Les vacances d’estiu d’abans

Reposisció de textos.

Els de la meva època només podien fer vacances si treballaven en una empresa important o eren empresaris i les coses els funcionaven força bé. Però nosaltres ens passàvem l’estiu treballant al camp en petits tallers, en establiments... En fi, Sant Cugat era un poble que s’omplia de forasters a l’estiu. Per als pagesos, les vacances també quedaven penjades perquè era quan tenien més feina al camp. A vegades si la verema havia sortit bé, la família feia una sortida d’un o dos dies a qualsevol lloc que no fos massa lluny i que no comportés unes despeses massa ostensibles, com per exemple, a Montserrat. Aquests pocs dies els gaudien al màxim, durant una bona temporada no explicaven altra cosa.

Els joves d’avui no saben que abans només feien vacances els senyors de Barcelona amb les seves famílies, que venien a estiuejar aquí mentre la mainada no anava a l’escola. Els marits prosseguien als matins amb els seus quefers, i a la tarda, junt amb la seva família, es passejaven pel poble o bé feien les seves tertúlies o jocs de taula en alguns dels seus jardins.

Nosaltres, els del poble, érem més que feliços durant aquesta temporada perquè això permetia donar més sortida i consum als productes de les nostres collites. Amb això, ja ens donàvem per satisfets, a part de l’ambient festiu que es respirava pels carrers.
Recordo que després de sopar hi havia el costum en el poble de sortir al carrer a prendre la fresca. Jugàvem al carrer, aleshores no hi havia trànsit, i els veïns treien les cadires per fer els rotlles. Els vailets corrien per agafar lloc per escoltar les tafaneries que explicaven els veïns i així passàvem els vespres de calor. Sempre hi havia qui treia una guitarra o cantava en un cor. Era una estona molt agradable que es veia truncada per algun veí, que sortia per la finestra a resar un pare nostre perquè marxessin a dormir, que s’havia de llevar d’hora.

Com que a les habitacions feia molta calor del sol de tot el dia perquè, si encara era aviat, recordo que a casa trèiem el matalàs al terrat per refrescar-nos abans d’anar al llit. Era molt maco, era una altra vida.