S'obre el judici oral pel cas dels 27 estudiants que van ocupar el rectorat de la UAB

Els santcugatencs Nahuel Quimasó i Laura Gené, entre els acusats per l'ocupació estudiantil del 2013

El judici oral pel cas de les 27 persones (25 estudiants, un professor i un membre del PAS) que van ocupar el rectorat de la Universitat Autònoma el 2013 ja ha començat i el magistrat ha fixat una fiança per responsabilitat civil de 511.835 euros als encausats, que es poden afrontar a peticions d'entre 11 i 14 anys de presó.

Entre els acusats hi ha dos santcugatencs: Nahuel Quimasó i Laura Gené, que va explicar la seva situació al TOT.

En els propers dies els afectats hauran de personar-se a dependències judicials per a recollir una còpia dels escrits d'acusació, a fi que en el termini de tres dies compareguin amb un advocat i un procurador, i siguin requerits per a dipositar la fiança.

"Situació límit"

"Aquesta quantitat desorbitada de diners no es sustenta en cap justificació, sinó que contradiu absolutament les afirmacions de la UAB, que va xifrar els possibles danys en poc més de 10.000 euros", exposa el col·lectiu en suport als acusats Som 27 i més.

El grup considera que l’obertura del judici oral confirma "que el procés avança a la recerca de castigar penalment a aquelles persones dissidents" i qualifiquen la fiança com un intent "d'asfixiar i portar a les persones encausades a una situació límit". Per això ho veuen "com una condemna encoberta que no respecta la presumpció d’innocència".

Finalment, el comunicat "demana un cop més a l’Equip de Govern de la UAB que exigeixi públicament el sobreseïment del cas i que renunciï a la responsabilitat civil inflada per l’anterior Equip de Govern".

El cas

Els fets es remunten a l'abril del 2013, quan unes 150 persones es van tancar al rectorat de la UAB exigint l'aplicació d'unes mocions aprovades al claustre d'aquesta universitat i que el rectorat no va aplicar.

Les mocions defensaven que la UAB desobeís l'augment de les taxes universitàries en un 66%, tal com havia acordat el govern català, i que s'establissin títols especials de transport públic per a estudiants.

La mateixa direcció de la Universitat Autònoma va presentar la denúncia, tot i que després es va retirar de l'acusació i només és la Fiscalia qui actualment fa aquest paper. Tot i que inicialment es parlava que els desperfectes ocasionats pels estudiants havien costat 384.838 euros, l'Autònoma va acabar fixant la xifra en uns 20.000 euros.

"És un tema polític per diversos motius. Entenem que és una persecució a la dissidència política dins l'Autònoma, i a la gent que estàvem, i que encara hi ha són, creant alternatives dins la universitat", va explicar al TOT la santcugatenca Laura Gené.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem