Rodríguez, cap dels Mossos: "A Sant Cugat tenim dues ocupacions de caràcter delictiu"

El tema de les ocupacions ha generat alarma social a través de les xarxes socials arreu del país i a Sant Cugat, tot i que les dades no corroboren aquesta alarma, segons informacions dels Mossos, les ocupacions delinqüencials a Sant Cugat són dues. El TOT parla amb el cap dels Mossos a Sant Cugat per conèixer més aquest fenomen.

Quines són les modalitats per les que una o diverses persones poden posseir un immoble de forma il·legal, es a dir, sense cap contracte? 

Hi ha 4 tipus d'ocupacions. 

1. HIPOTECA- Quan el titular d’un habitatge té una hipoteca i no pot continuar pagant les mensualitats i perpetua l’ús de l’habitatge ja és una ocupació il·legal. El banc fa una execució hipotecaria per recuperar els imports impagats. És una de les modalitats més habituals a tot l’Estat, la podem situar en la meitat del total de les que es produeixen ( 50% dels casos). Es van incrementar arran la crisi econòmica.
2. LLOGATER- Es produeix quan una persona o família viuen de lloguer en un habitatge i no poden afrontar els pagaments mensuals i es produeix un incompliment de contracte. Tot i així, si es nega a abandonar l’habitatge, ja l’ocupa de forma il·lícita. A l’igual que l’anterior, el seu inici és legal però en el moment que es deixa de pagar s’esdevé en il·legal per no complir el que diu el contracte. El titular denuncia l'ocupació d’immoble ( 40%). Igual que en l’anterior van proliferar molt arra de crisi econòmica.
3. PRECARI -En civil el que es diu viure en precari es dona quan una o vàries persones viuen en un immoble sense ser el propietari ni tenir un contracte de cap mena amb ell. Habitualment hi ha una relació de parentiu i/o amistat. És un acte legal, però si a posteriori el propietari vol recuperar l'habitatge i qui l'ocupa no vol marxar, estem davant una ocupació il·legal. El propietari ha d'instar judicialment poder recuperar la possessió (2%)-
4. OCUPACIÓ ORDINÀRIA- Són les ocupacions d’immobles que es coneixen com de coça a la porta. Es donen relativament molt pocs a Sant Cugat, sobre el 9%, és un percentatge molt baix per les característiques sòcio-demogràfiques i econòmiques de la ciutat i de la població. El fet que el parc d’habitatge a Sant Cugat té pocs immobles abandonats o en desús, que són els que pateixen més ocupacions, fa que aquesta tipologia sigui molt residual.

Quin tipus d'ocupacions hi ha més segons la finalitat o l'objectiu? Per què hi ha ocupacions ideològiques?

1. OCUPACIONS SOCIALS: Són ocupacions per necessitats. Es tracta de persones que ocupen un immoble, o no marxen com a llogaters perquè no poden pagar, ja que tenen una renda insuficient. Són persones i famílies amb exclusió residencial, habitualment també són persones vulnerables, fins i tot, amb nens petits. Nosaltres informem al jutjat però no actuem. Serà el propietari qui determini si pacta una renda social amb els ocupes o bé interposa una denúncia al jutjat. Aquesta tipologia no es persegueix d'ofici per part de la policia, si el propietari no denuncia o arriba a un acord, la policia no té competència. Totes les actuacions policials que es fan en aquesta tipologia venen requerides per la judicatura.
2.  OCUPACIONS IDEOLÒGIQUES: Són aquelles que se sustenten en una ideologia concreta i d'acord amb un moviment relacionat a aspectes sociològics. Aquí s'estableixen les que són com un acte antisocial i anàrquic contrari al sistema establert. És important destacar que dins les ocupacions ideològiques es donen unes ocupacions amb actes pacífics i d'utilitat. Habitualment, les fa un col·lectiu de persones amb idèntica ideologia. Tenen una finalitat principalment de repoblar immobles abandonats i en fan un ús de tipus cultural, de formació i oci. A vegades, aquestes ocupacions pacífiques compten amb el suport veïnal. Si no es produeixen problemes de convivència o inseguretat pels veïns, la policia no actua d'ofici. S'informa de l'ocupació al jutjat, i igual que en les anteriors, serà el propietari qui interposi denuncia o accepti el nou ús. Tenim exemples a Sant Cugat com La Xesca o l'Horta alliberada
3. OCUPACIONS DELICTIVES. Aquesta mena d'ocupacions tenen en tots els casos com a finalitat principal la d'establir l'immoble com a palanca estructural per cometre delictes. És un espai que fan servir com un cau, on guarden el que han sostret per revendre en mercat negre. També en molts casos estan associades a tràfic de substàncies estupefaents. En la majoria dels casos, les persones que trobem a l'interior són delinqüents amb antecedents policials. Aquests espais, ens preocupen molt a la policia, ja que habitualment, per no dir sempre, afecta la convivència dels veïns de l'entorn i, per tant, són les ocupacions que més requereixen  la nostra presència i actuació contra els ocupes. En aquests tipus d'ocupacions de caràcter criminal podem actuar d'ofici. En funció de les característiques de l'immoble, propietaris, afectació veïnal, alarma social, nombre de delictes i perpetuïtat en el temps, podem sol·licitar mitjançant informe detallat el desallotjament. En última instància cal que la judicatura trobi justificada la petició i tingui un encaix en alguna de les vies que estableix la llei per poder atorgar el desallotjament. Un clar exemple d'aquest tipus a Sant Cugat és la finca ocupada del centre de Sant Cugat. Per cert, estem dedicats a temps complet a trobar una solució per a aquest cas.

Tenim un cens a Sant Cugat d'ocupacions? 

A Sant Cugat hi ha uns 33.300 habitatges (segons IDESCAT 2021). No existeix un registre oficial d'ocupacions. La Policia té informació a partir de les denúncies, però cal que les complementem amb altres fonts com el coneixement policial, incidents a l'immoble ocupat, avisos veïns, salts d'alarmes... Tot i això, les dades són molt aproximades, però no podem dir que siguin exactes. És gairebé impossible disposar d'informació detallada.

"La policia no té gaires competències per fer fora uns ocupes. No podem donar una coça a una porta i entrar"

On pot actuar la policia? 

La policia no té gaires competències per fer fora uns ocupes. No podem donar una coça a una porta i entrar. Entenem que sigui un tema incomprès per la ciutadania i encara més pel propietari de l'immoble que percep que els ocupes tenen més drets que el propietari i que la policia no fa res. L'espai passa a la categoria de domicili en possessió d'ús, que no en propietat. Això es produeix d'acord amb la vulnerabilitat del domicili al qual fa referència a la Constitució, a partir d'aquí la policia no pot entrar a l'habitatge. El propietari ha d'iniciar un procediment civil o penal on manifesti que no ha autoritzat aquella possessió i sol·licita judicialment un desallotjament. Aquests processos són molt llargs i provoca molta desesperació entre els propietaris. També per les persones que fan una ocupació per la vulnerabilitat d'una família que no té cap mena de recurs. Fins que no s'atorgui a la policia una autorització judicial no es farà cap actuació. No obstant això, si l'ocupació es produeix "en calent" la policia pot fer fora les persones que l'ocupen sempre en el moment en què s'estigui produint. Aquí és cabdal, l'avís dels veïns o el salt d'una alarma.

"Totes les ocupacions a immobles que es produeixen a Sant Cugat i arreu són en indrets desocupats o buits. Insisteixo, les ocupacions es produeixen en immobles no habitats"

Passa que vagis de vacances o a comprar el pa i t'ocupin la casa, o la segona residència? 

Hi ha un ideari social que ha generat molt alarmisme entre la ciutadania, crec que infundat. Fins ara, totes les ocupacions de les quals he parlat es referien a, segons el codi penal, ocupacions lleus d'immoble les quals es produeixen en espais on no habita ningú. En canvi, una hipotètica ocupació en l'habitatge habitual (s'inclouen les 2es residències), és a dir, on habiten persones tot i que en aquell moment no hi siguin (vacances, cap de setmana fora, etc) estaríem davant d'un delicte flagrant per violació de domicili, que no ocupació. En aquest cas la policia els desallotjarà sense autorització judicial. Ha de quedar clar que totes les ocupacions a immobles que es produeixen a Sant Cugat i arreu són en indrets desocupats o buits. Insisteixo, les ocupacions es produeixen en immobles no habitats. No és cert, que vagis a comprar el pa i quan tornes t'hagin ocupat casa teva. Aquesta creença ha provocat una allau d'instal·lacions d'alarmes domiciliàries. Tot i això, una alarma és un detector infal·lible, sempre que estigui connectada a una central d'alarmes o a un altre sistema receptiu, per saber el moment precís en què s'ha consumat una ocupació. Si rebem l'avís immediatament, podem actuar d'ofici i fer fora, sense més ni més, els ocupants.

"És sa i democràtic que la ciutadania mostri el seu enuig i rebuig en contra les actuacions policials en els desnonaments, ni que sigui tutelada per un jutge"

Quines dades d'ocupacions hi ha a Sant Cugat?

A Sant Cugat, el parc d'habitatges habitats és molt gran, hi ha pocs immobles abandonats o buits, i això és el motiu pel qual a Sant Cugat tenim un índex d'ocupació molt baix respecte a l'àrea metropolitana. Un altre aspecte rellevant que provoca que Sant Cugat no sigui una ciutat calenta en ocupacions, és que el cost de vida a Sant Cugat és molt més elevat que en altres ciutats. Els ocupes no disposen de rendes suficients per poder assumir viure aquí. De les ocupacions que tenim actives en aquest moment el nombre més elevat correspon a ocupacions de caràcter social, com a la majoria de les ciutats. De tipus delictiva en tenim dues. A partir de l'any 2020, any de la pandèmia, es va produir un increment. A partir d'aquell any la mitjana de denúncies, siguin per part del propietari o per part de la policia, és d'una quarantena. Cal esmentar que la gran majoria de desallotjaments que hem tingut a Sant Cugat on hi ha hagut d'intervenir la policia han estat gestionats amb una única patrulla que acompanya la comitiva policial per comprovar que els ocupants havien marxat o marxarien en aquell moment. Algunes però, han estat més complicades per a la comitiva judicial i per lapolicia. En diverses, hi ha hagut concentracions de persones que a títol individual o com integrant d'algun col·lectiu han protestat contra aquell desallotjament. Crec que és sa i democràtic que la ciutadania mostri el seu enuig i rebuig en contra les actuacions policials en els desnonaments, ni que sigui tutelada per un jutge. El dret de reunió i manifestació és un dret fonamental i com a tal la policial l'ha de protegir i garantir. Les propostes de denúncies administratives no tenen res a veure amb aquests legítims drets, aquestes estan relacionades amb conductes que impedeixen executar un desallotjament decretat per un jutge o altres accions establertes com a infraccions a la Llei de protecció de la seguretat ciutadana.

Quines dades tenim aquest any i els darrers? 

En els darrers quatre anys, el 2023, que encara no s'ha acabat, en tenim 21 de consumades i 11 d'avortades. El 2022, 35 de consumades i 10 d'avortades, el 2021 33 i 12, de consumades i avortades, respectivament; mentre que el 2020 va ser l'any que en vam tenir més amb 42 de consumades si 12 d'avortades. Aquestes dades no corresponen només a l'habitatge, sinó a tota mena d'immoble com, locals comercials, magatzems...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.