Regulacions i decrets per l'habitatge: l'impacte en els preus i les vides

"Mai una persona desnonada havia pogut tornar a casa seva, mai cap govern havia actuat contra les compres especulatives. Mai abans havíem estat tan a prop d'aconseguir lloguers indefinits i aturar tots els desnonaments. I tot això només acaba de començar". És la proclama de Mariona Bota, del Sindicat de Llogateres, sobre els decrets de l'habitatge impulsats pel govern espanyol. Uns decrets que se sumen a la regulació dels preus del lloguer, vigents a Sant Cugat fa més de dos anys. Tot i això, trobar un pis assequible continua sent una tasca complicada. El nombre de nous contractes ha disminuït i els preus es mantenen en nivells molt elevats.

Més info: Sant Cugat, la ciutat amb l'habitatge de compra i lloguer més car

La limitació del preu del lloguer va entrar en vigor a Sant Cugat el 16 de març del 2024. En aquest temps, el preu ha passat de 1.419 a 1.475 euros i els contractes trimestrals de 416 a 334. La normativa estableix, amb caràcter general, que el preu d’un nou contracte no pot superar el de l’anterior, una vegada aplicada l’actualització. En el cas dels grans tenidors, s’aplica el límit de l’índex de referència si és inferior. 

A aquest escenari s'afegeixen els nous decrets d'habitatge aprovats pel govern espanyol el 6 d'octubre, després que el Congrés rebutgés les versions anteriors. Entre les mesures hi ha una pròrroga extraordinària de fins a dos anys per a determinats contractes d'habitatge habitual, més garanties davant de desnonaments i noves obligacions de transparència en el mercat del lloguer. Les disposicions han entrat en vigor, però estan pendents de convalidació.

Què hi diuen les immobiliàries?

Les immobiliàries de Sant Cugat coincideixen que la regulació dels preus i els successius canvis legislatius han contribuït a reduir l’oferta de pisos de lloguer. Tot i reconèixer una certa contenció dels preus, consideren que les mesures no han resolt el principal problema del mercat: la manca d’habitatges. També temen que els nous decrets del govern espanyol accentuïn aquesta situació.

"Això és inseguretat i té afectacions directes en l'oferta existent"

Guifré Homedes, director general d'Amat Immobiliaris, és especialment crític amb la inestabilitat normativa. Assegura que en els últims tretze anys s'han aprovat 35 lleis i decrets relacionats amb l'habitatge, alguns amb una vigència molt curta. "Això és la inseguretat i té afectacions directes en l'oferta existent i un cost d'oportunitat enorme de l'oferta futura", sosté. Segons Homedes, aquesta situació ha afavorit que propietaris retirin habitatges del mercat de lloguer per vendre'ls. Ho exemplifica amb les dades de la seva empresa: després de més de vint anys formalitzant uns 80 contractes anuals a Sant Cugat, els últims tres anys no han arribat a una mitjana de 30. Pel que fa als nous decrets, pronostica que encara podrien reduir més l'oferta disponible.

"Amb la intenció de protegir el llogater, s'estan prenent mesures que a la pràctica poden acabar perjudicant-lo"

Ramon Bonvehí, cofundador de Qgat Homes, comparteix aquesta preocupació. Considera que les restriccions poden provocar que alguns propietaris optin per vendre els pisos, busquin llogaters amb més capacitat econòmica o traslladin les seves inversions fora de Catalunya. Bonvehí reconeix que la regulació ha comportat una certa contenció dels preus, però creu que aquest efecte és insuficient davant de la disminució dels contractes. "Amb la intenció de protegir el llogater, s'estan prenent mesures que a la pràctica poden acabar perjudicant-lo", adverteix. Per això, considera que els nous decrets podrien agreujar el desequilibri entre oferta i demanda.

"La nostra preocupació és que un excés d'incertesa normativa pugui provocar que alguns propietaris siguin més reticents a llogar"

Nacho Garcia de Palau, CEO de Signature Luxury Homes, fa una valoració més prudent. Admet que la regulació pot haver contribuït a moderar determinades rendes i que els nous decrets poden aportar més estabilitat i protecció als llogaters. Tanmateix, alerta que la incertesa normativa pot fer que alguns propietaris siguin més reticents a posar els seus habitatges al mercat, seleccionin perfils amb més solvència o decideixin vendre. "La nostra preocupació és que un excés d'incertesa normativa pugui provocar que alguns propietaris siguin més reticents a llogar", explica.

El Sindicat de Llogateres defensa la mobilització per canviar les regles del joc

El Sindicat de Llogateres fa una lectura molt diferent dels nous decrets. Per a l'organització, les mesures representen un avenç en la protecció del dret a l'habitatge, però són insuficients per resoldre la crisi. "Són decrets de mínims, però són un pas immens respecte del que teníem fa un mes", assegura Mariona Bota, membre del sindicat, que considera que la mobilització ciutadana ha estat decisiva per aconseguir-los. A més, celebra que són un respir per la vida de moltes persones que conviuen amb la por als desnonaments i a perdre els habitatges.

Més info: La lluita de la Mari Carmen per l'habitatge ressona a Sant Cugat

Bota insisteix que els avenços legislatius no han estat concessions espontànies del govern, sinó el resultat de la pressió social. "La mobilització funciona i demostra que la lluita serveix, que organitzar-nos, afiliar-nos als sindicats i sortir al carrer serveix per canviar les regles del joc", defensa. En aquest sentit, considera que els casos de famílies amenaçades de desnonament han contribuït a situar l'emergència habitacional al centre del debat polític.

"Són decrets de mínims, unes primeres demandes imprescindibles per poder sobreviure"

El sindicat reclama anar més enllà de les mesures aprovades i avançar cap a contractes de lloguer indefinits, més garanties contra els desnonaments i una reducció efectiva dels preus. "Són decrets de mínims, unes primeres demandes imprescindibles per poder sobreviure, però necessitem un canvi en les polítiques públiques d'habitatge", reivindica Bota. També considera que la convalidació parlamentària serà determinant per a moltes famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat.

L'organització alerta que Sant Cugat no és aliena a aquesta realitat. "La problemàtica de l'habitatge a Sant Cugat és molt, molt, molt greu", afirma Bota, que critica la idea que viure a la ciutat sigui un privilegi reservat a les persones amb més recursos. "A Sant Cugat és mercaderia de luxe i hi ha la idea que si no el pots pagar, no te'l mereixes", lamenta.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.