Rodríguez: "Hi ha dones que pensen que no arribarà l'agressió física, però s'equivoquen"

El cicle de la violència masclista, segons expliquen els Mossos d’Esquadra, es produeix generalment passant per diferents estadis i té forma d’espiral en creixement, començant per violència no física molt subtil. Així, des del cos aconsellen diversos recursos als quals recórrer quan es detecta aquesta problemàtica.

Es pot contactar al correu electrònic mossos.atenciovictimes@gencat.cat, al WhatsApp 601 00 11 22 o al telèfon 900 900 120 per rebre assessorament policial i resoldre dubtes, les 24 h del dia, els 365 dies de l’any. És important recordar que el correu electrònic i el WhatsApp no substitueixen el 112 i no s’ha d’utilitzar com a substitució del servei d’emergències. A més, al web de mossos.gencat.cat s’hi poden trobar consells d’autoprotecció per a les diverses situacions en que es puguin produir.

Han augmentat les denúncies per violència masclista respecte a l'any passat?
Amb l'anàlisi de dades des de gener fins a 15 de novembre del 2022, les dades en el mateix període del 2021 són molt similars. Concretament en aquest període del 2021 vam tenir 59 denúncies, dins de l'àmbit de la violència de gènere i en aquest any sónn 62 denúncies, són dos fets més, un 3,5% més. Són dades molt similars. Això fa pensar que arribarem a final d'any amb algunes denúncies més, però serà molt similar al període del 2021, per tant, es manté el nombre de denúncies. Sempre dic que hi ha una xifra negra que són les dones que pateixen violències, i encara no han fet el pas de denunciar. Són dades reals, però no descartem que la realitat pugui ser una altra.

"Aquest any 62 denúncies, són dos fets més, un 3,5%"

Per quins motius no denuncien?
Hi ha diversos factors. Un de possible és que la víctima està sotmesa, també és possible que no tingui autonomia econòmica per plantejar-se deixar la parella o la custòdia dels fills. Una dada que es desprèn d'un estudi, i que és esfereïdora, és que la mitjana de temps que transcorre des que l'agressor inicia una violència psíquica fins que apareix la primera agressió física, és de 8 anys. Hi ha una creença que pensen que mentre estan en una fase de violència psíquica mai arribarà la violència física i tard o d'hora això arriba. La violència de gènere té una forma d'espiral in crescendo, comença siguent un punt amb una violència psicològica subtil i va en augment a poc a poc. Després la violència psíquica està des del menysteniment a la dona, ignorar a la dona, a la indiferència, als insults, als crits... Té l'objectiu d'aconseguir que la dona perdi la seva autoestima. 

"La mitjana de temps que transcorre des que l'agressor inicia una violència psíquica, fins que apareix la primera agressió física és de 8 anys"

Diu que fins que denuncien poden passar vuit anys, així la majoria de dones que denuncien ja han rebut violència física o n'hi ha que denuncien la psicològica?
La dona cada vegada està més informada i cada vegada sap més que no ha d'esperar que hi hagi una violència física, així hi ha més denúncies abans. Una altra cosa important és que en aquest cicle de la violència de gènere nosaltres sempre diem que hi ha un punt d'inflexió, que és quan l'agressor passa de la violència psíquica en un àmbit privat, que pot ser a casa, a un àmbit públic. Ja una vegada això es fa públic, creix i d'aquí es passa a l'agressió física.

"Està proliferant molt la violència entre el jovent"

Quines edats tenen les denunciants? Estan detectant dones joves?
En la nostra estadística de Sant Cugat no és així. D'aquestes 61 denúncies, el gruix d'edat és de 25 a 44, de dones de menys de 24 anys en tenim 9. És cert que està proliferant molt la violència entre el jovent. A més, aquí hem d'afegir la ciberviolència, que es produeix en xarxes entre parelles de joves, a qui encara els hi falta assimilar i interioritzar que la violència masclista no és només la violència física i psíquica, sinó que mitjançant les xarxes els joves poden practicar el control de la parella. Tallar la llibertat de la parella és una forma de violència. Dins del sector jove els hi manca interioritzar que això és una forma més de violència cap a la dona.

Els nois joves que ja teòricament estan educats en una societat que lluita contra aquest tipus de violències, per què creieu que es comporten així? Noteu que es retrocedeix en aquest aspecte?
El jove té uns patrons i uns models que és el que s'està trobant ara. Abans si es volia veure pornografia, l'anaves a buscar al quiosc d'incògnit, ara, la trobes. El model que apareix és el de dona submisa i el jove interioritza aquestes conductes com ara que ell pot exercir aquesta conducta sobre la seva parella i normalitzen aquestes situacions. Aquí hi ha una feina darrere transversal d'interioritzar el que són patrons no desitjables.

"Abans si es volia veure pornografia, l'anaves a buscar al quiosc d'incògnit, ara, la trobes"

Quins protocols fan servir quan una dona denuncia un maltractament o agressió sexual? És diferent?
Sí, evidentment. La resposta que donem en matèria de violència masclista té tres pilars. La primera és la valoració de risc. Quan una dona ens diu que rep maltractament psíquic o violència encara lleu, apliquem una valoració de risc que és policial. No intentem esbrinar si el que diu és cert o no, o si és necessària una ordre d'allunyament, o no. El que detectem és si hi ha un risc que poden haver-hi agressions físiques de gravetat, i això és el que ens diu aquest model d'avaluació de risc. N'hi ha cinc: nivell no apreciat, baix, mitjà, alt i molt alt. En funció del si el grau de risc és alt o molt alt, fins i tot mitjà, passem a la protecció.

Quina protecció?
A la dona que li hem fet la valoració al risc i té risc mitjà alt o molt alt, surt de comissaria amb unes pautes de protecció en funció del grau de risc que ha donat i de la seva circumstància personal. Una dona amb un risc molt alt sortirà a comissaria amb una protecció de 24 hores. Aquella persona surt fins i tot amb un document on se li explica el que faran Mossos per la seva seguretat. Finalment, la resposta policial es base en un model de seguiment. Una vegada la dona ha posat la denúncia i hem fet la valoració del risc i li hem assignat unes mesures, després ve el model de seguiment. Que compta amb els grups que tenim d'atenció a la víctima amb persones amb formació específica que fan un seguiment durant dos anys, un any, el temps que aquella persona tingui vigent aquell risc. Es fan trucades, visites personals per avaluar si hi ha hagut un apropament de l'agressor cap a la víctima i si l'agressor ha intentat comunciar-se amb ella. Aquest sistema de valoració del risc nosaltres diem que és bifactorial perquè, d'una banda, analitzem la vulnerabilitat del la víctima, i per una altra la potencialitat d'agressivitat de la parella o de l'agressor.

"En funció del si el grau de risc és alt o molt alt, fins i tot mitjà, passem a la protecció"

Així i tot, aquests protocols fallen perquè hi ha agressors que acaben matant les seves víctimes? O la majoria són dones que no han denunciat?
Hi ha de tot. A Sant Cugat afortunadament d'ençà que hi ha dades que és des del 2006, no hem tingut cap víctima mortal i tant de bo continuï així. Amb els casos de víctimes mortals a Catalunya, hi ha casos en els quals no hi havia ni una denúncia d'un mínim de violència. Encara trobem casos que pateixen violència psíquica en privat, fins i tot, no ho traslladen a l'entorn. S'ha de demanar ajuda ho han d'explicar a la família. Hi ha casos en què es produeix una mort i hi ha casos que la policia mai havia sabut que hi havia aquesta violència embrionària, que finalment, esdevé en un homicidi o assassinat.

"Trobem casos que pateixen violència psíquica en privat, fins i tot, no ho traslladen a l'entorn"

Detecten denúncies falses?
Nosaltres no tenim per què dubtar de qualsevol relat de violència d'una dona. Agafem la denúncia amb total credibilitat al que ens manifesta. En tot cas, després hi ha una vista oral i un judici i aleshores, el jutge ja pren les mesures que creu oportunes en funció de la situació denunciada.

Hi ha víctimes que qüestionen el tracte que reben en àmbit judicial o policial. Ja que creuen que els hi estan fent explicant més vegades la situació i veuen en això una situació de violència. Podria tenir algun tipus de solució o és necessari per a la investigació del cas?
És cert que aquesta revictimització es pot produir en alguna situació. El primer contacte és amb la policia (en l'àmbit institucional), però potser aquesta persona ja ve derivada d'un altre servei, i després ha d'anar a un judici o vista oral, on ha d'exposar una altra vegada aquesta situació. Hem de ser empàtics i entendre que això per una víctima que ha tingut un episodi de violència és un traume. Passar això i emocionalment és molt dur i el sistema en aquests moments és així, i potser cal treballar en què això es pugui millorar per no caure amb la revictimització de la dona.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.