La salut mental s'esquerda: la pandèmia invisible de la Covid-19

La salut mental s'ha vist perjudicada per les derivades socials i econòmiques del coronavirus i les restriccions que s'han aplicat per fer-li front

La salut mental de la societat s'ha vist ressentida per la pandèmia de la Covid-19. A dimecres 17 de març, Sant Cugat acumulava 5.224 casos confirmats de coronavirus, 224 defuncions i 423 ingressats en Unitats de Cures Intensives (UCI) des de l'inici de la pandèmia. Setmana rere setmana les xifres s'actualitzen i serveixen per explicar la situació epidemiològica en cada moment. Les afectacions físiques i biològiques del virus són a l'aparador.

Aquestes, però, no són les úniques dades de la pandèmia. Malalties com l'ansietat, la depressió o les addiccions han augmentat en el darrer any. Els problemes de salut mental, doncs, han esdevingut la pandèmia invisible del 2020: "La Covid-19 ha afectat a escala de salut mental a la població general, a col·lectius de risc més exposats i a persones amb malalties mentals", confirma la doctora Mari Carmen Natividad, psiquiatre del Centre de Salut Mental d'Adults dels CAP de Sant Cugat.

"Moltes persones han demanat assessorament psicològic"

Des de l'Ajuntament també han explicat al TOT que hi ha hagut un augment significatiu de consultes i demandes relacionades amb la salut mental. "Hem tingut molts casos que inicialment només eren de consulta i han perdurat en el temps i ha estat una situació real de violència... Moltes persones han demanat assessorament psicològic. Deixar de viure de la mateixa manera com havíem fet, ha generat inestabilitat, i d'aquí que s'hagi hagut de desenvolupar molt d'assessorament psicològic", explicava la regidora de Salut, Gemma Aristoy, en una entrevista en el marc del Dia Internacional de la Salut Mental.

Més info: Aristoy: "La salut mental va més enllà de la persona, afecta la societat i al seu entorn"

Adolescents i gent gran, qui més ha patit problemes de salut mental

Si bé és cert que classificades en un grau "normal", la doctora Natividad reconeix que entre la població general s'ha respirat "desànim i ansietat". En aquest sentit, però, la psiquiatra assegura que hi ha hagut dos col·lectius que han notat els efectes de la Covid-19 per damunt de la resta: la gent gran i els adolescents.

Pel que fa als adolescents, Natividad explica que "en un moment de desenvolupament i coneixença, han viscut un gran aïllament", i afegeix que "en aquestes edats això genera un risc a escala relacional". En referència a la gent gran, assegura que "l'aïllament i el fet de deixar de tenir vida social els ha provocat una disminució dels estímuls exteriors i ha accentuat el sentiment de soledat". En aquest sentit, la doctora explica que això té a veure amb la dopamina, que s'estimula davant de qualsevol novetat: "La motivació ha disminuït", la qual cosa ha produït "un declivi funcional entre la gent gran".

 

"En les consultes d'Atenció Primària s'ha disparat la demanda sobre temes d'ansietat, de desànim, etc"

En definitiva, la psiquiatra assegura que, sobretot en aquests col·lectius, "la pandèmia ha fet autèntics estralls". De fet, reconeix que "en les consultes d'Atenció Primària s'ha disparat la demanda sobre temes d'ansietat, de desànim, etc".

La inestabilitat econòmica i la incertesa laboral, factors clau

Cal destacar que, tal com explica la doctora al TOT Sant Cugat, la incertesa per la situació econòmica derivada de la pandèmia també ha ajudat ha incrementat l'ansietat entre la població. "L'ansietat respon a factors ambientals, a quan hi ha perill o incertesa. I quan més es perllonga més angoixa i més estrès patim", assegura.

"Hem vist gent enfonsada, amb fort desànim, perquè no han pogut acceptar pèrdues econòmiques, de benestar social, d'estil de vida, etc"

De totes maneres, argumenta que "l'ansietat comença a ser un trastorn quan la reacció és desproporcionada a la causa, quan és d'intensitat elevada". En aquest sentit, explica que s'han trobat amb "consultes d'ansietat normal, de desànim o tristesa que, en algun pacient ha pogut desencadenar en problemes més greus, com per exemple depressió". Natividad reconeix haver "vist gent enfonsada, amb fort desànim, perquè no han pogut acceptar pèrdues econòmiques, de benestar social, d'estil de vida, etc".

Les dades

Si bé és cert que en altres registres referents a la salut mental les xifres del 2020 han estat més baixes que les del 2019, producte segurament del confinament i la impossibilitat d'adreçar-se presencialment als CAP i Hospitals durant la primera fase de la pandèmia, n'hi ha un que mostra clarament que la pandèmia ha incidit en la salut mental de la població. Si l'any 2019 les visites individuals al Centre de Salut Mental d'Adults del CAP van ser 6020, l'any 2020 han estat 8060 -4133 de les quals s'han hagut de fer telefònicament. Això vol dir que hi ha hagut un increment del 25% en la demanda d'aquest servei.

D'altra banda, el confinament i les restriccions han provocat que les visites en domicilis o les sessions de grups hagin disminuït considerablement, la qual cosa pot haver provocat una manca de tractament, empitjorant així l'estabilitat emocional dels usuaris.

En la mateixa línia, el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Sant Cugat, ha registrat també una disminució tant del nombre de visites com de pacients atesos o inicis de tractaments. Les complicacions de moviment i de presencialitat arran de la Covid-19 han perjudicat aquestes atencions i, per consegüent, les patologies que no s'han pogut tractar.

Accentuació de les patologies mentals entre els malalts

Una altra de les derivades emocionals del coronavirus ha estat l'accentuació i empitjorament de les persones que ja patien alguna patologia prèviament: "El nombre de suïcidis ha augmentat respecte a l'any anterior", diu contundent la psiquiatra, que reconeix que "les patologies s'han cronificat", ja que no s'han pogut tractar amb la normalitat que es feia fins abans de l'arribada de la Covid. Patologies com l'ansietat, la depressió o trastorns de la personalitat "s'han vist agreujades".

La situació encara ha estat pitjor entre les persones que pateixen patologies greus, com esquizofrènia, que inclús han viscut un retrocés en el seu procés de recuperació, o entre disminuïts psíquics.

Com prevenir els problemes de salut mental

Els problemes físics són més fàcils de detectar, i també més fàcils de tractar o prevenir. Si fa molt fred i no vull agafar un refredat, m'abrigaré bé. Però com es poden prevenir problemes emocionals i mentals. La doctora Natividad assenyala que, tot i les restriccions, "és important socialitzar, respectant les mesures de seguretat i de manera controlada". De fet, la psiquiatra assegura que el fet de "recuperar les relacions entre iguals ajudarà a baixar molt l'ansietat".

"L'ésser humà té capacitat de resiliència i adaptació"

En aquest sentit, la doctora és partidària de "no medicalitzar el patiment humà i no tractar amb fàrmacs el malestar quotidià". Ara bé, avisa que "no podem prevenir emocions, perquè responem a la incertesa i als temors com a éssers humans". Això sí, Natividad recorda que "l'ésser humà té capacitat de resiliència i adaptació" i el fet de "tenir consciència de les pròpies emocions i treballar-les amb relaxació" pot ajudar, així com el fet de "compartir una emoció desagradable", ja que "la paraula és important per fer baixar l'ansietat i l'angoixa".

Més informació
 
Comentaris

Destaquem