Royo: "S’està treballant per trobar solucions i si torna a passar els danys siguin mínims"

Entrevistem el cap de Protecció Civil de Sant Cugat, Toni Royo, sobre els últims episodis de pluges a Sant Cugat 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Com han organitzat el dispositiu per atendre totes les incidències de l’última setmana? Quants efectius s’han mobilitzat entre els cossos de Sant Cugat?

Cal remarcar, que no comencem a treballar en el moment en què es produeixen les incidències. En aquest cas concret, ja feia dies que hi estàvem treballant. Quan rebem els avisos, ja sigui del Servei Meteorològic o del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), treballem tota aquesta informació i la traslladem als diferents responsables municipals, tant a àmbit tècnic com polític. A partir d’aquí, cada àrea fa les actuacions preventives i de protecció corresponents, precisament per minimitzar els efectes.Per posar-ne un exemple, quan tenim avisos, es treballa especialment en la neteja d’embornals i carrers i en la retirada d’obstacles que hi pugui haver a la via pública. L’objectiu és evitar que aquests elements puguin acabar col·lapsant els embornals i dificultant el drenatge de l’aigua.

Quants efectius es van arribar a mobilitzar?

No et sabria donar una xifra concreta perquè hi intervenen moltes àrees. A banda dels efectius que veiem al carrer, hi ha molt personal tècnic, directiu i administratiu coordinant i gestionant la situació. També es reforcen les empreses contractades per l’Ajuntament amb més personal i maquinària. Aquest últim episodi, a més, va ser en cap de setmana i molts companys que estaven de vacances, de permís o descansant van venir voluntàriament a ajudar.

Com descriuria els episodis de pluja que  d’aquests últims dies? Quines han estat les principals incidències?

Això ho diria millor un meteròleg. Però, ha estat una pluja molt localitzada, amb molta quantitat d’aigua en molt poc temps i concentrada en punts molt concrets. Hi ha zones del municipi on ha plogut molt i s’han produït afectacions importants, mentre que en altres pràcticament no n’hi ha hagut.Venim, a més, de l’episodi del 29 de setembre, que va provocar moltes afectacions. Després d’aquelles pluges es va treballar no només per treure l’aigua d’habitatges, aparcaments i baixos, sinó també per netejar el clavegueram de tota la sorra i els materials que havia arrossegat l’aigua. Malauradament s’estava treballant justament per deixar net tot el clavegueram i ha  tornat a venir un episodi que no estava previst.

Quins han estat els punts més afectats?

Un dels punts més crítics ha estat el carrer de Sant Jordi, però també hi ha hagut afectacions al carrer dels Cocos i a la Floresta. Aquest cap de setmana, a més, hem tingut incidències a les Planes i altres afectacions puntuals en diferents punts del municipi.

"Es va acumular una gran quantitat d’aigua a la part alta del municipi"

Recorda algun episodi de pluges d’aquestes característiques a Sant Cugat?

D’aquestes característiques, no. Hem tingut altres emergències importants, com les ventades i nevades del 2010, però no recordo un episodi d’inundacions tan contundent. Tenim punts inundables coneguts on fa anys que es fan actuacions preventives. Per exemple, a la zona de l’Hípica de Can Calders o al pont de Martorell s’han fet actuacions per millorar la capacitat d’absorció de l’aigua. Tot i això, la quantitat d’aigua d’aquests últims episodis ha estat extraordinària i les canalitzacions no han pogut absorbir-la tota.

Aquests episodis han permès detectar nous punts negres?

Ja tenim identificades les zones inundables, que estan recollides en la planificació de Protecció Civil de Catalunya i que traslladem al nostre pla d’emergència municipal. Però aquests episodis ens han permès detectar alguns punts susceptibles de millora que s’han col·lapsat. Ara els estem estudiant per veure quines actuacions preventives podem fer. També volem revisar pròximament el pla d’emergència per incorporar-hi aquests punts i les actuacions per minimitzar els riscos. 

Què va passar exactament al carrer de Sant Jordi? 

Segons la informació que ens han fet arribar, es va acumular una gran quantitat d’aigua a la part alta del municipi. Hi ha molts carrers que fan baixada i que conflueixen justament en aquest punt. A més, l’aigua va arrossegar molta sorra, restes vegetals, branques i fulles, tot i les tasques preventives de neteja que s’havien fet. Tot això va acabar confluint al carrer de Sant Jordi.

"Tenim avisos meteorològics, però no podem preveure fins a quin punt hi haurà afectacions"

També hi havia canyes, algunes de les quals semblaven tallades.

Sí, hi havia canyes.

Hi ha manera de preveure aquestes inundacions?

Tenim avisos meteorològics, però no podem preveure fins a quin punt hi haurà afectacions. Ara s’està treballant per trobar solucions perquè, si torna a passar, els danys siguin els mínims possibles, però primer cal  fer balanç del que ha passat.

Què ha de fer la ciutadania en aquestes ocasions? 

El que podem demanar a la ciutadania és que segueixi les mesures preventives i d’autoprotecció. Sobretot, si es demana evitar els desplaçaments, és important fer-ho. Trobar-nos persones atrapades en vehicles o una elevada mobilitat dificulta molt l’operativa i ens obliga a destinar efectius a aquestes situacions. Primer de tot, hem d’agrair que no ens constin danys personals, que és el més important. Hi va haver una gran mobilització dels cossos d’emergència, les brigades municipals, els serveis tècnics, les empreses contractades i el voluntariat de Creu Roja i Protecció Civil. Fins i tot hi va haver personal que estava de vacances o fora de servei i que es va incorporar voluntàriament. També destacaria la implicació dels responsables polítics, que van estar al peu del canó. En el cas de l’alcalde, va estar donant suport al personal que treballava i va voler visitar personalment els punts afectats, fins i tot alguns on inicialment no se li recomanava accedir per la situació. El comportament de la ciutadania va ser de deu. Anaves on anaves i sempre hi havia algú disposat a donar un cop de mà, aportar material o ajudar mentre no arribaven les brigades

"Si es demana evitar els desplaçaments, és important fer-ho"

Sant Cugat està preparada per afrontar aquest tipus d’emergències? Caldrà adaptar-se i destinar-hi més recursos?

Ja estava previst ampliar els recursos de Protecció Civil i benvinguts siguin. Dir si estem preparats és difícil. Treballem per estar tan preparats com sigui possible i minimitzar els riscos, però el risc zero no existeix. Hem de continuar treballant i adaptar-nos a aquesta nova realitat. A principis d’aquest mes vam tenir una reunió amb responsables de Protecció Civil de Catalunya i ens van advertir que, malauradament, aquests episodis seran cada vegada més habituals. Des del Servei Meteorològic també ens van informar que per als mesos d’octubre i novembre hi havia una previsió de pluges abundants i molt localitzades. És a dir, pot estar plovent amb molta intensitat en un punt del municipi i, en canvi, molt poc en un altre.

"Treballem per estar tan preparats com sigui possible i minimitzar els riscos, però el risc zero no existeix."

Sembla que hem passat d’episodis de sequera i calor a pluges molt intenses. Ens haurem d’acostumar a aquesta nova realitat?

Ens hi hem d’anar adaptant tots: la ciutadania, els cossos d’emergència i les administracions. Tenim èpoques de l’any amb molta calor i un risc altíssim d’incendi i, de cop, podem passar a episodis de pluges fortes i torrencials.

L’orografia de Sant Cugat dificulta la gestió d’aquest tipus d’emergències?

Sí. L’orografia, les rieres, la vegetació... tot això dificulta també els nostres operatius. De vegades, per anar d’un punt a un altre que geogràficament és molt proper, els vehicles i els equips han de fer una volta important. Per això intentem conèixer molt bé el territori, per saber com podem arribar a cada lloc de la manera més ràpida i segura possible.

Hi ha alguna imatge o situació d’aquests últims episodis que l’hagi impactat especialment?

A les Planes vam veure com l’aigua havia trencat i aixecat completament el terra. En aquell moment, l’únic que podíem fer era tallar la circulació perquè hi havia un risc important. Amb poca visibilitat, per exemple, un vehicle podia arribar a aquella zona i patir un accident.

Durant una emergència, com decideixen quines incidències atenen primer?

Hem de ser conscients que hi ha unes prioritats. Sempre demanem que la ciutadania truqui al 112, expliqui on és, què està passant i faciliti tota la informació que li demanin. A partir d’aquí es valora la situació i s’estableixen les prioritats. Si tens un cotxe estacionat que no pots treure, però no hi ha ningú en risc, potser s’haurà d’atendre més tard. En canvi, si hi ha una persona atrapada amb l’aigua fins a la cintura, evidentment serà prioritari. Els recursos dels cossos d’emergència són limitats: no podem tenir un bomber, un agent de policia o un efectiu de Protecció Civil a cada cantonada.

"Vam trobar una autocaravana a la riera de Vallvidrera i vam haver de comprovar la situació"

En algun moment han patit perquè hi pogués haver alguna persona desapareguda o en perill?

Sí, sobretot quan hem trobat algun vehicle dins d’una riera o quan hem hagut d’anar al domicili de persones grans que viuen soles i amb les quals s’havia perdut la comunicació. En aquests casos havíem de comprovar que estiguessin bé. Per sort, la majoria de les persones que hem anat a visitar estaven bé i, quan han necessitat alguna cosa, s’han gestionat els recursos corresponents. Posteriorment, Serveis Socials també n’ha fet el seguiment. Per exemple, vam trobar una autocaravana a la riera de Vallvidrera i vam haver de comprovar la situació.

Es va habilitar algun espai per acollir persones que haguessin de ser evacuades de casa?

Sí. Es va preparar un espai d’acollida al pavelló de manera preventiva, per si havíem d’evacuar persones i necessitàvem un lloc on portar-les temporalment. Amb la col·laboració de Creu Roja es van preparar llits, material i menjar. Serveis Socials també va gestionar alternatives per a algunes famílies que no tenien cap altre lloc on anar.