Oliveres: “Fa 30 anys que tenim esperança i la tindrem els anys que facin falta”

El Curs d’Estiu de la Unipau arriba aquest any a la seva 30a edició analitzant “Els fils que mouen els conflictes”, títol del cicle de ponències. Durant els set dies que s’allargarà el seminari monogràfic, que s’imparteix al Centre Borja, hi passaran 28 experts que explicaran els interessos que hi ha darrere les guerres i els conflictes als països del món. Per commemorar les tres dècades del curs a la jornada inaugural, aquest dijous, 9 de juliol, s’ha representat el poema ‘Pregaria de guerra’ de l’escriptor Mark Twain.

Quins són els fils que mouen els conflictes?

N’hi ha molts, però d’entrada, i potser per una desviació professional, crec que els fils econòmics són els que més mouen els conflictes i que després acaben tenint un vessant bèl·lic. De vegades s’han qualificat les religions com a element de conflictes, però jo crec que més aviat serveixen de tapadora, així com les identitats.

Dels conflictes actuals, quin és el més crític? 

Molts! En aquest moment tenim els ulls posats al Pròxim Orient, fa 30 anys que parlem de Palestina i Israel i ara parlem de Síria, Iraq, de l’Estat Islàmic, però aquests conflictes greus no ens han de fer abandonar altres conflictes que s’enduen més vides. Ara veiem imatges esgarrifoses d’execucions sumàries que es fan en aquests països i això ens destrossa, però no pensem en les 50.000 persones que cada dia moren de gana segons denuncia l’ONU. Si no hi hagués hagut aquests ajuts dels bancs, probablement no haurien mort, ja que hi ha mitjans per evitar-ho i aquest conflicte també és molt punyent. Els darrers anys hem destinat quantitats ingents de diners a rescatar bancs, i si s’haguessin destinat a altres finalitats, haurien salvat moltes vides.

Hi ha esperança?

Sempre, fa 30 anys que tenim esperança i la tindrem tots els anys que facin falta, hem de partir de la idea que falta voluntat, coherència i honestedat, perquè el que no falta són recursos, que en tenim. 

Els nous moviments socials tenen molt a dir en els conflictes? 

Sí, no perquè siguin actors polítics de dimensió, però sí perquè hem estat capaços de crear aquesta consciència. Fa 4 anys les coses van començar a canviar, la crisi havia generat molt malestar a moltes famílies que havien perdut l’habitatge; alguns, la feina, i d’altres, la vida perquè es van suïcidar. El segon pas va ser analitzar els orígens, en aquest punt alguns van arribar a la política i uns altres van tenir un rerefons d’acció social. Les coses estan canviant, quan feia 35 anys que no havien canviat.

Si hi ha un canvi de paradigma, l’estat del benestar està assegurat? 

I tant, és com més ben assegurat estaria. Si hi hagués un canvi a l’Estat espanyol, amb honestedat, que destruís la corrupció i el frau i els privilegis de la gent, milloraríem molt. Una xifra: els inspectors d’hisenda a Madrid han identificat un frau fiscal de 90.000 milions d’euros, ara imaginem com aquesta xifra podria fer augmentar les pensions.

Quina anàlisi fa d’aquests 30 anys de camí? 

La Unipau ha aconseguit arribar a la 30a edició amb un tema monogràfic com és la pau i des d’una òptica positiva; l’hem estudiat en profunditat per saber què es troba darrere la guerra, per analitzar els conflictes amb permanència i de nous. Sempre hem volgut fer propostes de pau, de les quals se n’han aprofitat moviments, mestres que fan treball per la pau i també la societat santcugatenca, que és molt fidel al curs. En el darrer curs va passar gent que ha tingut responsabilitats polítiques a les administracions i s’ha destacat per desenvolupar cursos de pau i desarmament a les universitats.

El curs té un impacte real per resoldre conflictes? 

La Unipau es mou en els paràmetres de preveure conflictes, fer consciència i fer canviar actituds. Els darrers mesos són optimistes perquè la gent a pres consciència. A més, vam tenir una forta presència en el conflicte de Colòmbia: un dels nostres professors, el santcugatenc Enric Fises, va estar molt lligat a les negociacions de pau. A la Unipau hem tingut persones amb presència en accions de pau i alguns nobels de la Pau com el nostre rector Adolfo Pérez Esquivel, qui ha intervingut en molts conflictes.