Mohedano: "L'empresariat ha d'entendre que ha de ser més flexible"

Fabián Mohedano és exdiputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya i exmembre de l'executiva del PSC, tot i que des del 2014 també és portaveu de la iniciativa per la Reforma Horària al Parlament de Catalunya, una comissió que reuneix a representants de tota la societat catalana per dur a terme un projecte de reforma dels horaris tal com es coneixen a la nostra cultura.

Amb motiu d'una xerrada, duta a terme el passat dijous 17 de maig a l'Ateneu de Sant Cugat del Vallès, el TOT entrevista a Mohedano per saber quin és aquest projecte i com podria arribar a qüestionar la nostra vida diària.

Qui participa en la Reforma Horària?

El projecte de la iniciativa per la Reforma Horaria neix el 2014, i el que fa és sumar tot de coneixements molt pluridisciplinaris de diferents persones que tenen la preocupació en el seu objecte d'estudi i de recerca, i d'activitat pública i associacionisme vinculat al temps: els usos del temps, els horaris... Alguns ho fan des d'un punt de vista molt especialitzat com pot ser tot el tema de la salut (crono-biòlegs, metges de la son, etc.), també sociòlegs (que són els que sempre han estudiat els usos del temps i quants minuts i quantes hores dediquem a cada cosa al dia), però també economistes, activistes del camp feminista... És a dir, hi treballa molta gent de diferents àmbits que sumem i que hem d'intentar posar fil a l'agulla. Jo tinc la sort de ser el portaveu, la persona que ha liderat el projecte.

Quant de temps porta el projecte en marxa?
Decidim estar tres anys per impulsar això. El primer any per fer la fonamentació, el segon any per impulsar proves pilot i sensibilització, i el tercer any per dissenyar la reforma. I després dels tres anys també hauríem de fer la feina i si qualla la cosa bé i si no doncs... I la veritat és que ens ha anat prou bé. El primer any vam fer la fonamentació, una comissió d'estudi al Parlament amb un informe a través del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, i amb un informe a través del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, i es va fonamentar i vam sumar tot el coneixement, el relat, els arguments, els objectius i el perquè calien fer uns canvis horaris, i quins eren els temes més importants.

I després?
El segon any vam fer proves pilot, que eren metodologies, generar el marc mental, i en això també creiem que ens n'hem sortit. Ara ja comencem a aplicar metodologies en l'àmbit local però també a les empreses que vam utilitzar en les proves pilot en aquell moment, i llavors, en relació a la sensibilització, s'ha de dir que gràcies, en bona part, als mitjans de comunicació que, esteu molt d'acord els periodistes perquè patiu en primera persona aquests horaris tan extensius, doncs la cosa ha anat creixent. I el tercer any, que va ser 2016 però que també va ser ja una mica tot endarrerit i va acabar cap al 2017, va haver-hi el disseny de la reforma amb tres idees: la primera, cal fer una llei; la segona, cal fer un pacte social, i la tercera, cal fer una gran sensibilització perquè hem de reconèixer que la gent no està al carrer demanant un canvi d'horaris. Hi ha un malestar horari, un desordre horari que provoca el malestar horari, però no hi ha la conscienciació de dir: ens hi hem de posar alhora.

Quin és l'objectiu?
Durant aquests tres anys i mig hem estat fent aquesta feina, i el que ha quedat de tot això és que el juliol del 2017 es va signar un pacte al Palau de la Generalitat per 110 organitzacions (sindicats i patronals més representatives, teixit comercial, indústria cultural, actors de la mobilitat, comunitat educativa...). Ens vam marcar l'objectiu del 2025, i d'aquí al 2025 hem de complir uns estàndards en diferents temes, com poden ser el percentatge de teletreball, el de flexibilitat, el de compactació, a quina hora estem dinant, o sopant, o dormint... En relació a les organitzacions, al comerç, a la mobilitat, a l'audiovisual... És a dir, a tots els aspectes que conformen la reforma horària. I ara, a l'espera que hi hagi Govern, doncs estem esperant per plantejar polítiques que vagin orientades a posar-nos mans a l'obra i intentar aconseguir aquest objectiu del 2025. No és una cosa que es pugui canviar d'un dia per l'altre. Hi ha moltes coses que depenen dels horaris de la negociació col·lectiva, com són els horaris del comerç, de les escoles... Però també hi ha horaris que no depenen de nosaltres, que depenen d'Espanya: el model a Madrid és la liberalització absoluta, 24 hores obert tot i, clar, és tot el contrari al que nosaltres plantegem, i és on hom de trobar el punt d'equilibri a partir del pacte i una conscienciació majoritària, que no esperar a una legislació que ens pugui ajudar a canviar les coses.

Les empreses són les que estan més en contra d'aquesta reforma?
A veure, tenim dos arguments a favor que a vegades són barreres. El teixit empresarial desconeix profundament que si la gent treballa en hores que no són aquelles en les que el seu cos està preparat per fer-ho, això és contraproduent i, per tant, al final acabes perdent diners. Si aconseguim explicar que a l'adaptació màxima dels horaris de treball del nostre cos, i fer cas a quines hores són les millors hores per treballar, que majoritàriament són la franja de matins, etc., doncs seria fantàstic. Però també ho han d'entendre els sindicats: els sindicats, per exemple, han prioritzat més el salari que no pas el temps, i nosaltres diem que també s'ha de prioritzar el temps, perquè ve una generació nova de 'millenials' que s'identifiquen molt amb la llibertat, i amb poder fer. No entenen veure una pel·lícula a trossos, amb anuncis: això només ho fa la gent gran que mira la tele. Doncs amb la feina és el mateix. Diuen: jo no estaré disposat a treballar totes les hores que em tinguis aquí; diga'm que he de fer, paga'm i me'n vaig perquè vull fer altres coses. I aquest canvi de prioritats en l'esquema de valors, els sindicats l'han d'entendre, i per tant hem de fer molta força per reivindicar el canvi en els usos del temps. I l'empresariat ha d'entendre que, si vol retenir el talent, si vol tenir empreses saludables, si vol tenir persones felices que fan empreses competitives, doncs han de ser més flexibles. Han d'escoltar les necessitats i pactar-les.

"Moltes vegades la gent diu petites mentides per fer grans gestions. L'absentisme injustificat és molt alt en aquest país, però és que és un absentisme que el provoca la rigidesa dels horaris"

És complicat gestionar els horaris, moltes vegades
Clar. I moltes vegades la gent diu petites mentides per fer grans gestions. L'absentisme injustificat és molt alt en aquest país, però és que és un absentisme que el provoca la rigidesa dels horaris. I en canvi, podria ser: doncs jo sóc adult, he de fer la meva feina, m'avalues a finals de mes, treballem per objectius, volem alt rendiment, i no és important tant el rendiment com la feina ben feta. I d'això ens queda molt per fer, perquè, a més, tenim un teixit empresarial petit i mitjà, i això el que genera és que hi ha moltes empreses molt casolanes que els hi falta tenir aquesta versió més productivista i més competitiva.

Treballen també amb el canvi d'hora d'estiu i d'hivern?
El canvi d'hora d'estiu i d'hivern correspon a la Unió Europea, i el Parlament de Catalunya, fa un parell de mesos, va decidir impulsar l'estudi, a través de la Comissió Europea, del canvi d'hora d'estiu i d'hivern. I és bastant probable que això acabi desapareixent. Que algun dia els hi expliquem als nostres fills que un dia eren les tres, tornaven a ser les dues i estàvem una estona més a la discoteca, o que si estaves treballant fines les dues i de sobte passaven a ser les tres i aquella nit treballaves una hora menys. Crec que això ho acabarem veient aviat, perquè ja s'ha demostrat que el canvi d'hora d'estiu i d'hivern, que estava plantejat per fer estalvi energètic, ja no serveix.

I el fus horari?
És important també el canvi de fus horari: si hem d'estar en el fus horari de Londres o hem d'estar a Berlin. Nosaltres aquí no ens posicionem perquè dins del nostre grup no hi ha consens; hi ha gent que vol tornar a Londres i gent que vol mantenir-se a Berlín. Com estem a Barcelona i és la meitat del meridià, doncs no ho notem tant. Si visquéssim a Galícia sí, perquè Galícia hauria d'estar fins i tot en el següent fus horari. La pregunta interessant és: estem disposats a anar amb l'horari del Brexit i de Portugal, o preferim quedar-nos amb l'horari dels nòrdics, dels Alemanys, de França, d'Itàlia...? Això és el que ens hem de preguntar. I una altra és, què diuen els crono-biòlegs, que diuen els metges de la son... I ells diuen que hi ha aspectes positius i negatius en els dos sistemes. Això, en tot cas, correspon al govern d'Espanya, ja que cada país decideix en quin fus horari està. Cada cop que el president Rajoy ha dit que vol canviar el fus horari, la CEOE li ha dit: bueno, bueno, vegem els costos econòmics que té això. Les empreses tenen molt a dir, no volen marxar de l'espai europeu.

Això què implicaria en relació amb la normativa laboral?
A França, fa un any i poc, es va impulsar una llei per la qual els caps no poden enviar als treballadors missatges en un correu electrònic a partir de les sis de la tarda. Clar, això aquí, ara mateix, juntament amb la política que hi ha, doncs és impossible. Hi ha altres mesures, com per exemple, l'hora nocturna, en comptes de posar-la a les 10 de la nit, posar-la a les 8 del vespre. Ja veuries com hi ha molta gent que tancaria abans. Hi poden haver mesures d'incentivació, de contractació pública, però això, ara mateix, doncs tampoc s'està produint. Cal que la normativa laboral contempli tot això, que les normatives d'inspecció en el treball també vigili molt i estigui molt atent a totes les qüestions de compliment d'horari i cal un canvi de mentalitat. Moltes vegades la gent fa hores extres perquè el sou és baix, per exemple. Potser si apugem els sous i la gent deixa de fer hores extres, doncs l'empresa s'estalvia tenir gent allà, moltes vegades sense fer res, i al final acabarà produïnt perquè serà més competitiva perquè farà les coses en menys temps.

El canvi horari afecta a quasi tots els àmbits de la societat.
Evidentment. Clar, no sabem què passarà exactament. Un element molt rellevant: a partir de la temporada que ve, a la Champions League hi haurà partits a partir de les 19h. Què passarà quan el Madrid o el Barça juguin a les 19h? Doncs que probablement la gent vulgui sortir per anar a veure el futbol, i potser la Champions, posant horaris a les 19h fa molt més per la Reforma Horària que qualsevol acció de les que puguem fer. Canviarà molt la mentalitat perquè si cada dos o tres setmanes hi ha un partit a les 19h, això generarà debats a les empreses, perquè la gent voldrà veure el futbol. I perquè a les 19h? Doncs perquè a la resta d'Europa, a les 19h, el 80 o 90% de la gent està a casa seva. En canvi, en el nostre país, a les 19h tenim un 30% de la gent treballant, i a les 18h, un de cada dos dels que treballen, encara ho fan. Ja anem dos hores endarrerits a la resta del món, i això és un punt a favor nostre.