Sant Cugat alça la veu contra les violències masclistes

"Refermem el compromís amb la llibertat de les dones, que ens ha de fer també una societat més lliure". És el missatge unitari de l'Ajuntament de Sant Cugat durant l'acte institucional del Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, aquest 25 de novembre. Representants polítics i socials s'han reunit al Celler Modernista per fer sentir la veu de la ciutat contra les violències masclistes. Tot plegat amb la veu i la música de  Lulamae Blue, que ha interpretat en català, entre altres, la Canción sin miedo de Vivir Quintana. Un himne feminista que posa nom a totes les dones assassinades pel masclisme.

"La violència masclista és un problema estructural de la nostra societat", ha denunciat l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, que ha emfatitzat la necessitat d'abordar aquesta xacra des de tots els prismes. Ingla ha lamentat les "estremidores" xifre de la violència masclista a Catalunya, on durant el 2022 s'han assassinat deu dones. En el cas de Sant Cugat, també han augmentat les dones ateses per casos de violència masclista. "No superarem aquesta xacra social si cadascú de nosaltres no és conscient d’aquesta emergència que fa segles i segles que dura", ha afegit Ingla, que ha revindicat el seu govern com a "feminista" destacant les iniciatives que han dut a terme en aquest sentit

Més info: Creix la violència masclista a Sant Cugat

Aquest 25-N, l'Ajuntament de Sant Cugat ha volgut posar el focus en les tasques de cura, tal com ha explicat el tinent d'alcaldia de Drets Socials, Marco Simarro: "Posem les cures al centre, són treballs que queden invisibilitzats. Feines precàries i feminitzades, però que garanteixen la vida i que la societat tiri endavant".

Contra les violències sexuals

Els portaveus dels cinc partits amb representació a l'Ajuntament de Sant Cugat (Junts, ERC, PSC, Ciutadans i CUP) han llegit un manifest conjunt per tal d'expressar la denúncia pública contra la violència masclista: "De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones".

Aquesta realitat, apuntava el manifest, crea un imaginari "en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat". En canvi, incideix, " la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers".

Per tot plegat, entomen el "compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.