La Festa de Tardor celebra 40 edicions reivindicant

Dos dies per mostrar la força de l’associacionisme local, dos dies perquè la ciutadania conegui el caràcter de les entitats que conviuen a Sant Cugat i sobretot dos dies per celebrar quaranta edicions de reivindicacions. Aquest és el perfil de la Festa de Tardor d’aquest any, que se celebra aquest cap de setmana del dissabte i diumenge, 24 i 25 d’octubre. Sota el lema “40 compromisos amb la ciutat”, s’han programat un total de 37 activitats diferents, entre les quals destaquen el festival de música Trona, el correfoc, l’exhibició de gimnàstica rítmica, a més d’espectacles de teatre, activitats culturals, activitats esportives i diverses xerrades.

A la iniciativa, que s’estendrà per la plaça d’Octavià, la de l’Om, la de Pep Ventura, la del Rei, els jardins del Paga-li, Joan, el carrer de la Torre i Cal Temerari, hi participaran un total de 85 entitats de caràcter cultural, popular, assistencial, de salut mental, polític, esportiu, d’ajuda mútua i de cooperació, entre altres, i implica la mobilització d’unes 5.000 i 6.000 persones. 

“És la festa per antonomàsia de les entitats locals. És quan es reuneixen i es donen a conèixer a la ciutadania, i això és important. I és l’únic cop a l’any que són capaces de posar-se d’acord entorn d’un lema que, des de fa uns anys, es concreta en un manifest”, ha explicat Jordi Casas, membre de la comissió organitzadora de la Festa de Tardor. La celebració compta amb un pressupost de 12.190,58 euros, que finança en la seva major part l’Ajuntament amb 8.260 euros, òrgan que també aporta les infraestructures i dos tècnics municipals; la Diputació de Barcelona amb 2.289 euros i les entitats.  

Reivindicant la solidaritat

Un dels actes centrals serà la lectura del manifest de la Festa de Tardor que es farà aquest diumenge, 25 d’octubre, a les 12.00 hores, i que aquest any posarà l’accent en la solidaritat, com ja va passar en els anys 1991, 1999, 2000 i 2011 i en els seus respectius lemes. El manifest neix arran de l’èxode de refugiats de diversos països en conflictes de l’Orient Pròxim cap a Europa i diu que Sant Cugat esdevingui un lloc solidari “depèn de tots nosaltres, de la nostra solidaritat i del compromís quotidià”.

Segons la comissió de la Festa de Tardor en aquestes 40 edicions no hi ha hagut “una mentalitat de campanar i s’han solidaritzat, quan ha calgut, amb allò que succeïa més enllà de les nostres fronteres locals. Enguany ho fem amb els milers de persones que han de fugir dels seus països i necessiten trobar un lloc d’acollida. Enguany ens manifestem a favor d’un Sant Cugat acollidor. Volem una ciutat acollidora”. En aquest sentit s’ha expressat Àlvar Roda, també membre de la comissió, que ha apuntat que el consistori ha anat donant respostes a aquestes reivindicacions expressades a través dels lemes i els manifestos: “Un exemple és l’any que demanàvem l’Auditori o quan volíem la protecció de Torre Negra i rodalia. L’Ajuntament sempre ha fet més o menys cas d’aquestes reivindicacions. En el fons sempre ha quedat alguna cosa”. A això Casas ha afegit: A més, molts dels lemes ja eren sobre temes més o menys madurs i que ja formaven part de les preocupacions de l’Ajuntament i, en alguns casos, ja hi estava intervenint. La Festa de Tardor sempre ha estat enfront de l’Ajuntament, però no necessàriament en contra”. 

A més i aquest any el pregó, a la tarda del dissabte 24 d’octubre, el protagonitzarà el crític d’arts escèniques i membre del Consell de Cultura de Sant Cugat Eduard Jener. La cita està prevista pel dissabte 24 d’octubre a les 18.30 hores. 

Celebrar quatre dècades

Coincidint amb els 40 anys la comissió té previst actualitzar la placa de la Festa de Tardor, ubicada al parc del carrer de Castellví i que conté tots els lemes des de l’any 1976, any que es va estrenar amb aquell “Recuperem les institucions. Del poble per al poble”. A més, i de cara a la primavera de 2016, es preveu fer una exposició amb els documents més significatius d’aquestes quatre dècades de trajectòria en una de les sales de la Casa de Cultura i editar un llibre, en el que ja estan treballant els membres del Grup d’Estudis Local (GEL). 

La preparació de la Festa de Tardor té una durada de més de tres mesos, donada la complicació de coordinar a les persones i les entitats participants. Ara el repte de la festa és, com apunta Roda, renovar-se: “Un dels fracassos de la Festa de Tardor és que no hem sabut fer un relleu generacional. No pot ser que jo faci més de 35 anys que estic a la Comissió Organitzadora de la Festa de Tardor. Falta gent jove que agafi el relleu generacional”. 

Mira el recull històric d'imatges de la Festa de Tardor.