Juan Gamero: “Durant la guerra, la gent es refugiava dels bombardejos al túnel dels FGC”

Els veïns de la Floresta Mont Carvajal i Juan Gamero han elaborat el documental ‘La Floresta, 100 anys’, que es projectarà el 14 de juliol a les 22.00 h

Recopilar els 100 anys d’història de la Floresta amb imatges i vídeos. Aquest ha estat l’objectiu del documental elaborat amb motiu del Centenari, de la mà de Mont Carvajal i Juan Gamero. Tot i que encara tenen en marxa una segona part del documental, amb fotos i vídeos que ja tenen - i  estan oberts a rebre nou material -, el diumenge 14 de juliol projectaran el documental que repassa la història del nucli urbà fins el moment.  Serà a les 22 hores al Casino de La Floresta.

Més info: Una trentena d'activitats per celebrar la Festa Major de la Floresta

D’on va sortir la idea de fer el documental?

Mont: Des de la comissió de Patrimoni i Memòria Històrica de la Floresta, va ser un dels actes que vam decidir que podríem fer pel Centenari. Hi ha moltes coses que la gent coneix perquè es comenta, però no estava escrit enlloc. I amb algunes persones vam pensar que ho hauríem d’anar recollint. Vam fer entrevistes als veïns, i ens hem basat  també en material audiovisual que ens han aportat. També hem utilitzat fotografies de L’Aram Vernet, que en tenia de seves i que coordinava les que li passaven entitats i veïns.  

Com el van plantejar? 

Juan: El documental ha agafat els diferents tipus de gent que hi ha a la Floresta: d’emigrants, estiuejants, gent que als anys 80 va venir a viure de Barcelona... No es pot agafar a tothom, és només una mostra. I l’hem organitzat per èpoques, seguint un ordre cronològic, passant pels esdeveniments més importants. No explicarem tota la història de la Floresta, perquè són 100 anys, però les coses més importants sí que surten. 

En quin moment històric arranca el documental? 

J: Comença parlant del s.XIX, quan hi ha les primeres masies que viuen de les vinyes, i hi ha la plaga de la fil·loxera. Llavors hi ha els primers a venir de fora, els pioners, que són de caire socialista. L’associació de veïns i propietaris inicial la va fundar amb el nom de la Floresta el 1919, però fins aleshores era Can Bosquerons.

Suposo que un dels punts importants del documental és la Guerra Civil.

 

J: Sí, d’aquesta època hem fet algunes troballes interessants. A vegades és difícil perquè vas descobrint moltes coses, i fins que no tens unes quantes persones que diuen el mateix, no te les acabes de creure. Hem trobat famílies que van tenir refugis antiaeris durant aquesta època. I hem trobat quatre persones que ens han dit que, de petites, utilitzaven el túnel del tren per amagar-se quan sentien les sirenes de bombardeig a Barcelona, perquè no sabien si bombardejaven aquí. També hi havia gent que s’amagava perquè no volia anar a la Batalla de l’Ebre, o que desertaven. O gent que fugia de represàlies, tant de dretes com d’esquerres. 

Tenen alguna anècdota o testimoni interessant, de l’època? 

M: Sí, tenim dos testimonis destacats. Un senyor que es diu Carlos Castillo, que tenia 8 anys quan hi va haver la guerra, recorda que al 39, el dia en què les tropes franquistes van entrar a Barcelona, estava a l’avinguda d’Emeterio Escudero amb el seu avi i tots els veïns donant la benvinguda obligada. El mateix dia va morir el senyor Margarit, i no queda gaire clar què va passar. Entre gent de la Floresta es deia que ell estava a casa, va sentir soroll - que eren les tropes franquistes entrant-, va sortir al carrer, i li van donar l’alto i ell no el va sentir. Vam parlar amb una néta seva, i ens va dir que segons la família, ell s’havia quedat al jardí. Però també ens va dir  que tampoc no sabia gaire la història, perquè a casa seva, com a moltes d’altres, no es parlava de les coses de la guerra. 

I després de la guerra, el Franquisme 

M: Durant el Franquisme, a la Floresta hi havia els maquis. Tenim una testimoni que ho diu, que recorda que de petita, l’any 42 els seus pares li deien: “No vagis al bosc que hi ha maquis”. I ella aleshores no sabia ni què eren. 

J: De la dictadura també tenim fotos molt interessants, per exemple de gent pregant agenollada al carrer. O de com la Falange obligava la canalla a fer instrucció falangista al pati del casal, cantant el Cara al Sol. Cadascú va explicant cada etapa de la història del país. Només sabent el que passava a la Floresta, t’assabentes de què estava passant al país en el moment. 

I passat el Franquisme? 

J: A principis dels anys 70 destaca el Casal de la Floresta (avui conegut com a Casino), era un lloc on la gent es trobava de manera espontània, i es van crear moltes sinergies, es van fer grups de música, reunions… tot era autogestionat. Destaquen l’editor de còmics Josep Toutain i Josep Maria Berenguer, que van fer néixer les edicions La Cúpula i la revista El Víbora el 1979. Tenien una forta influència del Maig del 68, i van donar peu a ocupar el Casal. Culturalment, hi va haver una època d’esplendor del casal, amb concerts i activitats culturals. 

Fins on va arribar aquesta esplendor?

 

J: Va haver-hi molts personatges de tot Catalunya que van debutar en concerts al Casal, com Maria del Mar Bonet, Gato Pérez, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Pau Riba… 

Per què va tancar, el Casal? 

J: Es van sumar una sèrie de factors. La gent que portava la gestió no eren professionals, ho feien amb tota la bona voluntat, i s’anaven acumulant deutes, fins que hi va haver un moment que no es van poder pagar, i se’l va quedar l’ajuntament. A més als anys vuitanta va arribar l’heroïna, i hi havia gent que es punxava als lavabos, a la Floresta va morir molta gent. 

M: Ara hi ha altres espais on es poden fer aquestes sinergies també, però no hi ha un espai com hi havia abans. També les coses han canviat molt. El principal problema és que allà al Casino no hi ha un bar gran. 

Fins quan allargaran el documental? 

M: El documental que hem fet fins ara dura dues hores i s’ha aturat a la mort de Franco, però volem seguir rodant i muntant fins al desembre. Encara està en construcció, volem que duri unes tres hores, no sabem si en dues parts o d’una sola peça. Quan el vam estrenar el passat 14 de juny en el marc dels documentals a la Fresca, al Parc de les Dones, ens vam alegrar molt perquè a la gent li va passar de pressa.

Quina rebuda han tingut per part de la gent? 

M: Ha sigut molt bonic que els veïns ens acollissin a casa seva, la gent ha estat molt generosa.  Els veïns ens han obert la casa, la memòria, i ens han regalat el seu temps. Ha estat com fer un puzle amb les fonts que té un, un altre, triangular informació sobre un personatge de què molta gent havia parlat. Vas encaixant peces. Aprofitem per fer una crida per si algú té imatges, encara n’estem buscant. Pel·lícules, fotos, el que sigui. Les pot enviar a documental@lafloresta.net

 

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?