Ricard Calvo, director de la DGAIA: "Rebem 14.000 expedients nous anualment"

En els darrers mesos, el TOT ha publicat dues notícies relacionades amb famílies santcugatenques que han denunciat a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). 

En el primer cas, publicat el passat mes de juliol, es tractava d'una mare que havia perdut la custòdia de les seves filles el mes de febrer.

El segon, publicat aquest divendres 7 d'octubre, d'uns avis que reclamen a la DGAIA que els retornin la seva néta, que tenen en acolliment des de fa 11 anys.

El TOT ha parlat amb el director general de la DGAIA, Ricard Calvo, per saber com treballa aquest organisme que depèn del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a aquestes dues famílies en concret, el TOT no ha obtingut cap tipus de declaració.

L'entrevista:

Què és la DGAIA?

La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) té l'encàrrec de vetllar per la protecció integral de tota la infància a Catalunya. I sobretot per potenciar i desenvolupar els seus drets i la seva participació.

 

En quina situació apareix la DGAIA en el si d'una família?

La llei 14/2010 que és la llei d'oportunitats i dret per a la infància, estableix que el risc o la detecció per a un infant recau en els ens locals i en els equips bàsics d'atenció social primària. Per tant, en qualsevol situació que hi hagi un infant en risc seran els serveis socials del municipi els que hauran d'intervenir.

 

Ara bé, si aquest risc passa a ser moderat o greu i en aquest aspecte hi ha una eina per filtrar que estableix els diversos tipus de risc, intervenen els equips especialitzats que són els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), que no depenen de la DGAIA, sinó dels consells comarcals o d'aquells municipis de més de 20.000 habitants.

 

Quan l'EAIA, format per un psicòleg, un treballador social i un educador social, detecten que aquell infant està en risc greu insta a l'administració de la Generalitat a què prengui una mesura protectora, ja sigui un acolliment amb una família o a un centre o fins i tot desemparament i un preadoptiu.

 

Hi ha casos que es prefereix deixar els infants amb els tiets o els avis. En quins casos també s'aparta als infants d'aquests familiars?

Quan existeix un risc greu. Els equips d'atenció a la infància i l'adolescència determinen que aquella situació familiar, entre l'infant i els progenitors no pot tenir continuïtat perquè el risc que té l'infant és greu.

 

Als avis i als oncles, la resta de la família extensa, se la descarta si en l'informe dels EAIA indica que la resta de la família no es pot fer càrrec, perquè no es pot garantir que l'infant no estigui en risc amb ells. Doncs s'intenta posar l'infant amb una família aliena o en un centre.

 

El passat mes de maig la DGAIA va perdre un judici amb una família d'Altafulla, per haver-li tret la custòdia dels fills per error, això ha obert la capsa de pandora amb altres casos?

La DGAIA rep 14.000 expedients nous anualment. Tenim 7.000 infants en el sistema de protecció i 3.000  en centres.

 

Amb aquestes xifres, i per molta formació que tinguin els professionals, per molta implicació, molta professionalitat i per molt bé que vulguem fer les coses, sempre tenim un marge en el qual difícilment podem garantir que el 100% de totes les nostres accions siguin tan acurades i ajustades com els casos ho requereixen.

 

Al final estem parlant d'infants, de mares i de pares i, evidentment, no ens podem permetre ni el més mínim error, però a vegades els informes o les avaluacions poden tenir algun punt en el qual no acaben d'estar del tot ajustades.

 

El sistema de protecció català permet que un cop esgotada la via administrativa s'activi la via judicial. Quan un jutge ens demana a la DGAIA que fem una intervenció és que ja partim d'uns fets, ha passat alguna cosa. Cada situació familiar és diferent i complicada. Hi ha aspectes de salut, psicològics, educatius... tenim molt bons professionals, però no sempre podem garantir el 100% els factors.

 

Quan un infant entra a un CRAE o va amb una família d'acollida quin seguiment els fan?

Quan un infant està amb una família d'acollida depèn de l'Institut Català d'Acolliment i Adopcions (ICAA) i llavors el seguiment d'aquest acolliment es fa des d'aquest ens. És des de l'ICAA que se'ns informa del seguiment pertinent.

 

Als CRAE és diferent. A cada servei territorial de Catalunya tenim uns responsables de centres. El responsable de centres de la DGAIA fa un seguiment visitant els centres, amb entrevistes amb la direcció dels centres, amb els infants. Fem un seguiment de com es desenvolupa la vida al centre.

 

Quin pressupost destina la DGAIA per cada infant que té a un CRAE? És cert que estem parlant de xifres d'entre 60.000€ i 72.000€ per infant?

El sistema de licitació dels centres requereix que l'atenció als nens i nenes ha de ser 24 hores al dia els 7 dies a la setmana.

 

El que nosaltres requerim a les entitats que col·laboren amb nosaltres, és que si tenen un infant al centre, hi hagi un educador social al matí, un a la tarda i a la nit i el seu substitut. Per tant, en funció del nombre de places que té un centre rep una quantitat econòmica o una altra.

 

El 70% del que nosaltres paguem, i així ho demanem perquè amb les entitats els ho requerim, se'n va directament a personal i aixi ho controlem. La resta se'n va al manteniment dels usuaris. Perquè mengen, se'n van a activitats escolars...

 

Les despeses són variables, en funció del nombre de places. Un infant de 0-3 anys rep una atenció més intensiva, per tant, estem parlant de fins i tot un educador més per infant. Els infants amb malalties i discapacitats, també ho requereixen.

 

Per tant, no podem generalitzar pel que fa al pressupost que es destina per menor.