Isidre Marías: "L'obra aplega els 101 anys d'història de La Floresta"

L'obra de teatre sobre el centenari de La Floresta arriba aquest divendres i dissabte, dies 5 i 6 de juliol. És a les 22 hores al Casino de La Floresta i les entrades són gratuïtes. La Florestíada (Cent anys no són res) és una obra comunitària que repassa la història florestana a través del teatre, està escrita per Isidre Marías i dirigida per Teresa Petit. També cal recordar que s'inaugura al Casino l'exposició històrica sobre el barri aquest mateix cap de setmana.

Parlem amb Marías, Petit i una de les actrius, la veïna de la Floresta Orla Perry.

Com sorgeix la idea de plasmar la història de La Floresta en una obra de teatre?

Isidre Marías: La celebració del centenari es va plantejar ja fa tres anys i va haver-hi pluja d'idees per veure quines coses es podien fer per celebrar l'efemèride. Es va plantejar fer una obra de teatre que reflectís la història de La Floresta. La idea es basa en la recerca històrica de la gent que ha muntat les exposicions i documentals.

La voluntat és divulgar la història florestana?

I. M.: Sí, però el que pretenem fer és teatre.

T. P.: Hi ha un aspecte lúdic i de joc. Tot i que l'Isidre s'ha documentat moltíssim i l'obra és rigorosa, hi ha una vocació de divertir, de festa. Està pensada perquè la gent s'ho passi bé, a més d'instruir-se.

Quin període repassa l'obra?

I. M.: Aplega els 101 anys de La Floresta. La primera escena arrenca l'any 1918 i l'última és a la plaça de Miquel Ros i que tots volem que sigui la plaça del Poble. De l'inici a l'actualitat.

Quins personatges trobem?

I. M.: Hi haurà espectadors d'una certa edat que reconeixeran algun personatge, que potser els han conegut o n'han sentit a parlar. Hi ha personatges també inventats, però creiem que són versemblants. No tots són estrictament històrics. Potser algú trobarà a faltar un personatge, però tota tria és subjectiva.

T. P.: L'important és que La Floresta és la gent, la gent anònima que està a la plaça, els que s'impliquen en el poble. Tothom té una importància. Igual a l'obra, que és el que volíem transmetre. La Floresta som la gent.

Quins moments històrics trobem?

I. M.: L'obra té un personatge conductor, el narrador, que fa l'Oriol Tramvia. Ell va donant pas a una sèrie de quadres en ordre històric, la majoria sobre la Floresta però que també es fa referència a la relació amb Barcelona i amb el país i successos importants. Quan es forma la Floresta hi ha la vaga de la Canadenca... La dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil, la mort de Franco... Tot plegat va sortint perquè en una població tan propera a Barcelona no podia passar desapercebut.

Qui participa?

T. P.: Som més d'una cinquantena de persones en total. Hi ha 27 intèrprets amateurs del La Global i veïns del barri que interpretaran 56 personatges. L'obra és molt coral, no hi ha uns protagonistes amb més paper, tot està molt repartit. Tothom ha pogut participar i implicar.

I. M.: Hi ha un equilibri entre personatges femenins i masculins, meitat i meitat. També hi ha gent de totes les edats. La més petita té 8-9 anys i el més gran passa dels 80.

Ha estat fàcil de tirar endavant amb tantes persones, que a més són voluntàries?

T. P.: És complicat, perquè som molta gent i som voluntaris, alguns estudiants, altres treballant,... Amb tanta gent és difícil coincidir agendes. Però ens n'hem sortit prou bé.

Com és fer una obra amb la participació de tants veïns.

T. P.: És una obra molt comunitària, un teatre comunitari que és útil pel qui ho veu i sobretot pel que ho fa. Perquè crea una sensació de grup, de pertinença i és molt interessant. La gent ho ha vist a mesura que avançaven els assajos, el fet de pertànyer a un grup i sentir-se imprescindible perquè funcioni. Estem molt satisfets amb la resposta dels participants. Molta gent ja havia fet teatre i d'altre que no n'havia fet i que ha descobert una vena teatral.

Què hi trobem a l'obra?

I.M.: Amb el teatre també es tracta de divertir-se, hi ha quadres més dramàtics com el final de la guerra i d'altres que són d'absoluta comèdia. Mirem d'incloure-ho tot, que la gent s'ho passi bé i hi hagi ritme. A vegades passes del drama a la comèdia amb un moment, com la vida.

Com ho heu viscut els actors?

Orla Perry: Ha estat molt bé, som un grup que treballem al màxim perquè l'obra funcioni. Tenim un grup molt bo i sòlid, tothom vol participar.

És més motivador participar en una obra sobre el teu poble?

O. P.: Sí, he après moltes coses de La Floresta que no coneixia. Amb el contrast entre la comèdia i el drama es pot aprendre molt de la història florestana i dels seus personatges.

Vist amb perspectiva, com veieu La Floresta a dia d'avui?

I.M.: Una cosa que ens preocupa als florestans és la gentrificació, hi ha un problema amb l'habitatge que es dona a moltes ciutats del món i també a La Floresta. Hi ha dificultat per trobar habitatge. Amb aquest encariment, és probable que gent que ha nascut i criat a La Floresta no hagi pogut quedar-se. Aquest tema també surt a l'obra.

Com esteu vivint la celebració del centenari?

I.M.: S'han fet moltes activitats i encara en queden moltes. El barri de La Floresta és molt actiu social i associativament. Però hi ha gent que, per exemple veient el documental, ens ha dit que s'ha adonat que tenia uns veïns molt interessants i que no coneixia. Vivim en una societat on sovint ens tanquem més a casa nostra més del compte i ens estem perdent vida social. Però deu ni do la vida que hi ha a La Floresta. Crec que és el barri amb més vida social de Sant Cugat.

T. P.: I tant! Entitats, associacions... És veritat que hi ha una gent que s'apunta a tot i altra gent que té altres interessos i no s'impliquen tant. Jo fa poc que hi visc i estic molt impressionada en aquest sentit.

Què en queda de la Floresta històrica?

I. M.: La diversitat s'ha mantingut.

O. P.: La sensació de comunitat, que tots som una família.