La pandèmia de la violències sexuals: combatre el relat de la cultura patriarcal

La prevenció i el combat contra les violències sexuals han centrat l'inici de les jornades Les violències sexuals. Una mirada multidisciplinar, que se celebra aquest dilluns i dimarts a La Unió Santcugatenca amb l'objectiu de reflexionar i analitzar aquest fenomen a través de xerrades, taules rodones i debats. "És una xacra social que interpela tothom i és un problema estructural de la nostra societat", ha emfatitzat Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat, que ha destacat l'aposta "feminista" del govern municipal per fer-hi front: "La lluita continua".

"No parlem de casos excepcionals, estem parlant de situacions que passen quotidianament en les nostres llars. Les violències sexuals no pivoten en les excepcions, sinó en la quotidianitat que pateixen les dones a les llars, als carrers, a les xarxes socials", ha assenyalat Montserrat Pineda, secretaria de Feminismes dels Govern de la Generalitat, fent menció a casos com el d'Igualada.

La cultura patriarcal

Les jornades s'han obert amb dues ponències a càrrec de l'advocada Carla Vall i la psicòloga Alba Alfageme, que han coincidit en indicar que la majoria de violències es produeixen en les cases i com la  "societat patriarcal" dibuixa un relat que promou "la culpa i la vergonya" de les víctimes, al mateix temps que invisibilitzar aquesta realitat i treu la veu a les dones. "Les violències sexuals són la concreció d'un sistema de desigualtat, el patriarcat", ha sentenciat Alfageme, posant com a exemple els anuncis que "hipersexualitzen i cossifiquen" les dones.

Alfageme: "O entenem què hi ha darrere o será molt difícil acabar amb les violències sexuals"

És per això que la psicològa ha reclamat anar més enllà dels casos concrets que generen una gran atenció mediàtica: "Si no ho contextualitzem, desenfoquem el problema i es dona la sensació d'impossibilitat de combatre-ho. Tenim la sensació de descontrol i ens costa identificar l'arrel del problema. O entenem què hi ha darrere o será molt difícil acabar amb les violències sexuals". I darrere d'aquestes violències, ha detallat, hi ha una cultura patriarcal que s'arrossega de fa segles i que impregna l'imaginari col·lectiu i  individual de la societat.

Una cultura, ha denunciat, que ha propiciat un "univers de culpa i responsabilitat" en les víctimes i que es visibilitza en un "escarni públic" i un "judici" cap a les dones que pateixen aquesta violència. És a dir, el judici social cap al comportament que ha tingut una dona durant o després d'una agressió i el qüestionament de determinades accions, com anar sola de nit pel carrer.

Carla Vall: "La societat ens empeny a amagar aquests delictes"

"Si una dona és agredida tornant de festa, la norma social es pregunta què feia tornant sola o pensa què podria haver fet la víctima per autoprotegir-se", ha afegit Carla Vall. Aquesta cultura social, ha lamentat, és un dels motius que explica el fet que moltes dones no denunciin una situació de violència:  "La societat ens empeny a amagar aquests delictes. Exposaran la seva vida sencera, la jutjaran".

La cultura de la por

Vall i Alfageme han assenyalat la cultura de la por com una de les conseqüències del marc patriarcal de la societat. Com a exemple, han recordat que més del 80% de les violències sexuals es produeixen per una persona coneguda i un 60%, en la llar. En canvi, es transmet la idea a les dones que han de vigilar pel carrer, no poden anar soles...

"Simplememt la por a patir aquestes violències ens ha limitat els nostres drets. Es té la mentalitat que el carrer és un lloc perillós, i la casa és segura. Però les dades diuen el contraris", ha recordat l'advocada. En aquest sentit, han apuntat que casos com els crims d'Alcàsser o d'Igualada generen un trauma en moltes dones, quan és molt més probable patir una agressió per part d'un familiar o una parella. En canvi, han lamentat, aquesta realitat no rep el focus mediàtic.

Alfageme: "Estem davant d'un mal endèmic, una pandèmia. Molt invisibilitzada"

Per fer front a aquesta cultura de la por i a la revictimització, Alfageme ha demanat construir nous relats, fugint de la mirada patriarcal. "Hem de construir el relat que moltes dones se ne'n surten", ha exemplificat. "Estem davant d'un mal endèmic, una pandèmia. Molt invisibilitzada", ha reflexionat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.