La fauna de Collserola

El Parc de Collserola és molt ric en fauna i durant els darrers anys s'han detectat múltiples espècies silvestres de vertebrats, concretament 28 mamífers diferents, 191 ocells, 17 rèptils, 10 amfibis i 7 peixos. Aquestes dades tenen en compte tant les espècies habituals i sedentàries com les estacionals i fins i tot les que només hi són accidentalment i la seva detecció és excepcional. A continuació, fem un repàs per les més destacades de cada regne animal. 

Mamífers

Porc senglar: El porc senglar és un animal feréstec amb una gran resistència i, actualment, és el mamífer silvestre més gran de Collserola. La població ha augmentat molt els darrers anys, tant a Catalunya com a Europa, i l'abundància d'aquesta espècie al Parc es troba molt per sobre de la densitat desitjable. 

Eriçó fosc o comú: L'eriçó comú és un mamífer insectívor que té tot el cos recobert de pues, amb l'excepció del ventre. Fa de 23 a 30 cm de llarg i s'alimenta d'insectes, cucs de terra, sargantanes, granotes, ratolins, ocells i també de fruits. És una espècie molt atropellada. 

Mostela: És el carnívor més petit de tots, fins i tot més menut que una rata de claveguera. Té el pelatge de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals i a Collserola se la pot trobar especialment al voltant de les masies. 

Guineu: És un cànid d'uns 7 kg de pes, d'activitat especialment nocturna. És ràpida i àgil i es dedica a caçar conills, llebres, perdius, rosegadors, etc. Ha estat molt perseguida per l'home perquè és una devoradora consumada d'aviram. 

Geneta: La geneta és un mamífer de la família dels vivèrrids que té un pelatge gris pàl·lid, amb taques i ratlles negres a la cua. S'alimenta de petits mamífers, especialment de ratolins de bosc, així com d'ocells, alguns amfibis i rèptils i molts insectes i fruits silvestres diversos. 

Ocells

Ànec coll-verd: Ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. Viu entre 20 i 30 anys en zones aquàtiques, com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses. S'alimenta de plantes aquàtiques, granotes i insectes.

Aligot vesper europeu: És el gran protagonista de la migració de la tardor i s'alimenta de vespes, motiu pel qual té unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls. El màxim nombre d'exemplars observats en un dia és 538 el 13 de setembre de l'any 1993. 

Pit-roig: És un ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada. Té un plomatge marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una taca vermellosa ataronjada que li cobreix la cara i part del pit. A l'hivern és freqüent arreu de Collserola.

Merla: El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l'ull, mentre que la femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit. Sovint canta en dies grisos i al capvespre i el seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.

Rossinyol del Japó: És una espècie exòtica, amb un plomatge generalment verd grisenc, en gran expansió des dels inicis dels anys 90. Actualment ja és present a tots els sectors forestals de Collserola.

Rèptils

Tortuga d'aigua americana: Rèptil de la família dels emídids que s'alimenta principalment d'animals aquàtics i ocasionalment de vegetals. És una espècie exòtica que resulta molt perjudicial per als amfibis. 

Sargantana iberoprovençal: També coneguda com la sargantana comuna o sargantana hispànica, és una espècie present arreu de Collserola. És freqüent en camps, murs enderrocats, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, es poden veure als arbres. 

Dragó comú: Rèptil de cos aplanat i de coloració marronosa i grisosa, amb taques blanquinoses. Es dedica a caçar petits insectes com mosquits, mosques, abelles, papallones i aranyes. Habita en petits murs i construccions agrícoles, però també dins de les cases. 

Serp d'aigua: La serp d'aigua o colobra escurçonera pot arribar als 70 cm de llargada. Té una coloració que pot variar del verd clar al vermell i un disseny diferent en exemplars juvenils i adults. La seva alimentació es basa en peixos i amfibis i arriba a consumir sangoneres i cucs. 

Serp verda: És la serp de més grans proporcions de la herpetofauna dels Països Catalans, ja que pot arribar a superar els 150 cm. És diürna i especialment activa al migdia. Quan intueix un perill, bufa i xiula de manera sorollosa.

Amfibis

Granota verda ibèrica: És l'espècie més freqüent de granota al Parc de Collserola. Pot arribar a fer 11 cm de longitud i necessita aigües permanents per a la seva subsistència. S'alimenta de tota classe d'insectes i aràcnids i, fins i tot, pot menjar preses aquàtiques com els seus propis capgrossos.

Salamandra comuna: Amfibi pertanyent a la família dels salamàndrids, d'aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm. Té una coloració molt característica, negra amb taques grogues, i acostuma a trobar-se a les fonts i rierols situats en valls ombrívoles.

Tòtil comú: Els exemplars d'aquesta espècie d'amfibi no solen superar els 5 cm. El mascle es dedica a portar els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. S'alimenta bàsicament de petits invertebrats terrestres, entre els quals destaquen els insectes.

Reineta meridional: És una petita granota de color verd clar i brillant, tot i que hi ha exemplars que tenen tonalitats grogues, grises o marronoses. S'alimenta de petits insectes i aranyes i és una varietat blava característica al pantà de Vallvidrera.

Peixos

Gambúsia: És una espècie de peix d'aigua dolça d'origen nord-americà. Es troba als estanys i a les basses de Collserola i és una espècie que afecta molt negativament a les poblacions d'amfibis. Es caracteritza per ser molt resistent i poder sobreviure en aigües amb baixa saturació d'oxigen, altes salinitats i altes temperatures.

Carpa: És un peix d'aigua dolça que pot arribar a fer fins a 1 m de llarg i 20 kg de pes. És omnívora, ja que s'alimenta d'invertebrats del fons dels rius i de restes de plantes, i originària d'Europa i de l'Àsia Oriental. La femella pon milers d'ous al llarg de diferents postes entre abril i juliol, que diposita entre la vegetació del fons del riu. 

Peix vermell: El peix vermell o carpí daurat és una espècie originària de la Xina que a Catalunya és considerada com a invasora. Es troba als estanys i a les basses. L'any 2018 es van abocar il·legalment més de 4000 exemplars al pantà de Vallvidrera, fet que en va malmetre greument la diversitat.