Piqué: “La Floresta serà el que els florestants vulguem que sigui”

Ramon Piqué va arribar a viure a la Floresta l’any 2002, tot i que sembla florestà de tota la vida. És llicenciat en Història i Doctorat en Traducció i Interpretació. Dona classes a la UAB. La redacció del TOT l’ha escollit personatge de l’any per la seva implicació amb els mitjans i també per la seva vinculació amb el Centenari de la Floresta, celebrat aquest passat any 2019.

Quan va venir a viure a la Floresta?

Vaig conèixer la Floresta perquè vivia a Barcelona i passava amb el tren anant cap a l'autònoma. Quan hi passava pensava: "Ostres això és com un somni, quin lloc més bonic". I va ser el 2002 que vaig venir a viure a la Floresta, a una casa que vam comprar amb la meva germana. Va ser abans de les pujades, ara ens seria impossible. La Floresta enganxa. No és un barri dormitori, tot i que potser hi ha gent que no hi fa vida. Tothom qui vol es fa florestà, de la seva manera. És un barri que es fa estimar. És clar que els barris es fan estimar perquè es fan estimar les persones. Segurament hi ha tants llocs bonics com la Floresta, o més, però per què es fa estimar? Perquè hi ha molta vida. Rasques una miqueta i veus que és un barri que s'ha anat construint perquè les veïnes i els veïns s'ho han anat treballant, des de les coses més simples a les més sofisticades. És un barri que ha tingut moments esplendorosos, com en aquella època dels hippies. El món de l'art també està vinculat en aquest barri

Què ha significat aquest reconeixement que dona la redacció del TOT Sant Cugat?

Com que tu m’ho vas comunicar, la cara no me la vas veure, però acabava de sortir d’una botiga. Vaig quedar molt sorprès, però anava amb un somriure de banda a banda. A tothom li agrada que li reconeguin coses. Per a mi va ser molt inesperat, vaig estar molt content.

Quina és la seva relació amb els mitjans de Sant Cugat, com a membre de diferents organitzacions?

Quan m’ho vas dir, em vas explicar que un dels elements a valorar era la relació amb els mitjans i vaig pensar, “no he fet res diferent”. Quan des d’un mitjà em pregunten el que sigui, sempre intento ajudar, però no considero que hagi fet res especial. Els mitjans teniu un paper molt important, per la Floresta és molt important aparèixer als mitjans. I la meva sensació és que hi hem estat més presents en els últims temps, per coses bones. És positiu. Aquest any ha estat molt visible. Quan hem de fer coses us tenim a la llista als del TOT.

"Estem molt satisfets per la resposta de la gent. No hi ha hagut cap activitat que hagi punxat"

Quina valoració en fa de l’any del centenari?

Ha estat un any molt positiu. Quan vam començar, jo encara era regidor de la CUP, i quan vam presentar la proposta a l’Ajuntament ens van mirar com dient-nos: “Què és el que voleu fer?”. Van pensar-se que faríem alguna activitat petita i vam presentar-nos amb un projecte ambiciós, amb un repte. Sabent que els veïns i les veïnes respondrien. I la resposta va ser tal qual; la gent ha respost molt positivament i hi havia moltes activitats diverses. Des de la llegenda de la Floresta fins a exposicions i altres activitats més típiques. Per tant, resposta molt positiva i estem molt satisfets per la resposta de la gent. No hi ha hagut cap activitat que hagi punxat.

Com s'ha implicat el barri? 
La comissió va ser molt diversa des de bon començament, es va tenir molta cura que no fos una efemèride organitzada i coordinada només per entitats, tot i que era molt important la participació de l'Associació de Propietaris i Veïns, però hi havia d'haver altres entitats que s'aixopluguessin al consell de barri. La resposta ha estat molt bonica. L'escola també s'hi ha implicat. Ha estat un centenari molt polièdric. D'això n'hem d'estar orgullosos. Hem deixat moltes pistes perquè d'aquí a 100 anys no els hi costi tant reconstruir el naixement de la Floresta.

Tindrà continuïtat? 
Hi ha una que va néixer abans del centenari que era la creació d'un museu virtual de la Floresta. El concepte és virtual perquè entenem que els museus del futur no estan en els espais físics, sobretot perquè a la Floresta tampoc tenim un espai físic per fer un museu. Just abans del centenari s'havia creat la Comissió de Patrimoni i Memòria que tenia la idea de recollir tot aquest patrimoni material i immaterial de la Floresta. Molta d'aquesta gent que estem en aquesta comissió també han format part del centenari i continuaran treballant com a comissió. D'aquesta manera, un dels temes que es vol abordar i que ja s'ha presentat en una primera reunió amb l'ajuntament és el museu d'aquest tipus. Aquest material no pot tornar en caixes de cartó s'ha de posar en un lloc per compartir-ho. El més important seria la continuïtat del museu virtual.

Què ha significat per la Floresta el centenari. Descobrir més la seva identitat?

Dues coses. Una ha estat reforçar la identitat, perquè ja és un barri amb una identitat molt poderosa. I l’altra, posar de manifest que, de Floresta, no només n’hi ha una. De vegades hi ha Florestes que s’han ignorat. I, de cop i volta, generacions de gent diferent que han conviscut en un mateix espai i en un mateix temps s’han vist, s’han trobat, s’han parlat. Han compartit aquella mirada de barri que semblava excloent, per valorar aquest valor transversal, divers i també inclusiu de la Floresta. Tots fem barri. El barri és la suma d’aquestes coses.

Podríem dir que és un altre Sant Cugat?

Crec que la Floresta no és Sant Cugat. Quan dic això no ho dic en el sentit... Sant Cugat ha tingut la seva evolució i la Floresta també ha canviat molt. Però a la Floresta, amb els anys, s’ha anat accentuant que això no és Sant Cugat. S’ha construït una realitat que aspira a ser la Floresta i que això connectés molt amb els moviments que hi ha hagut darrerament sobre que si vol ser una EMD, per exemple.

Tirarà endavant el tema de ser un EMD?

Jo contestava en el sentit identitari. Si t’hi fixes, hi ha coses com quan algú et pregunta d’on ets, i dius que ets de la Floresta.

 

"Molt poques iniciatives han vingut d’ofici des de Sant Cugat i això, construeix identitat pròpia"

Per què es nota tant la diferència entre la Floresta i la resta de Sant Cugat?

Un barri on pràcticament des de les clavegueres al disseny dels carrers, el fet de tenir una escola de barri, o els temes de joves, tot ha vingut perquè la gent ho ha provocat des de la Floresta. Molt poques iniciatives han vingut d’ofici des de Sant Cugat i això, construeix identitat pròpia, sentiment de pertinença i que sumes amb la gent del teu costat perquè tens coses en comú. La Floresta serà el que els florestants vulguem que sigui, amb les limitacions que hi pugui haver. Ser una EMD és inviable, ja amb la llei de règim local. Entre una EMD i un Consell de Barri, que és el que som ara, hi ha molt d’espai. És el que nosaltres volem treballar. Abans de les eleccions, en el debat que hi va haver amb els partits polítics, tothom es va comprometre a crear una comissió mixta, la Floresta-Ajuntament, per abordar quines possibilitats hi hauria d’incrementar el poder de decisió. I l’actual alcaldessa va dir que sí, que es comprometia, i ara per la Festa Major li vam recordar. Va dir que cap problema. Ara, la setmana que ve, tenim reunió amb la Plataforma (no amb l’ajuntament) per començar a treballar.

No sé si va una mica lligat a tot això que sigui l'únic territori de Sant Cugat on guanya la CUP. Què passa?
Hem de distingir dos moments. Un les eleccions anteriors en les quals la CUP ja ha fet una feina en l'àmbit de Sant Cugat i es torna a presentar, hi ha un vot que opta per la CUP perquè creu que hi ha una altra manera de fer les coses. Nosaltres com a CUP ja participàvem el consell de barri. Quan vam guanyar volíem demostrar que hi havia una altra manera de fer les coses pel que fa a les formes i el fons. Crec que hem capgirat el Consell de Barri. També pensàvem que participar és una manera de transformar. Vam intentar fer participar a la ciutadania amb allò que podíem que eren els diners de lliure disposició. Teníem una quantitat petita, però vam voler que els veïns i les veïnes decidissin, en què i el com. Perquè fins aleshores es repartien amb 4 entitats. Així els veïns van poder presentar projectes i tothom podia votar. Encara me'n recordo que quan vaig presentar aquesta idea a l'Ajuntament, em van dir: "com es fa això? No ho ha fet mai ningú?" Però sí, teníem l'oportunitat de fer-ho, no deien que no es pogués fer sinó que no s'havia fet mai. Allò que no està prohibit, està permès. Vam donar-li la volta i vam demostrar que es podia fer. Hi havia una altra Floresta possible. Necessitàvem empoderar el veïnat i és el que hem fet. Per tant que guanyés la CUP per segona vegada tenia molt de sentit, perquè era un avís. "Ei el nostre vot és aquest model". Tampoc és un model excloent perquè hem estat molt respectuosos amb altres opcions polítiques.

Què li manca a la Floresta? 
Ui! Cal abordar un tema que és la mobilitat, l'altre l'habitatge.

"Amb l'equip anterior vam arribar a un acord per alternatives d'habitatge social a la Floresta"

S'ha de construir habitatge de protecció oficial a la Floresta? 
Sí. Amb l'equip anterior vam arribar a un acord per alternatives d'habitatge social a la Floresta, amb el qual es parlava de construir protecció oficial, de sessió d'usos perquè hi ha cooperatives en què estaven treballant veïns. També hi havia el tema de construir protecció oficial a plaça amb una biblioteca. Hi ha una moció aprovada institucional. Això ens dona una eina per poder pressionar. És un acord amb l'equip anterior, ara hem de veure com ho enfoquem.També hi ha un tema amb la gent gran. És un barri molt mal comunicat i organitzat, la qual cosa és un hàndicap per la gent gran. El transport urbà no està ben resolt. Hi ha moltes barreres arquitectòniques. La gent gran té dificultats per anar als llocs on hauria d'anar. Sobre els joves ara s'està fent el Casal de Joves, ja està tancant. El tema del medi ambient preocupa molt als florestans, hi ha un gran compromís amb la natura dels veïns. Molts de projectes del consell de barri és de neteja de boscos. Això no és molt habitual amb molts barris. Volem deixar un barri millor a les generacions de després.

Hi ha un altra que és autoorganització. 
Nosaltres vam arribar a una conclusió empírica i és que el consell de barri no ens serveix com a eina de decisió i aspirem a estructures de decisió superiors. 

Ha canviat qui mana l'ajuntament, quina relació hi ha hagut o hi ha amb l'Ajuntament? 
La que hi ha hagut abans no era bona o havíem denunciat per activa i per passiva. Vam ser molt conscients que el Consell de Barri, tot i que estava ocupat pels veïns, amb el sentit positiu del terme, tenia limitacions. Podies decidir coses, però no tot. Amb l'equip actual ens ha donat una esperança de que això canviï, però estem encara amb fase d'esperança. 

Porten poc. 
Entenc que s'ha d'esperar una mica però hi ha alguns signes que esperem que siguin erronis, perquè no ens acaben d'agradar del tot. Confiem molt amb el compromís que va prendre l'equip actual quan no estava al govern. Que es materialitzi aquesta comissió mixta ajuntament - La Floresta per explorar aquestes vies d'autogovern que la Floresta demana.