Sor Lucía Caram: "Durant la crisi la societat civil ha mostrat un compromís autèntic"

El TOT Sant Cugat entrevista a la monja dominica per parlar sobre el compromís i la responsabilitat a propòsit d'una conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de Sant Cugat

Sor Lucía Caram ha visitat la ciutat aquest dimarts 10 de gener per impartir una conferència del curs 2022-2023 de l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat a l'aula magna del SC Trade Center. El títol de la conferència "Compromiso y responsabilidad en tiempos de crisis". Abans ha concedit una entrevista al TOT Sant Cugat i ha parlat de molts assumptes relacionats amb el tema de la conferència.

Com a argentina que és, com ha viscut la victòria de l'Argentina al Mundial 2022 de Qatar?

L'he viscut com tots els argentins. Amb molta passió. Penso que ha sigut un fet que ens ha unit molt als argentins. Argentina està vivint una situació de molta fragmentació a causa de la polarització que hi ha en la política i una situació de pobresa i d'emergència social important. Aquesta copa, la cirereta del pastís de Messi, ens ha unit molt.

Personalment, he viscut els partits amb els argentins que viuen aquí a Manresa i em va tocar veure el final del partit decisiu a l'aeroport tornant d'Ucraïna. Però, justament en el moment de la tanda de penals va ser quan se'n va enlairar l'avió. No vaig poder veure el moment en què ens vam proclamar campions, però ho vaig poder saber a través del comandant de l'avió.

A banda de l'anècdota, estic contenta perquè els jugadors no han deixat que els governants els instrumentalitzin. Van ser rebuts al carrer, però no van acceptar que les autoritats els rebessin.

Lligat amb el tema de la conferència de l'Aula, es pot dir que la selecció argentina és un exemple que amb compromís i responsabilitat es poden aconseguir els reptes?

Per a mi el problema de la selecció era un problema de grans "egos" i era molt difícil que es posessin d'acord per tirar endavant un projecte comú. Penso que el que persevera per assolir un objectiu l'obté. I per a mi és el que s'ha vist en el Mundial: compromís, responsabilitat, sacrifici per a aconseguir una fita que era aquest Mundial.

Pot servir el símil per dir que quan nosaltres volem un objectiu, si ens ajuntem i fem equip i cadascú aporta el millor de si mateix sense renunciar a aquesta fita tots podem assolir-ho.

"Sobre Benet XVI puc dir que quan ha estat governant no ho ha tingut fàcil pels casos de corrupció que el van envoltar"

Aquest exemple de compromís l'ha pogut recordar, recentment, amb les morts del Papa Benet XVI i, sobretot, amb la mort del jesuïta Lluís Magrinyà al qual vostè li ha mostrat afecte a través de les xarxes socials.

Lluís Magrinyà és un jesuïta que va ser un referent per a molta gent. Podem dir que era un creient creïble perquè entenia l'Evangeli com amor en sentit ple. Estimava a canvi de res i tenia un compromís social molt fort amb els més pobres. I tot això ho feia tant des del vessant intel·lectual com evangèlic duent a terme projectes socials transformadors.

Era una persona molt discreta que va aconseguir fer de la cova de Sant Ignasi, juntament amb Francesc Riera, un referent d'espiritualitat en l'àmbit mundial. Fa pocs dies em va escriure des del seu any sabàtic a Salamanca per estudiar i em va mostrar la gran il·lusió que tenia per aquest any, però malauradament la mort el va trobar. Sentim tots un buit molt gran perquè era un capellà amb un esperit de servei exquisit. Fins i tot en les coses que menys llueixen. No obstant això, és un estímul per poder veure per on va el camí de l'Evangeli.

D'altra banda, sobre Benet XVI puc dir que quan ha estat governant no ho ha tingut fàcil pels casos de corrupció que el van envoltar. No el van ajudar. I això penso que el va fer portar a ell, que era un home de fe i senzill, a no suportar tot això i a adonar-se que no podia complir amb la seva missió. Per mi la seva grandesa més gran va ser reconèixer la seva feblesa per continuar i renunciar al pontificat.

Crec que ha sigut un intel·lectual brillant, un gran teòleg, però no ha tingut temps de fer pastoral. Era una persona molt entranyable i pròxima, però era alemany i això es nota en el tracte. A més, penso que poc favor li va fer el seu secretari. Però de totes maneres crec que a tots ens ha deixat molta pau. Un home humil, intel·lectualment brillant i que va saber retirar-se a temps i estar en un segon lloc donant suport al Papa Francesc per iniciar un nou camí dins de l'Església.

"Compromiso i responsabilidad en tiempos de crisis" és el títol d'una conferència que també es podria referir al Barça. Què en pot dir d'això com a culer que és?

Podria ser. En el cas del Barça podria ser compromís i corresponsabilitat. El club és de tots els socis- jo en sóc sòcia-  i la crisi que està vivint podria ser una crida d'atenció als que manen dins el club per no malbaratar l'herència que hem rebut i per, d'alguna manera, marcar una línia dins les seves opcions i les seves estratègies.

Sempre hem dit que el Barça és quelcom més que un club i que incorpora una sèrie de valors que en aquests moments sembla que no apareixen. Però els culers hem d'estar als bons moments i als dolents. Tot i això, també hem de demanar als que estan jugant i a la Junta directiva que es posin la samarreta i que tinguin un joc net.

En el temps de Pep Guardiola hem vist una etapa brillant, però una etapa en la qual hi havia una disciplina, on els jugadors no podien sortir de festa i on hi havia un control que, personalment, crec que era necessari per aconseguir les fites marcades. Això s'ha anat perdent i els resultats tothom els ha vist. Però, els culers hem de creure i hem de recuperar la passió pels colors i hem de donar-nos una nova oportunitat.

"En aquest context crisi, la societat civil s'ha seguit mobilitzant i ha manifestat un compromís autèntic que ens ha fet sentir corresponsables per sortir de la situació en la qual estem"

Ja entrant en la conferència, quin seria el resum?

Cada crisi és una oportunitat. Els xinesos veuen en la paraula crisi una oportunitat i això no ha de ser un conte xinès. Hem patit una crisi molt forta, la del 2008, que ens va sacsejar molt i va posar al descobert les mancances de la societat. I quan començàvem a refer-nos d'aquesta situació va venir la pandèmia. Hem tingut un canvi de Govern, s'han fet aliances contra natura i quan semblava que ja començàvem a aixecar el cap de tot això va venir la guerra d'Ucraïna. La crisi energètica, la pobresa a l'alça, un atur escandalós, les disputes dins els mateixos partits, etc. Estem en una situació de crisi permanent i en contrast d'això s'ha generalitzat la indiferència envers la política.

Fa un parell d'anys parlaves amb la gent i sabia de què parlaven els polítics al Parlament. Avui en dia, jo crec que la gent ha desconnectat. Tu els demanes avui per això i no ho saben. S'ha aconseguit que hi hagi una indiferència perquè s'ha perdut la credibilitat i el respecte. Però en aquest context de crisi, la societat civil s'ha seguit mobilitzant i ha manifestat un compromís autèntic que ens ha fet sentir corresponsables per sortir de la situació en la qual estem. Hem d'estar tots units per aconseguir que els que ens representen-o haurien de representar-nos-tinguin el mateix nivell de compromís que ha demostrat la societat per donar resposta a la situació que estem vivint.

Això també es podria aplicar a l'Església?

També. Els escàndols que s'han viscut a l'Església han fet que la gent vagi allunyant-se. No és que la gent s'hagi allunyat de l'Església, sinó que l'Església és la que s'ha allunyat de la gent. Els pecats d'autoritarisme i d'abusos i corrupció, que són greus sempre i possiblement són més nombrosos fora de l'Església, són més greus dins perquè tenim un compromís amb l'Evangeli. No només hem traït la nostra fe, sinó que hem fet molt mal a la societat. Això ha fet que l'Església perdi pes i credibilitat. L'única manera de guanyar credibilitat és fent-nos servidors i tornant a l'Evangeli i deixar de buscar privilegis com n'hi ha molts que els estan buscant.

"Lluny d'estar desanimada, estic esperançada perquè demano diners per als quals no tenen veu"

Precisament per aquest compromís amb els pobres, se la coneix a vostè, una monja que demana diners als rics per als pobres.

Jo estic al costat dels rics i dels pobres. Vaig cada setmana al Banc dels Aliments, acullo a casa meva a nou joves que estan en risc d'exclusió social. És la gent amb la qual estic freqüentant sempre i les ajudes a mi em venen de gent amb diners, però també la immensa majoria són aportacions molt petites de ciutadans anònims. Hi ha moltes petites i mitjanes empreses que van mostrar la seva solidaritat amb Ucraïna.

La nostra feina transparent ha donat confiança a molta gent perquè col·labori amb la nostra causa a favor dels desvalguts. Això ha fet que, tot i que seguim vivint al dia, ara en lloc de tenir tres pisos, comptem amb 55 habitatges. Els mantenim gràcies al suport de molta gent petita que estan aconseguint que puguem donar resposta cada dia a l'actual situació. Donem menjar a més de 800 famílies gràcies a grans aportacions i moltes petites aportacions. Hi ha una persona que cada mes dona un euro i ho valoro tant com el que aporten altres.

Lluny d'estar desanimada, estic esperançada perquè demano diners per als quals no tenen veu. L'excessiva exposició mediàtica alguns la veuen com quelcom negatiu i jo la veig com una forma de transparència.

El tema dels refugiats ucraïnesos és una de les seves darreres causes. Aquí a Sant Cugat al principi de la guerra hi havia molta consciència per acollir i ara sembla que s'ha apagat una mica l'ànim. Té vostè aquesta mateixa sensació?

La gent parla de "fatiga mediàtica", però també cal tenir en compte que aquí també estem patint una crisi bastant forta. Possiblement, la majoria de la gent de Sant Cugat no està patint aquesta situació de pobresa, però en aquesta ciutat també hi ha una part de la població que està vivint una situació bastant límit i, fins i tot, hi ha gent que ha hagut de marxar de Sant Cugat perquè no ha pogut superar la realitat actual.

Penso que hi ha fatiga en aquest sentit i que quan hi ha una catàstrofe la gent té el que jo anomeno "solidaritat compulsiva" que cau en l'oblit després de poc temps.

Respecte a la situació d'Ucraïna, molta gent ha tornat al país i en aquest moment hi ha atacs indiscriminats. En ciutats com Bajmut estan en una lluita cos a cos... Per això, jo, que no he desconnectat, el que intento és despertar a la gent i dir que aquí molt a prop tenim una guerra i hi ha gent que s'està morint. I aquesta crida m'ha estat donant els fruits, ja que m'està permetent seguir enviant contenidors d'ajuda humanitària. Encara que sobretot el que faig és estar al costat de la gent. La setmana que ve viatjaré a Ucraïna per comprovar que l'ajuda ha arribat i per estar a prop d'ells. Són molt sensibles al tema religiós i la presència religiosa per a ells és un consol.

"La gent té dret a tenir una vida digna i no només a un sou per cobrir les necessitats bàsiques"

A la darrera entrevista que el TOT Sant Cugat va tenir amb vostè fa set anys, parlava d'"esclaus assalariats". Seguim igual, no?

Seguim igual i encara estem pitjor. Veiem molta gent que està treballant i són pobres. Estan treballant per 1.100 euros moltes hores en condicions que no són raonables i sense possibilitats de pagar una hipoteca ni mantenir als fills o viure amb dignitat. Tenim uns sous de misèria i uns lloguers abusius que no permeten que la gent visqui amb llibertat. La gent té dret a tenir una vida digna i no només un sou per cobrir les necessitats bàsiques. Ha de tenir accés a la cultura, al lleure, a gaudir de la família i, en canvi, estem abocant a la gent a viure en una situació d'esclavitud.

Més info: Sor Lucía Caram: "S'ha creat un camp de concentració amb esclaus assalariats"

 Quan veu aquesta situació, quina esperança troba en tot això?

Jo sempre he dit que em declaro militant de l'esperança. Crec que la força la tenim dins la societat que ha de demanar al Govern i al "Gobierno" canvis i lluitar per la transformació de les lleis. Però, mentrestant, hem d'aplicar mesures de contenció perquè els més vulnerables no poden esperar. No hem de renunciar a treballar amb les administracions i les hem d'empènyer a què assumeixin el seu compromís. A vegades és més fàcil fer-ho en l'àmbit local que a nivell macro, però es tracta d'anar picant pedra fins que ens escoltin.

"El Monestir és una joia de Sant Cugat"

M'imagino que encara té força per seguir lluitant i no es vol relegar al convent...

I tant! Crec que hem generat des del convent un moviment de molta gent que s'està mobilitzant i que està vivint amb autèntic compromís al costat dels més vulnerables, dels més empobrits i de les víctimes de la guerra. I penso que això és el que realment fa que tingui força i que la comunitat també tingui una força important.

Per últim, ha pogut visitar el Monestir de Sant Cugat? Què n'opina?

L'he visitat fa uns anys i la veritat és que el Monestir és una joia de Sant Cugat. És una joia que s'ha de cuidar i penso que hem de gaudir de la cultura, de l'art i de l'arquitectura perquè la bondat i la bellesa ens porta a Déu i a gaudir i a celebrar la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem