Oñate: “Falta maduresa en la pràctica del català en sortir de l’escola”

Què és el Servei Local de Català?

El Consorci per la Normalització Lingüística té diferents centres de normalització lingüística, 22 en total, distribuïts per Catalunya. Aquests centres s’estructuren en serveis locals de català. El de Sant Cugat pertany al Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3, el qual inclou Sant Cugat, Badia, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac i Cerdanyola.

La seva tasca s’estructura en diferents àmbits...

El més conegut és el dels cursos de català, però també té el dinamització i el d’assessorament. L’assessorament és el que ajuda el ciutadà a resoldre dubtes lingüístics o a trobar eines per poder-los resoldre, ja que es busca l’autonomia lingüística de les persones. El de dinamització té molts fronts d’actuació. Potser és el que es poden comptabilitzar menys els resultats, però pot arribar a generar moltes hores de feina. Em refereixo a campanyes com el “Voluntariat per la llengua”, “Català i empresa, ja estàs al dia”, “I tu? Jugues en català?”. I tot el que és coneixement de l’entorn. Tenim tot un programa específic en què intentem conjugar llengua, cultura i cohesió, és a dir, la llengua i la cultura catalana com a eina de cohesió de les persones.

Quin és l’aspecte en què més s’ha treballat en els darrers anys?

Durant els dos anys que fa que estic al centre de Sant Cugat, estic contenta perquè sí que hem aconseguit treballar en xarxa amb L’Ateneu, Càritas, la Creu Roja, i el Pla educatiu d’entorn. És a dir, amb entitats que feien cursos de català pel seu compte ens hem posat d’acord. Penso que això s’ha notat molt en benefici del ciutadà. Rebrà la mateixa informació en qualsevol d’aquests llocs, i les necessitats que nosaltres no podem cobrir, ho fa algú altre, i el resultat és molt positiu.

I l’assignatura pendent?

És el comerç. Però ha estat, bàsicament, per manca de recursos, no per falta d’interès ni falta de resposta positiva dels comerciants, ni de bon tros. He de ser justa i dir que s’han incrementat notablement el nombre d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la Llengua, oferint descomptes i facilitats perquè les parelles lingüístiques hi vagin a fer pràctiques... Hi treballem, però podríem treballar-hi encara molt més. Però fan falta recursos humans.

A qui s’adreça el Servei Local de Català?

Absolutament a tothom. Tenim gent catalanoparlant de tota la vida que vol millorar el seu nivell de català escrit, o que s’acull a l’oferta complementària que hem incorporat aquests darrers anys (cursos d’escriptura creativa, lectura en veu alta, lectures dramatitzades...). Coses relacionades amb el català, però no estrictament per títols. No som una acadèmia d’idiomes. Intentem normalitzar l’ús de la llengua, com el nostre nom indica. Normalitzar en el sentit de fer normal l’ús social del català. Molta gent es pensa que ve de «norma», i no, ve de «normal».

Quins cursos oferiu?

Hi ha els de nivell inicial i bàsic, els de coneixements escrits, i els de perfeccionament –que ara és el C2 i abans era el D–. En aquest curs, a Sant Cugat marquem la diferència. Normalment es fa en dos dies a la setmana, i l’hem fet semiintensiu, sols un cop per setmana, o divendres matí, o dijous a la tarda, per adaptar-nos a les necessitats dels usuaris.

Quin és el perfil de l’usuari?

Nosaltres només podem agafar alumnes a partir de 18 anys, o a partir de 16 en casos molt concrets. És personal adult, i hi ha gent de totes les edats, depenent dels nivells. El perfil de l’alumne de Sant Cugat és un alumnat amb un nivell cultural alt, amb estudis i, en principi, molt favorable a l’aprenentatge.

I també hi ha altres iniciatives més visibles a la ciutat, com les parelles lingüístiques...

Les parelles lingüístiques tenen molta visibilitat. Realment és un projecte molt maco perquè aquí ja no estem parlant només de llengua, sinó d’integració social, de conèixer altres cultures, enriquiment... I veus que realment la gent en queda molt satisfeta. No puc dir que aquí tinguem un gran nombre de parelles, però no tot són números a l’hora de fer valoracions.

I a què es deu que hi hagi poques parelles?

No t’ho sé dir. Aquí hem fet entre 35 i 40 parelles per edició, edicions de deu setmanes. Hauríem de comparar amb municipis amb un nombre d’habitats i un percentatge d’immigració similar. Potser no hi ha necessitat de fer més parelles. Sí que hi ha molt esperit de voluntariat, però potser el tipus d’immigració és un altre. Tot i que hi ha molta més immigració de la que sembla, és una immigració diferent, més europea. Hi ha molts factors que cal tenir en compte.

Quina és la situació del català als carrers de Sant Cugat?

En l’aspecte lingüístic jo diria que és bona. La gent parla prou bé; tots en diem de barbarismes. L’ús depèn del sector. A l’escola, sobretot a l’institut, és poc freqüent sentir el català, però passa a moltes poblacions. I a nivell de carrer, l’ús és freqüent. Als comerços, la majoria t’atenen en català, però també va en funció del barri. No hi ha unes dades concretes.

I a l’escola?

En teoria, quan acaben els estudis tenen oficialment el nivell C1, però quan el porten a la pràctica els falta una mica de maduresa. No han acabat d’arribar al nivell òptim que reflectiria un nivell C1 d’una persona que realment l’ha assolit aquí. Però crec que és més un tema d’actitud, lligat a l’edat.

Quina és la satisfacció de la feina que feu?

La gent. Veure que els pots ajudar. Depassar el que seria l’ajuda lingüística. Li trobo un factor humà que m’agrada moltíssim. Poder donar un cop de mà a les persones que vénen aquí.