Marta Serrés: "L'ICAM té un interès econòmic en donar altes mèdiques"

Marta Serrés forma part de la PAICAM (Plataforma d'Afectades per l'ICAM), una plataforma que denuncia el lligam existent entre els criteris econòmics de l'ICAM (l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques) a l'hora de concedir altes i baixes de persones malaltes i l'INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social).

La PAICAM, a través de la CUP-PC, va presentar el mes de juny una moció al Ple municipal en defensa de les treballadores afectades per l'ICAM, per exigir el final de les altes mèdiques injustificades i per reivindicar el dret de les persones a emmalaltir amb dignitat. La moció es va aprovar amb els vots a favor de la CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC, i les abstencions de Convergència, C's i PP.

Davant de quin problema estem?

El problema és que l'ICAM està treballant, segons el nostre parer i segons el que nosaltres coneixem, d'una manera poc correcta. Passen coses que estan molt mal organitzades i que afecten les treballadores i els treballadors del país, i a més pensem que l'ICAM es basa, per davant de tot, en criteris econòmics, en detriment dels criteris sanitaris.

Quins són aquests criteris econòmics?

L'ICAM com més altes i més pensions denega, més cobra. Hi ha un equilibri. Per tant, això ens fa sospitar que hi ha un interès econòmic en donar altes que no estan justificades. Tu portes una pila d'informes de metges rellevants de clíniques públiques, metges que són els que teòricament faran els diagnòstics més objectius, i l'ICAM agafa i t'envia a una clínica privada a fer una prova. I allà, en aquella clínica, et diuen que estàs bé. La qüestió és donar com menys baixes millor. L'ICAM té una partida de 60 milions d'euros a l'any, que li dóna l'INSS, i té una despesa anual de 12 milions d'euros.

No surten els números...

On estan els 48 milions d'euros restants? Què se'n fa d'aquests diners? Això li he preguntat a la directora de l'ICAM, a la Neus Rams, i em va contestar que fan formació. Òstia, devem tenir cum laudes! Hi ha molts diners que no sabem on són. També hi ha càrrecs que no sabem per què estan. Una altra dada importantíssima: la quantitat de baixes mèdiques i incapacitats que s'estan donant a l'estat espanyol en comparació amb Catalunya. Aquí es donen la meitat!

Han presentat la moció a 10 ajuntaments, s'ha aprovat en 9. Quin és l'objectiu?

El nostre objectiu és seguir presentant aquesta moció, arreu del territori. Volem un full de ruta amb terminis, ben definits. Nosaltres no volem que desaparegui l'ICAM, l'ICAM ha d'existir perquè entenem que és necessari. Però volem que desaparegui el format que tenim ara. Volem que els criteris d'avaluació siguin sempre 100% mèdics, i que també hi hagi un codi de bona praxi, on puguin col·laborar i intervenir, a l'hora de redactar-los, els col·lectius de malalts, sindicats, etc. perquè l'atenció sigui humana, sigui correcta. Volem que arribi al Parlament.

Ho veuen factible?

Sincerament, jo no ho veig bé. És una putada que ho digui, perquè ens hi estem deixant la pell, però veig dificultats extremes. El que també tinc clar és que si no fem res, no avançarem. Estem a les beceroles d'uns objectius molt difícils d'assolir. Al Parlament hi ha dues o tres persones, de diferents colors polítics, amb les que ens hem entès molt bé, i seran molt capaces de lluitar, però que tenen una força limitada. Un perquè el seu partit no el deixarà avançar, i els altres dos perquè no tenen majoria. 

El que sí que estan aconseguint, de moment, és fer rebombori.

Com et deia, ja hem tingut dues o tres reunions amb grups polítics del Parlament, i també ens hem reunit un parell de vegades amb qui és l'actual directora de l'ICAM, a voluntat seva. Tot això vol dir que els estem emprenyant bastant. I volen aplacar-nos. Però nosaltres no som aquí per emprenyar ningú. Nosaltres som aquí per reivindicar uns drets bàsics de les persones i reivindicar que els departaments d'avaluacions siguin espais on no hi hagi hostilitats. Entenem que abans de donar una prestació a algú s'ha d'avaluar, igual que passa amb l'atur, però el que no pots fer és considerar d'entrada que tot el món és culpable fins que no es demostri el contrari. 

Què passa realment a l'ICAM?

Nosaltres som cada dia a la porta de l'ICAM, matí i tarda. Tenim gent preparada cada dia esperant a les persones que entren i surten. Totes es troben amb la mateixa situació. És una situació hostil, surten desmuntades. Allà dins està passant quelcom obscur i que no és normal. Després hi ha un altre tema. A molta gent que se li ha denegat la seva invalidesa, com va ser el meu cas, ho han tirat després per la via judicial i han guanyat. Després l'INSS, a qui li costa 0 euros la justícia, presenta recurs a aquella sentència i el TSJC els ha tornat a donar la raó. Si això passa tan sovint, és que l'ICAM està fent alguna cosa malament. A més a més tenen la barra de què, malgrat que tens una malaltia degenerativa i un jutge o un TSJC ha reconegut els informes que avaluen que no estàs bé, passat un temps et tornen a citar per avaluar-te! A mi em tornaran a avaluar al setembre.

I què passaria si et donessin l'alta?

Em podrien tornar a deixar al carrer. T'aboquen a la indigència. Et diuen, vostè ja està bé per anar a treballar! Allà quan entres és Mordor i quan surts és el miracle de Lourdes o Fàtima. Ja t'has curat! I amb aquestes condicions vés a buscar feina! Estem parlant de gent que té malalties degeneratives. De malalties que els impedeixen treballar. De gent que està molt fotuda, que s'ha peregrinat tots els hospitals a la recerca d'una solució. Perquè el primer que vols, quan estàs malalt, és curar-te. Des de fora hi ha qui pensa que el que volem és alliberar-nos de treballar. Qui va a l'ICAM hi va perquè té una malaltia de llarga durada, una malaltia greu, una malaltia molt greu o una malaltia invalidant.