L’hotel restaurant l’Elèctric de les Planes

Sant Cugat té el segon terme municipal més extens del Vallès Occidental per darrere de Terrassa. Al llarg dels anys, això ha propiciat que dins dels seus límits s’hi hagin desenvolupat quatre sectors diferenciats i amb una forta personalitat pròpia com són Valldoreix, la Floresta, Mira-sol i les Planes. En el cas de les Planes, fou un dels nuclis que es desenvoluparen més tard, ja que no ho faria fins a mitjan anys cinquanta. La història del desenvolupament urbanístic de les Planes ve marcada per la venda de terrenys rústics i forestals. Tot i això, el seu baix preu propicià que immigrants amb pocs recursos econòmics poguessin adquirir-los i sense cap control urbanístic construir-se ells mateixos les seves pròpies cases amb un gran esforç.

Tot i haver-se desenvolupat urbanísticament a partir dels anys cinquanta, a les Planes ja existia un nucli des de finals del segle XIX. Durant molt pocs anys va ser un lloc d’estiueig on es construïren hotels i on les fonts i els berenadors eren llocs de molta concurrència. Un exemple d’això fou l’hotel restaurant Elèctric, inaugurat l’any 1912 pel rei Alfons XIII i edificat per l’arquitecte Fernando Móner. La cuina i la calefacció d’aquest hotel funcionaven amb electricitat (un recurs energètic encara poc estès a les llars catalanes) i d’aquí li ve el nom de “l’Elèctric”. L’any 1916 s’inaugurava el tram de ferrocarril entre Sarrià i les Planes i un any més tard el tram entre les Planes i Sant Cugat, moment en què l’hotel tornà a ser inaugurat. 

A partir dels anys setanta quedà completament abandonat, fins que l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona expropià la propietat a la família March. A partir d’aquí els veïns començaren a reclamar que l’edifici tingués un ús públic, i entre 1985 i 1987 els arquitectes Francesc Pernas i Joaquim Galí remodelaren l’edifici. Però no fou fins al juliol del 2002 que s’inaugurà el Centre Cívic l’Elèctric.

Què hi veiem a la foto?

En aquesta instantània dels anys deu es pot observar l’edifici emplaçat al costat de la via de tren dels ferrocarrils, separat de l’estació per només uns metres. Interessant remarcar que el caminet que es veu a sota de l’edifici seria la futura carretera de Vallvidrera.