Núria Valero: “El 70% dels adolescents no se senten a gust amb el seu cos”

La santcugatenca Núria Valero és periodista, comunicadora feminista i creadora de Sumadiversitat, un projecte que combina el vessant professional, polític i creatiu per transformar els discursos sobre gènere, estereotips i diversitat a través de la comunicació i l’educació. El dimarts 10 de febrer, impartirà al Casal de Torreblanca la xerrada, No és el teu cos, és el discurs: com acompanyar infants i joves davant la pressió estètica, una proposta que vol oferir eines per entendre i afrontar la pressió estètica. Així mateix, el 10 de març, a les 10.30 h, impartirà a la Casa de Cultura de Sant Cugat la xerrada 10 converses per acompanyar el malestar corporal a casa.

Quin és l’objectiu de Sumadiversitat i a qui s’adreça?

Sumadiversitat és un projecte personal que s’ha professionalitzat. Soc periodista i fa anys que faig divulgació, primer des del voluntariat i l’activisme i després des de la professió. El projecte pretén acompanyar equips docents, famílies i entitats que volen transformar els discursos sobre estereotips de gènere, pressió estètica i feminismes. Ho faig a través de xerrades, formacions i creació de continguts, sempre amb la voluntat de qüestionar relats molt encotillats i estereotipats que tenim interioritzats.

"Incorporar una mirada interseccional ens permet comunicar d’una manera més justa i ajustada a la realitat de les persones"

Per què és important posar el focus en com comuniquem per generar canvis reals?

Perquè les paraules no són neutres. El llenguatge construeix realitat. Si ens adrecem sempre en masculí a grups diversos, estem excloent persones que no se senten representades. El mateix passa amb la comunicació visual: si en una campanya institucional només apareixen persones blanques, normatives i capacitades, estem uniformitzant una realitat que és molt més diversa. Incorporar una mirada interseccional ens permet comunicar d’una manera més justa i ajustada a la realitat de les persones.

Quin impacte tenen les xerrades i tallers que organitza?

Hem començat amb tallers per a cicle mitjà de primària, treballant estereotips de gènere a través de jocs, colors, roba i esports. També hem desenvolupat el projecte Transformar el relat dels cossos, amb xerrades per prendre consciència del malestar corporal dels infants i joves, sessions formatives amb dossiers i guies amb activitats per treballar directament amb ells. La xerrada és el primer pas: visibilitzar la pressió estètica i començar a reflexionar sobre com es pot treballar des de l’educació formal i el lleure.

"6 de cada 10 noies creuen que serien més felices si estiguessin més primes"

Com detecta la pressió estètica en adolescents i infants?

No és només un problema de maquillatge o aparença. Afecta nois i noies. El 70% dels adolescents no se senten a gust amb el seu cos i 6 de cada 10 noies creuen que serien més felices si estiguessin més primes i més del 50% dels casos d'assetjament entre nois és per l'aparença física. Un terç dels joves de 12 a 21 anys volen sotmetre's a una operació estètica. Els nois també pateixen pressió, especialment amb musculació, alçada i imatge corporal. Tot això genera malestar, baixa autoestima i, en casos extrems, trastorns de conducta alimentària.

Quin paper juguen els adults en tot això?

Els adults tenim molta responsabilitat. Sovint minimitzem el malestar corporal amb frases com “aquesta edat és difícil”, i això no ajuda. Els infants i joves observen com parlem dels nostres cossos i dels altres, i molts comentaris innocents contribueixen a reproduir la pressió estètica. Necessiten un acompanyament que posi el focus en les seves qualitats i virtuts, no en l’aspecte físic.

"El primer pas és prendre consciència de la pressió estètica i dels missatges que rebem"

Quines eines pràctiques ofereix a famílies i docents per combatre la pressió estètica?

El primer pas és prendre consciència de la pressió estètica i dels missatges que rebem. Cal diversificar els referents dels infants, sense censura, mostrant diversitat de cossos, gèneres i identitats, i ampliar-los amb figures que no estiguin centrades en l’aparença. També hem de treballar l’autoestima des de les qualitats internes, parlar del cos des del qual ens permet fer i parar atenció als missatges involuntaris que reforcen ideals estètics. Normalitzar la diversitat corporal en el dia a dia i oferir narratives i audiovisuals diversos és clau.

"Les xarxes amplifiquen la pressió estètica, però no són culpables absolutes"

I les xarxes socials? Quin paper hi juguen en la construcció de la imatge corporal?

Les xarxes amplifiquen la pressió estètica, però no són culpables absolutes. L’accés constant a missatges sobre cossos ideals pot afectar igual que als adults. La clau és educar en lectura crítica: comprendre d’on venen els missatges, quin objectiu tenen i com ens afecten. No podem acabar amb les xarxes socials, però sí educar infants, joves i adults a interpretar-les críticament.

Què opina sobre la mesura anunciada pel govern espanyol de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys?

És una bona mesura, però no és suficient. Limitar l’accés ajuda, però cal complementar-ho amb educació crítica, campanyes de conscienciació i suport des de famílies, escoles i administració pública. Cal que els joves aprenguin a llegir els continguts amb perspectiva i discernir quins missatges són reals i quins són construïts per interessos econòmics o socials.

Què li agradaria que canviés després d’una xerrada teva?

Que la gent prengui consciència del malestar corporal dels infants i joves i faci una feina introspectiva com a adults. Que entenguin que això va molt més enllà dels TCA i que tinguin eines per detectar senyals, acompanyar millor i transformar mirades.

"La pressió estètica és un problema estructural que necessita recursos i suport institucional"

Com és el context a Sant Cugat amb les AFA i els centres educatius?

Hi ha molta implicació i voluntariat i els equips docents ja tenen molta càrrega. En canvi, l’administració pública té un marge enorme de millora per fomentar aquestes iniciatives. La pressió estètica és un problema estructural que necessita recursos i suport institucional.

I quin missatge li donaria a qui encara creu que parlar de cossos, estètica o feminisme no és important?

Només cal veure les dades: 70% dels adolescents no se senten a gust amb el seu cos i 6 de cada 10 noies volen aprimar-se. És una realitat estructural que afecta el desenvolupament integral del jovent i que no podem ignorar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.