Sergi Botella: "Treballar a l'UCI i saber que el teu ajut és vital suposa molta pressió"

Entrevistem a un santcugatenc que està treballant durant les nits a l'UCI de l'hospital Asepeyo de Sant Cugat

El santcugatenc Sergi Botella és zelador des de fa onze anys a l'hospital Asepeyo de Sant Cugat. Estudia tercer d'infermeria a la Universitat Internacional de Catalunya. Ell vol arribar a ser infermer extrahospitalari. Els seus plans futurs ara s'han vist interromputs per la crisi sanitària del Coronavirus. Van demanar-li ajut des d'Asepeyo Sant Cugat i no va dubtar gens. Es va sentir amb la responsabilitat moral d'ajudar als que més ho necessitaven. Treballa durant les nits, a la Unitat de Cures Intensives, donant suport per al que faci falta. De fet, hi treballa però és on viu, ja que Asepeyo Sant Cugat ha habilitat una planta perquè els sanitaris puguin pernoctar i no hagin de tornar a casa amb el risc de contagi que pot provocar per als seus familiars. Hem pogut parlar amb ell i ens ha explicat com és conviure amb el Covid-19 com a sanitari.

Com va començar tot?

Estava de vacances per poder fer les pràctiques de la carrera més tranquil·lament, i just el dia abans de la tornada, el meu cap em va demanar estar a l'UCI durant les nits. Em vaig posar a la seva disposició pel que fes falta.

I com se sent?

Estic encantat perquè puc aprendre i ajudar i veig que sóc útil. Però per altra banda, et genera un desgast per la pressió que representa estar treballant a les nits i saps que el teu ajut és vital perquè aquestes persones tirin endavant.

Realment un aprenentatge

Estic aprenent el que no he après en els tres anys de carrera. És un màster en tota regla. He agafat un rol de responsabilitat més alt del que tenia.

Com van ser els primers dies?

Buf... No sabíem ben bé a què ens estàvem afrontant i no sabíem quin tipus de pacients ens arribarien. Va haver-hi una allau d'un perfil de pacients nou i ens hem organitzat per poder fer el que podem.

Es troba bé de salut?

Sí, estic bé i no tinc símptomes. Em trobo cansat. Fa uns dies que tinc mal de cap però és per l'estrès. La situació és excepcional i els sanitaris estem donant el 300%. A part, segueixo amb les classes a la universitat a distància.

I emocionalment?

El nivell d'estrès és molt alt, pel tipus de patologia i el problema afegit que et puguis contagiar.

Ha treballat de zelador, i ara està a l'UCI. Com els han format?

Ens van ensenyar els protocols d'aïllament i sobretot el moment de vestir-nos i desvestir-nos, que sempre s'ha de fer acompanyat. La resta és el dia a dia.

I quina és la seva feina?

Bàsicament la meva tasca és la d'auxiliar d'infermeria. És a dir, preparar el material que es necessita, desvestir i vestir als companys, fer analítiques als pacients, i sempre amb supervisió d'un altre. Sobretot el que fem és treballar en equip.

Quin material utilitzen?

Utilitzem l'uniforme habitual, guants, doble mascareta i ulleres per anar dins dels passadissos. Però quan entrem dins del box ens hem de poar l'EPI, que és l'Equip de Protecció Individual. 

Quant tarda a posar-se'l?

Si tens pràctica un minut i mig i sempre supervisat per un company.

Sergi Botella infermer uci aspeyeo coronavirus

sergi botella infermer uci aspeyeo coronavirus

 

Com és el seu dia a dia des que es desperta?

Depèn perquè estic en el torn de nit i una setmana treballo cinc nits i una altra, dues. Ara mateix estic a la setmana curta. Vinc ara de l'UCI i són les 8.30 del matí. Esmorzo a la cafeteria i vaig a l'habitació, on dormo fins al migdia. El primer que faig quan em desperto és obrir l'ordinador per veure les feines de la universitat, dino, descanso i torno a fer coses de la universitat. Abans de tornar a treballar faig una volta per l'hospital per veure si necessiten ajut i cap a les 21.20 torno a començar.

Torna a casa després de treballar?

A l'inici sí. Vivia amb la meva mare i la seva parella. De fet, a casa estaven molt espantats i jo tenia responsabilitat social i moral de treballar. Estava aïllat a casa. No sortia de l'habitació i em duien els àpats a la porta. Quan Asepeyo Sant Cugat va habilitar una planta amb habitacions per als sanitaris, vaig anar-hi directe.

Quants sanitaris dormen a l'hospital?

De moment som uns dos o tres. Però segur que n'acabaran sent més. És una situació molt dràstica i les mesures també ho han de ser.

Se sent sol?

Tinc el sentiment de soledat. Penses en massa coses però tinc la sort que obro la porta de l'habitació i em trobo els meus companys. Estic millor a l'Hospital que a casa perquè el confinament va ser brutal.

Fa dues setmanes que treballa a un alt ritme, quan creu que acabarà?

Fins que duri aquesta situació. Jo m’he posat a disposició de l’hospital i no t’ho sabria dir. Algunes setmanes més, segur.

És el més jove del seu equip?

Sí, jo en tinc 29 i la majoria ronda la quarantena.

Com es treballa a l'UCI en aquests moments?

A planta és molt més caòtic que a l'UCI. Pensa que allà tot ha d'estar més controlat i estem molt ben organitzats amb els sis llits que hi ha. En canvi, a planta els pacients són molt més demandants.

Se sent segur treballant?

Al 100% no et pots sentir segur, ja que estem en el punt on més probabilitats tens de contagiar-te. A Asepeyo tenim bastant material, tot i això, hem de racionalitzar i ser molt curosos. Ens vam quedar sense polaines de l'Equip de Protecció Individual (EPI), i ara estem sent creatius i utilitzem unes fundes de quiròfan per enfundar parts de la taula quirúrgica, com que són estèrils ens les posem.

Com aneu de respiradors?

Cap hospital va bé de respiradors, i tinc constància que Asepeyo n'ha sol·licitat més.

Ha comentat que hi havia sis llits de crítics, com estan els pacients?

Per ara stan estables. Són els mateixos que van arribar, ja des de fa dues setmanes. Estan dins de la mitjana de dies que un pacient acostuma a estar a l'UCI, que són entre 21 i 28 dies. Ells no poden parlar però els hi parlo, ja que és bo poder parlar amb ells, perquè diuen que t'escolten.

Quina tipologia de pacients tenen?

Ronden entre els 50 i 70 anys. Alguns ja tenien patologies prèvies, alguns, no.

 

En quin moment creu que estem ara de la pandèmia?

Jo crec que és difícil fer pronòstic de com anirà la situació. Nosaltres anem al dia a dia, que és atendre tots els pacients i no mirem més enllà. No sé si s'ha estabilitzat el tema o som nosaltres que estem millor organitzats. Tant de bo que ja hagi passat el pic, però cada dia rebem positius.

Us ha afectat als sanitaris?

Alguns dels nostres companys estan aïllats a casa seva i algun ha donat positiu.

Se substitueixen de pressa les baixes?

No. És el problema que ens estem trobant. S'està reubicant personal a serveis que no són les seves especialitats, com a tot arreu. Per exemple, els fisioterapeutes de l'hospital estan fent d'auxiliars a l'UCI. És difícil que entri més gent, perquè, és clar, qui voldria venir a treballar a un hospital ara, no?

 

Companys de Sergi Botella de l'UCI Asepeyo Sant Cugat

companys de Sergi Botella de l'UCI Asepeyo Sant Cugat

El confinament està establert fins al dia 12 d'abril, creu que s'allargarà?

Sí, per descomptat. Ara seria una temeritat aixecar-lo. És inviable i mira que no sóc expert, però al viure la situació que visc diàriament, ara mateix no és viable.

Com creu queserà la vida després de l'epidèmia?

La crisi sanitària marcarà un abans i un després. A partir d'ara espero que es valorin els sanitaris. I pel que fa a la vida de la gent, penso que serà més conscient a l'hora de la seva higiene com pot ser rentar-se les mans, o anar a comprar i mantenir distàncies.

Li ha canviat la vida el Covid?

Completament. M'ho arriben a explicar fa mig any i no m'ho crec. Jo seguiré amb la meva vida, seguiré treballant i anar a la universitat i potser seré una mica més feliç i valoraré la llibertat que teníem i moments quotidians.

A què es vol dedicar a la vida?

El que em fa il·lusió seria dedicar-me a la infermeria extrahospitalària, el SEM, rescats, etc. M'agradaria marxar a viure a la muntanya o a la platja. Busco una vida més tranquil·la, i ara justament més que mai.

Vol fer alguna crida o enviar algun missatge?

Vull destacar el gest d'Asepeyo pel fet que hagin pensat en els treballadors.

Ho haurien de fer tots els hospitals?

És indispensable. Tots els sanitaris haurien de tenir l'opció de poder pernoctar a la seva feina. És que una persona potencialment portadora del coronavirus que torni a casa seva amb la família és una falta de visió. Entenc que siguin pares i vulguin estar amb els nens, però són moments excepcionals i s'han de prendre mesures, també, excepcionals.

Però arriba tard la solució?

Sí, però val més tard que mai. El fet de viure a l'hospital és dur, però fa que jo també estigui centrat en el que em pertoca. Sé que la meva família està bé i els principals beneficiaris són els pacients.

Reben mostres de suport de gent de fora?

Justament aquesta nit he vist que algú s'ha dedicat a empaperar parets amb dibuixos molt macos de nens i nens. Aquests detalls et donen força per seguir endavant. L'altre dia vaig demanar una pizza a Pizza Market i em van regalar una de xocolata amb un missatge d'agraïment. Aquests petits detalls són els que ens donen energia per seguir endavant i ens omplen com a professionals. I això dona sentit a la nostra professió.

Més informació
 
 
Comentaris

Destaquem