Quan Sant Cugat vivia d’esquena a la pobresa

A partir del 2002, la ciutat va adonar-se que existien grups especialment vulnerables i que necessitaven ajuda. Càritas va ser l’entitat que va fer el crit d’alerta

Al Sant Cugat que se situa entre les tres primeres ciutats amb la renda per càpita més alta de tot l’Estat espanyol, i una de les poblacions amb els habitatges més cars, li va caure com un gerro d’aigua freda que, el 2003, Càritas denunciés que al municipi també hi havia pobresa.

L’entitat posava llum a un problema existent, però silenciós, davant la incredulitat de la societat, ja que fins aleshores poques persones creien que existia una necessitat real, amb noms i cognoms. Abans la quantitat de recursos que rebia Càritas o altres associacions que promovien l’acció social i la millora dels col·lectius més vulnerables de l’administració local era 0. Amb poc més d’un lustre, això faria un canvi radical.

Els nous pobres

El rebost de Càritas s’encarrega de repartir menjar cada 15 dies FOTO: Artur Ribera

La consciència santcugatenca envers l’existència de grups amb risc d’exclusió social es va anar incrementant molt lentament durant els anys següents. El punt d’inflexió però, va venir amb l’explosió de la crisi, en ple 2007 i les seves posteriors conseqüències. A partir d’aquell any i de la cronificació de la crisi, que encara s’arrossega, més població va haver de demanar ajuda als Serveis Socials i a les ONG que treballaven sobre el terreny. Amb aquest rerefons, la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat es va veure obligada a ampliar els recursos que fins llavors destinava als grups més vulnerables amb l’objectiu de poder donar més cobertura al degoteig de peticions d’ajuda i col·laborar, alhora, amb les entitats que treballaven contra les bosses de pobresa.

El consistori local va esmerçar esforços per frenar les conseqüències de la crisi, fortament marcada pels aturats de llarga durada, els contractes temporals, les contractacions escombraria, els desnonaments o els talls de subministraments. La imatge de la pobresa canviava i es generaven nous pobres; D’una banda els aturats i de l’altra, les persones que, tot i tenir feina, no podien fer front al dia a dia pels baixos sous. Col·lectius que tot i que mai abans havien necessitat ajuda per subsistir, en necessitarien i possiblement en necessitaran.

 El banc de roba de la Creu Roja proveeix de roba grups amb extrema vulnerabilitat FOTO: Amanda Bernal

Més informació
 
Comentaris

Destaquem