arreu del territori català i que molts cops ni els mateixos del poble concret en tenien més que alguna referència, però desconeixien on eren.

El gran problema de l’arxiu és que cada cop necessita més espai i es fa difícil de mantenir. Actualment i després d’un pelegrinatge per més de 20 institucions de tot tipus que van rebutjat fer-se’n càrrec, va trobar els maristes del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a Os de Balaguer, que, veient el gran interès de l’arxiu, li van oferir un espai al monestir.

Això ha estat una salvació per en Gavín, que va intentar que l’arxiu és quedés a Sant Cugat però, segons explica, el segon cop que li va proposar a l’alcalde Lluís Recoder li va contestar: “¿Que no va quedar ben clar la primera vegada que no ens interessa perquè no podem mantenir-ho? Jo no em carregaré aquest mort”.

En Josep Maria Gavín continua amb la mateixa frescor d’esperit que quan tenia vint anys i encara està disposat a continuar ampliant el seu arxiu perquè considera que encara que estem a l’era d’Internet la constància física de les coses és molt important. A més a més,“jo trigo menys d’un minut a trobar el que busco al meu arxiu. A Internet triguen més”.