Una santcugatenca denuncia la DGAIA per haver-li pres la custòdia de les seves filles

Una veïna de Sant Cugat ha denunciat la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per haver-li pres la custòdia de les seves filles i no complir els acords que dictaminaven la sentència. 

Els fets es remunten al 2012, quan la mare de les dues menors va ser denunciada per la pediatra del CAP que portava les nenes. Després de diversos seguiments mèdics per controlar el pes de la nena petita, que en aquell moment tenia 15 mesos, aquesta va haver de ser ingressada a la Mútua de Terrassa amb urgència, perillant la seva vida pel poc pes que tenia.

Tal com relata aquesta santcugatenca, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, "vam dir-li a la doctora que la denunciaríem per negligència, però ella se'ns va avançar i em va denunciar ella".

A partir d'aquest punt, l'Equip de Valoració de Maltractament Infantil (EVAMI), els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) i la DGAIA van començar el seguiment d'aquesta família. 

Dos anys després, el juliol del 2014, la DGAIA denuncia judicialment la mare de les nenes per desemparament de les menors i demana que les menors siguin ingressades a un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) i aquesta s'oposa a l'acusació amb una interlocutòria. Al desembre surt la resolució i diu que les menors no ingressin al centre, però el cas és considerat de risc. Per tant, per tal de mantenir aquesta decisió, es demana a la mare un requisit indispensable: que faci tot el que la DGAIA, l'EAIA i els serveis socials del territori li demanen pel que fa a l'escolarització de les filles, assistències pediàtriques, logopèdia, casals, entre altres.

Per la seva banda, la DGAIA, que havia de continuar fent el seguiment a la família, hauria de notificar el compliment d'aquests acords, i en cas que la mare no els complís, n'hauria d'informar per tal de procedir a l'alçament de la suspensió acordada i, per tant, efectuar l'ingrés de les menors al CRAE. 

La suposada falta d'assistència a l'escola, "motiu principal per perdre la custòdia"

Des d'aquell moment i fins al juny del 2015 va ser un estira-i-arronsa entre la DGAIA i la mare de les nenes. Tal com ella destaca "jo vaig fer tot el que em demanaven. Em van demanar que apuntés les nenes a dinar al menjador de l'escola, ja que elles venien a dinar a casa, em van demanar que les inscrivís a extraescolars, i així ho vaig fer".

El cas, però, sempre segons les declaracions de la mare, fa un gir el passat novembre del 2015. Tal com ella assenyala "de juny a novembre anaven a tancar el cas perquè tot estava bé, no sé ben bé què passa. Bé, suposadament és pel tema de l'escola, segons la directora del centre, les nenes no van a l'escola o hi arriben tard sovint". En aquest aspecte, la mare insisteix a tenir en compte que la filla petita es troba cursant el cicle infantil, etapa de l'educació que no és obligatòria. A més, tal com es va descriure en un dels informes de l'escola, les nenes assistien a l'escola amb normalitat. 

Tal com destaca la mare, "els informes emesos per la DGAIA dels seguiments estaven bé", de fet, tal com demostra la demanda, l'EAIA tenia previst tancar l'expedient de situació de risc greu al novembre del 2015 i obrir un expedient de seguiment intens per part dels Serveis Socials de Sant Cugat. 

Tal com mostra l'extret de la sentència, és al novembre quan en una reunió entre l'EAIA i l'escola, aquesta mostra la seva preocupació davant l'absentisme i la impuntualitat de les menors. A partir d'aquí l'EAIA reconsidera la seva posició i proposa el desemparament, finalment dictat.

Ingrés al CRAE

El 19 de febrer del 2016 mentre les menors estaven a l'escola, la DGAIA les va anar a recollir i se les va endur a un centre.

Una situació que ha portat aquesta santcugatenca a emetre una altra denúncia contra la DGAIA. I és que segons ella, la DGAIA no està portant a terme el seguiment físic i psíquic de les menors, tal com dictava la sentència de desemparament. 

Després de dues setmanes sense saber on eren les nenes ni tenir cap contacte amb elles, la mare va poder començar a veure-les. Primer a un punt neutral, a Barcelona, i després un cop per setmana al mateix centre i amb l'opció de poder endur-se les nenes durant una hora fora del centre.

A més, segons la mare, les nenes "estan malament físicament i psíquicament. S'han aprimat molt, estan plenes de morats, i tenen moltes picades d'insectes". Per això mateix, la mare suplicava, el passat 15 de juny, que se li retornessin les nenes el mateix dia, o el 22 de juny, quan finalitzaven les classes. Ja que, tal com diu la demanda, "avui en dia no hi ha cap altra excusa per la qual hagin d'estar-se a un centre".

A hores d'ara, la mare continua esperant una resposta. El procés ara és esperar la resolució de la sentència, a la qual la mare demana que se li retorni la custòdia de les menors. Mentre el procés judicial avança, la mare ha interposat una demanda de mesures cautelars per demanar que, mentre es desenvolupa el procediment judicial, li siguin retornades, ja que no existeix cap perill per a les seves filles, sinó que la seva situació encara és pitjor al centre.