Tomàs Grau: La memòria del Sant Cugat que un dia va ser poble

El Tomàs Grau i Garriga (Sant Cugat, 1926) és una persona que estima profundament el poble que el va veure néixer. Des de fa més de 25 anys ens acosta, a través dels seus escrits, aquell Sant Cugat del passat que recorda amb la perspectiva del temps i certa enyorança. Ho fa, sobretot, a través del “Mirant Enrere”, secció del TOT Sant Cugat que va començar a escriure després que en Pere Pahisa i Bigas plegués l’any 1990. “Jo mai havia escrit res però ho vaig fer per amor propi”.

Ha escrit La vinya i el blat ( 1996), el col·leccionable Les masies de Sant Cugat (1996), la novel·la El desertor (2003) i el llibre Mirant enrere: personatges i costums del meu Sant Cugat (2011). També ha col·laborat en la publicació Sant Cugat 100 anys: 1900-2000 . “Quan comences a escriure et van venint coses al cap. Mai ho hauria dit, però fa 26 anys que escric i encara no he acabat la tela”.

Durant tres anys, entre 1989 i 1992, va ordenar i classificar l’arxiu fotogràfic de Premsa Local –aleshores tenia 35.000 fotografies– que avui conserva l’Arxiu Municipal: “Vaig fer un sistema amb el qual trobàvem la fotografia en un minut”.

El Tomàs és fill de família pagesa. Ell mateix va ser pagès fins que va decidir deixar-ho als 35 anys. “Va arribar un moment que la terra no donava prou, perquè nosaltres treballàvem terra llogada”. Posteriorment, va treballar set anys a una fàbrica d’embalatges de Cerdanyola i finalment es va dedicar al comerç, a la botiga de comestibles Casa Grau.

És membre de la Penya Regalèssia des de l’any 1989. També formà part de la junta rectora vitivinícola de la vila i la junta directiva de la Societat Coral La Unió Santcugatenca. Va ser Manxec de l’Any el 1999 i és president de l’Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural.