El temple dels Mormons, un pas més en la diversitat cristiana a Sant Cugat

Cent anys després de l'arribada del protestantisme, la ciutat rebrà una nova confessió cristiana més enllà del catolicisme

El 19 de setembre es va posar la primera pedra del temple de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, una religió inspirada en la figura de Jesucrist que afegeix de manera oficial una nova confessió cristiana a la ciutat. De cristianisme n'hi ha hagut a Sant Cugat almenys des del martiri de Cugat i l'aixecament de l'església de la parròquia de Sant Pere d'Octavià i el Monestir, fa mil anys. Però al segle XX es va trencar el monopoli catòlic a Sant Cugat amb l'arribada del primer temple protestant a la ciutat.

Església de Sant Cugat del Vallès el 1923 on Samuel Vila debutà com a pastor. FOTO: Wikimedia Commons

Església de Sant Cugat del Vallès el 1923 on Samuel Vila debutà com a pastor. FOTO: Wikimedia Commons

Els inicis del protestantisme a Sant Cugat

L'any 1923, el jove predicador Samuel Vila i Ventura, nascut a Rubí el 28 de maig de 1902, va promoure la creació d'una església baptista a Sant Cugat. Vila es va formar en teologia a Nimes amb un deixeble de Charles Spurgeon i es va vincular després al seminari de la Missió Baptista del Sud dels Estats Units a Barcelona.

Desfilada falangista pel carrer Rius i Taulet, davant Cal Barbany. Sant Cugat. [1941], Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat

Desfilada falangista pel carrer Rius i Taulet, davant Cal Barbany. Sant Cugat. [1941], Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat

Aquella empenta inicial, però, aviat va topar amb la repressió franquista, que a partir del final de la Guerra Civil, el 1939, va perseguir i obligar a la clandestinitat les comunitats protestants de tot el país.

Església Protestant de Valldoreix on es fa el concert. FOTO: Arxiu

Església Protestant de Valldoreix on es fa el concert. FOTO: Arxiu

La clandestinitat durant el franquisme

El franquisme va ser un entrebanc per a la progressió del protestantisme a Sant Cugat. Segons el documental Protestants, la història silenciada, dirigit pel periodista David Casals i estrenat el 2021, diferents santcugatencs van haver de mantenir la seva fe en la clandestinitat.

Va ser el cas de Josep Monells, pastor protestant nascut a Vilanova de Bellpuig el 1934, que es va convertir en una de les figures més destacades del protestantisme a la ciutat.

Josep Monells - FOTO: Arxiu

Josep Monells - FOTO: Arxiu

El protestantisme a Valldoreix impulsat per Josep Monells

Monells va ser veí de Valldoreix des de principis dels anys setanta, i el 2000 va ser testimoni de la inauguració de l'Església Protestant de Valldoreix, la culminació de la feina de pastorat que allà mateix va exercir fins l'any 2016. Monells va viure a Valldoreix fins a la seva mort, el 4 de gener de 2024, i fins a l'últim moment es va mantenir actiu. El 2023 va publicar La Bíblia en veu de dona, en què reflexionava sobre el paper de les dones en el text sagrat.

Rebeca Galán, presidenta de Gilgal Solidari. FOTO: Ajuntament de Sant Cugat

Rebeca Galán, presidenta de Gilgal Solidari. FOTO: Ajuntament de Sant Cugat

L'alça de les esglésies evangèliques a la ciutat

En els últims anys s'han obert diferents centres religiosos de confessions evangèliques a Sant Cugat, un fenomen que reprodueix a escala local una tendència general a tot Catalunya. Segons la darrera actualització del Mapa religiós de Catalunya, elaborat pel Govern de la Generalitat amb dades del 2025, les esglésies evangèliques són la confessió amb més centres de culte del país (893) després de la catòlica, per davant de l'islam (333 oratoris) o els testimonis de Jehovà (112). Les esglésies evangèliques van arribar a duplicar el nombre de temples en poc més d'una dècada i mitja (de 341 el 2004 a 788 el 2020), tot i que en els darrers quatre anys s'ha frenat de manera notable. A Sant Cugat, una d'aquestes assemblees cristianes, l'Asamblea Cristiana Gilgal, ha donat origen a Gilgal Solidari, una entitat sense ànim de lucre molt arrelada al barri del Monestir-Sant Francesc.

Membres de la comunitat Bahá'í a Sant Cugat i els Amics del Casal Arrupe en l'activitat conjunta organitzada a la darrera Nit de les Religions. FOTO: Cedida

Membres de la comunitat Bahá'í a Sant Cugat i els Amics del Casal Arrupe en l'activitat conjunta organitzada a la darrera Nit de les Religions. FOTO: Cedida

Altres confessions de la ciutat 

A banda de les esglésies evangèliques, Sant Cugat també acull altres confessions amb una presència més discreta, però igualment arrelada com els testimonis de Jehovà o la Fe Bahá’í que tot i no ser cristianisme, reconeix Jesucrist com una de les successives manifestacions de Déu a la humanitat.

La Fe Bahá'í va ser constituïda a la ciutat al voltant del 1981 per Soheil Forghani, que havia fugit de la revolució islàmica de l'Iran, i Carmen Teruel; una fe reconeguda oficialment pel Ministeri de Justícia el 2023, i que a Sant Cugat ha estat present, sobretot els últims anys, encara que sense local propi, en iniciatives de diàleg interreligiós com la Nit de les Religions.

Els testimonis de Jehovà van comptar amb una sala del Regne pròpia a Sant Cugat durant unes tres dècades, fins a l'any 2022. Segons el departament d'Informació Pública dels Testimonis de Jehová, actualment, els més de 100 testimonis de Jehovà actius al municipi celebren les seves reunions en un altre centre, ubicat al carrer de la Mare de Déu del Pilar, número 23 a Rubí, tot i que oficialment als registres de Generalitat encara hi figura un centre de culte a Sant Cugat.

Ara, Sant Cugat fa un pas més en la seva diversitat cristiana, amb l'arribada de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem