Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La figura d’Einstein ha marcat generacions senceres, no només per les seves teories de la relativitat, sinó per les seves idees revolucionàries que van impactar a tots els sectors. Ara, l’editorial Veles i Vents Edicions ha publicat en català “La meva visió del món”, un recull de textos d’Einstein que parlen de política, filosofia, religió, democràcia o el paper de la ciència.
El volum inclou un pròleg del físic i professor especialitzat en història científica, el santcugatenc Xavier Roqué (Barcelona, 1965), un dels principals experts d’Einstein en l’àmbit català.
La connexió amb el país, de fet, ve de lluny: el mateix Albert Einstein va visitar Sant Cugat i altres indrets de Catalunya l’any 1923 convidat per la Mancomunitat, en un viatge en què va oferir diverses conferències sobre la relativitat. Aquella visita va tenir un impacte notable i va contribuir a estimular la comunitat científica catalana del moment.
Més enllà de l'impacte científic de la teoria de la relativitat, què converteix a Einstein en el científic més important del segle XX?
El que el converteix en una figura tan popular és, més enllà de la creació de la teoria de la relativitat, és que aquesta posa en joc conceptes que resulten, en part incomprensibles, però que s'expressen en un llenguatge molt familiar. Aquest llenguatge suggerent, combinat amb la incomprensibilitat aparent de les seves idees és el que converteix en una figura fascinant.
Einstein no va treballar sol en la teoria de la relativitat, què el fa diferent de la resta de científics?
És capaç de tractar els problemes de la física de la seva època amb ingenuïtat. Quan aborda els problemes, intenta oblidar-se d'aquestes respostes existents i plantejar-se el problema com si fos la primera persona que està pensant en allò. I ho fa perquè la seva física és molt tècnica i molt teòrica, però el que posa en joc són percepcions físiques i sensorials. El que el fa singular com a científic és aquesta capacitat per repensar les coses pràcticament des de zero.
"En el llibre, veus com el món dels anys 30 es transforma al dels anys 50, però hi ha elements recurrents."
El científic era jueu i obertament pacifista, li va comportar problemes?
Einstein adquireix consciència de ser jueu, especialment als anys vint, quan s'intensifiquen els atacs antisemites a Alemanya i és objecte directe d'atacs. A vegades aprofita la seva fama, per defensar causes ben diverses: defensa la causa del poble jueu, defensa la causa dels drets civils dels Estats Units. Té un sentit social i de comunitat.
La meva visió del món es publica per primer cop l’any 1934, una època convulsa, quins eren els posicionaments del científic?
Els textos reflecteixen molt bé aquests moments convulsos, especialment per la seva temàtica, que gira al voltant de l’internacionalisme a la ciència, la responsabilitat social, el valor de les aplicacions pràctiques, la motivació per la recerca i l’arribada de les idees del científic a un públic més ampli.
El llibre es reedita l'any 1953, la versió que ara s'ha traduït al català, i s'afegeixen més textos.
Hi ha una Segona Guerra Mundial pel mig, Einstein s'exilia als Estats Units i fa comentaris sobre la censura als científics per part de polítics reaccionaris. Aquests comentaris fan referència als Estats Units, però es podrien haver escrit als anys trenta a Alemanya. El món dels anys trenta es transforma al dels anys cinquanta, però hi ha elements recurrents.
La visió del món d'Einstein, continua tenint vigència en el paradigma actual?
El món ha canviat molt, però hi ha certes similituds. Per exemple, la crítica que fa Einstein als anys cinquanta per l'intent de controlar la comunitat científica per part dels polítics, és inevitable pensar en la situació actual als Estats Units, amb el president dels Estats Units tancant agències de recerca o cancel·lant les recerques. Malgrat les distàncies, hi ha alguns paral·lelismes inquietants entre el que descriu Einstein als anys trenta, als anys cinquanta i el món que tenim actualment.
"La crítica que li faig és que els afers mundials no són només un afer científic."
Al pròleg de La meva visió del món hi escriu: “Einstein confiava en la capacitat dels científics per conduir els afers internacionals, una confiança defraudada no perquè els falti capacitat, sinó perquè no es tracta únicament d’una qüestió científica”. Què vol dir exactament això?
Einstein expressa que si confiem en els científics i els deixem portar els afers mundials, les coses s'arreglaran. La crítica que li faig és que els afers mundials no són només un afer científic. Són un afer científic, legal, tecnològic i polític. Aquest idealisme no és possible perquè els problemes són molt complexos. Pensar que tot es pot reduir a una mena de tecnocràcia científica, per mi és un error.
Com ha estat escriure un pròleg per a Einstein?
Ha estat un honor i un plaer. El llibre no és un retrat del personatge. és una invitació a pensar aquestes qüestions veient com se les havia plantejat un científic molt conegut i un humanista de relleu.
"Einstein creia que les seves idees eren accessibles a tothom i que l'únic que calia era una mica de paciència."
Alguna falsa creença que es tingui sobre el científic?
Una falsa creença que el mateix Einstein desmenteix sovint és que les seves idees són incomprensibles. I, de fet, Einstein, abans de fer-se mundialment famós, escriu "La relativitat a l'abast de tothom". Ell realment creia que les seves idees eren accessibles a tothom i que l'únic que calia era una mica de paciència.
I per què ho creu això?
Ell creu que el camí que ha seguit per arribar a la relativitat és transitable per a tothom, perquè es basa en experiències comunes com la sensació de moviment.
Einstein va visitar a Sant Cugat l'any 1923. Què va suposar aquest fet per a la comunitat científica catalana?
Einstein va venir a Barcelona el febrer del 1923, va estar dues setmanes a Catalunya i va ser un fenomen. La comunitat científica viu la visita d'Einstein com un nou estímul i mostra com aquesta figura d'abast mundial interacciona amb la nostra cultura i política. Hi ha una foto prou coneguda d'Einstein del Tibidabo, mirant cap al Vallès. Sé sap que va passar per Sant Cugat, Terrassa i altres llocs com l'Espluga de Francolí.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.