Valldoreix: de Canals als anhels d'independència passant per l'autonomisme

Fa unes setmanes, l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix celebrava el seu centenari amb un acte institucional a l'EMD de Valldoreix, que reconeixia la tasca de l'associació en la construcció del que avui és la vila. Un acte en el qual es va homenatjar a diferents persones vinculades amb la història de l'associació, alguns dels quals van remoure -encara que només per uns segons- les aigües d'un riu que en l'actualitat semblava fluir sense remor: l'anhel d'independència de Valldoreix. "Tant de bo que les autoritats de Sant Cugat i la Generalitat veiessin amb bons ulls la legítima aspiració de Valldoreix per convertir-se en municipi independent, agermanat amb Sant Cugat", deia Jordi Escayola, el fill de Ramon Escayola, històric exalcalde de Valldoreix.

En aquest sentit, Josep Puig, president de l'EMD reconeixia al TOT que la independència de Valldoreix "és una aspiració, i ja està", tot i que apuntava que "és una qüestió que depèn de com vagi el país". Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Cugat prefereix no opinar sobre la independència de Valldoreix: "El fet que per primera vegada en molts anys hi hagi dos colors polítics diferents a l’Ajuntament i l’EMD no ha de suposar cap problema; ben al contrari, ha de ser un estímul més per treballar plegats per abordar i resoldre els reptes comuns que tenen Valldoreix i Sant Cugat", diu l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla.

Una reivindicació actualment adormida

En aquest sentit, l'historiador i escriptor del llibre commemoratiu dels 100 anys de l'associació, L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, 100 anys al servei d'un poble, Juanjo Cortés explica que aquestes declaracions corresponen "a un símptoma dels que han viscut constantment aquests greuges (de Sant Cugat cap a Valldoreix), aquesta tensió intermitent, ofegaments en certs moments per part de l'Ajuntament de Sant Cugat" i argumenta que "en viure aquesta tensió i tenir aquests antecedents històrics fan que encara tinguin l'anhel de què Valldoreix sigui independent."

En aquest sentit, però, Cortés assenyala que en la darrera dècada "no hi ha hagut aquestes tensions", tot i reconèixer que "a l'Ajuntament de Sant Cugat no hi ha una cultura de respectar el que representa una EMD".

Cortés: "Valldoreix té un hàndicap important per plantejar una hipotètica independència actualment"

Un anhel, el de la independència de Valldoreix, adormit en l'actualitat en la gran majoria de la població: "Valldoreix té un hàndicap important per plantejar una hipotètica independència actualment, que és el fet que gran part de la població són nouvinguts. Això vol dir que no tenen un sentiment d'arrelament i la seva implicació amb la identitat valldoreixenca és de baixa intensitat, o inexistent. Jo diria que el percentatge de població que s'apuntaria al carro d'una hipotètica independència de Valldoreix no seria alt", explica l'historiador, que a més té la sensació que "l'Ajuntament de Sant Cugat no ho veuria amb bons ulls."

De fet, l'hisotriador santcugatenc Jordi Casas apunta en la mateixa direcció: "Jo no recordo que en els últims anys, la Junta de Veïns de l'EMD hagi plantejat la segragació de Valldoreix.", diu.

La Quadra de Canals

Cortés: "Ja queda un anhel d'independència"

I és que segons Cortés, tret de la dècada iniciada l'any 2010, "en cada dècada del segle XX hi ha hagut alguna tensió entre Sant Cugat i Valldoreix". Però per entendre-ho, segons l'historiador valldoreixenc, cal remuntar-se a meitats del Segle XIX, quan Sant Cugat absorbeix el municipi de Canals, que forma part territorial de l'actual Valldoreix: "Des d'un primer moment, un seguit de persones de Canals intenten no ser absorbits i de ser independents, tot i que no ho aconsegueixen. Però ja queda un anhel d'independència". Una voluntat, però, que va quedar aturada per una forta crisi econòmica, la provocada per la fil·loxera, tal com explica Cortés.

Jordi Casas: "No hi ha cap continuïtat històrica"

De totes maneres, segons Jordi Casas, historiador santcugatenc i exregidor d'Iniciativa per Catalunya (IC) a l'Ajuntament de Sant Cugat en la dècada dels 90, "no hi ha cap continuïtat històrica" entre la Quadra de Canals i Valldoreix: "El terme de la Quadra de Canals no és equivalent al terme de Valldoreix, s'hi assembla, però no és el mateix. Per tant no hi ha una continuïtat històrica. El que passa és que tothom busca les arrels el més lluny possible", assegura l'historiador.

De la Carta Municipal a l'Entitat Local Menor

A finals del XIX i principis del XX, arriben els primers burgesos a Valldoreix, industrials i gent rica que compren antigues propietats: "Canvia la configuració mental de l'entorn i s'afegeix l'arribada del tren. En aquest moment Valldoreix es converteix en una terra d'oportunitats, de creixement econòmic, a través de l'urbanisme", explica l'historiador. I aquí, segons Juanjo Corté, és on bull el primer ingredient del brou, que havia quedat a la nevera amb l'ocorregut amb Canals: "Des d'un primer moment, aquesta gent reclama inversions i serveis a l'Ajuntament de Sant Cugat, que per incapacitat no dona una resposta", assenyala. Per aquest motiu es van constituir les primeres associacions veïnals de Valldoreix, de les quals ara mateix només queda l'Associació de Propietaris i Veïns. Un dels seus vocals de l'època, Josep Turell, comença a parlar de la Carta Municipal, una mena d'autonomia de l'època.

El santcugatenc Jordi Casas coincideix amb Cortés: "Valldoreix comença quan la segona dècada del segle XX comença a arribar gent. Els propietaris comencen a platejar-se la necessitat de tenir una estructura pròpia per organitzar-se", diu. A més, afegeix que comença a generar-se tensions entre l'Ajuntament de Sant Cugat i Valldoreix pel concepte de model de ciutat: "A Valldoreix tenen un concepte de ciutat jardí, i això és diferent de què era Sant Cugat, un poble de rabassaires", diu Casas, que afegeix que "hi havia una diferència social."

Cortés: "N'hi ha alguns que ja comencen a parlar de municipi"

Tot plegat queda aturat amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), però segons Cortés, "aquest esperit no s'esvaeix". Per això, l'any 1931, amb l'arribada de la II República, es torna a recollir l'opció de la Carta Municipal i, fins i tot, comença a aflorar la idea de la independència: "N'hi ha alguns que ja comencen a parlar de municipi", explica l'historiador, tot i que reconeix que la voluntat que impera és la de fer un estudi per tenir "una autonomia". En aquell moment s'aconsegueix tenir un pressupost propi, de Valldoreix, dins del pressupost de Sant Cugat.

Quan semblava que l'Ajuntament de Sant Cugat i Valldoreix estaven d'acord amb les condicions de la Carta Municipal, tot i algunes tensions, esclata la Guerra Civil. De nou un conflicte torna a aturar l'autonomia valldoreixenca. Acabada la guerra, l'any 1943 es torna a iniciar un estudi per assolir un Govern propi. Un objectiu que es compleix finalment als anys 50, sota el lideratge de Ramon Escayola, un industrial de Barcelona que reaprèn tots els treballs anteriors, de viabilitat de convertir-se en una entitat pròpia: "Necessita conscienciar a la població, i edita un llibre de la història de Valldoreix, on es reflecteix la identitat valldoreixenca, i els greuges de l'Ajuntament de Sant Cugat, que ha encarbonat a la gent de Valldoreix negant alguns serveis.", recorda Cortés.

Finalment, l'any 1958 s'assoleix, no sense "una gran tensió", la creació d'una Entitat Local Menor, de la qual era el Govern Civil de l'època qui en designava a dit els dirigents: "L'expedient arriba al Consell de Ministres, que concedeix la creació de l'ELM". Un any més tard, amb Ramon Escayola com a alcalde (1959-1965), es decideixen els límits territorials d'aquesta nova entitat, fet que també genera tensions amb Sant Cugat, tot i que finalment "s'arriba a un consens". Això sí, l'historiador assegura que "tot i la creació de l'ELM les tensions són importants".

Casas: "Algú va posar-hi mà i va aconseguir que Franco signés el decret"

En aquest sentit, Jordi Casas explica que "l'Ajuntament és contrari a la creació de l'Entitat Local Menor", i argumenta que té la teoria que "qui hi va jugar un paper important va ser Samaranch, ja que tenia una germana que tenia propietats a Valldoreix i ell era un home important del règim". De fet, Casas assegura que la creació de l'ELM de Valldoreix vulnerava la legislació de l'època, ja que no existia la distància estipulada de 2 km: "Algú va posar-hi mà i va aconseguir que Franco signés el decret", teoritza l'historiador, que afegeix que "és aquí on comencen les diferències, perquè no hi ha cap municipi al qual li faci gràcia que una part del territori se segregui."

De l'autonomisme a l'independentisme

Aquestes tensions entre Valldoreix i Sant Cugat persisteixen, i a principis dels 60 apareix amb força un grup de veïns que "diuen que no en tenen prou amb una Entitat Local Menor i generen un grup promotor per tenir un municipi propi a Valldoreix". Un grup que engega un estudi per "justificar la creació del municipi de Valldoreix, recull signatures, elabora informes, etc." L'any 1963 es presenta aquesta sol·licitud, però el Govern Civil la tomba. A partir d'aquest moment hi ha uns anys de calma, o com diu Cortés, "sense conflictes."

Un cop arriba la democràcia, "tot i que el PSC guanya a Sant Cugat i a Valldoreix, es generen algunes tensions, com per exemple d'invasió del límit territorial per part de l'Ajuntament de Sant Cugat". Tal com recorda l'historiador, "aquesta convivència entre els governs del PSC fa que es tornin a generar tensions, i l'Associació de Propietaris torna a engegar un moviment per convertir Valldoreix en municipi". És en aquesta època quan l'associació decideix presentar un independent a la presidència de l'ELM, Francesc Orús (1983-1987), qui guanyaria les eleccions: "Guanya, però no té un partit al darrere, amb la qual cosa, el conflicte amb Sant Cugat creix", apunta Cortés, que afegeix que "Sant Cugat tanca l'aixeta econòmica, que genera que el deute de l'ELM creixi, s'allargui, etc."

Cortés: "Constantment apareix la via de la independència"

Totes aquestes tensions tornen a revifar la flama de l'anhel d'independència, tot i que es queda només en un moviment. Posteriorment, ja amb Miquel Massanés (1987-1995) com a president de Valldoreix i Aymerich com a alcalde de Sant Cugat, tots dos de CiU, les tensions no s'aturen, la qual cosa provoca que Massanés es presenti a les següents eleccions, les de 1991, com a independent, abanderant la possibilitat de la independència: "Constantment apareix la via de la independència", diu Cortés.

Massanés guanya aquelles eleccions a la presidència, hi ha una resolució administrativa, que es dicta a favor de Valldoreix. De totes maneres, segons l'historiador valldoreixenc, Massanés no rep els diners d'aquesta sentència. Sí que ho fa el president posterior, Jaume Santmartí, representant a CiU (1995-1999), encara amb Aymerich com a alcalde de Sant Cugat, i la tensió entre les dues institucions torna a disminuir. Una tensió que no s'ha tornat a reactivar fins avui dia, tret d'un estudi de viabilitat d'independència que es va fer de forma interna des de l'EMD a principis del 2000, sota la presidència de Montserrat Turu (2003 - 2011), representant de Candidatura de Progrés i Catalanista. Cortés recorda que "Els governs de Sant Cugat, moltes vegades, han menystingut als de Valldoreix."

De fet, des que Josep Puig (CiU, PDeCAT i Junts per Valldoreix) n'és el president (2011) les relacions entre Sant Cugat i Valldoreix, amb el mateix partit als Governs, s'han mantingut estables i no hi ha hagut cap episodi de tensió que hagi despertat, una vegada més, la voluntat valldoreixenca d'esdevenir municipi i autogestionar-se per complet. Una voluntat adormida, però no oblidada: "Si es genera algun conflicte important entre Valldoreix i Sant Cugat, jo no descarto que pogués revifar aquesta flama proindependència de Valldoreix", sentencia Juanjo Cortés.

Des dels 90, impossibilitat legal... O no

"Des d'un punt de vista legal és inviable la independència"

A finals dels 90 es canvia la llei de Règim Local de Catalunya, i la via legal de la independència de Valldoreix queda escapçada, perquè es requereix tenir 3 km de separació urbanística entre el municipi (Sant Cugat) i l'EMD (Valldoreix): "Des d'un punt de vista legal és inviable la independència", assenyala Juanjo Cortés que, de totes maneres, puntualitza que "aporta llum el cas de La Canonja (Tarragona)".

Una població inclús més petita que Valldoreix que va aconseguir independitzar-se de Tarragona sense complir els requisits marcats per la llei: "És un cas similar al de Valldoreix, amb la qual cosa van fer tot el tràmit i la Generalitat va dir que no. Un cop la primera via va ser denegada es va iniciar la via parlamentària, i el Parlament va fer una llei pròpia perquè La Canonja es convertís en municipi." Cal destacar que La Canonja va esdevenir municipi independent l'any 2010, i és l'últim municipi en ser-ho de tot Catalunya.

Cal destacar que amb aquest canvi de la llei del Règim Local de Catalunya, l'Entitat Local Menor passa a anomenar-se Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). De fet, l'any 1992 es crea una comissió mixta, de la qual formen part membres de l'Ajuntament de Sant Cugat, entre ells l'aleshores regidor per Iniciativa per Catalunya (IC), Jordi Casas, i membres de l'EMD de Valldoreix. La comissió, però, que tenia per objectiu acabar amb "la indefinició jurídica de Valldoreix", tal com apuntava el mateix Casas en un article al ja desaparegut diari 'Els 4 Cantons', s'acaba dissolent per culpa de tensions.

No és fins a l'any 1995, doncs, que el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat aprova crear un conveni competencial amb Valldoreix.

L'actual EMD, un "vestit petit per a Valldoreix"

Tot i la pèrdua d'efervescència de la voluntat d'independència de Valldoreix, Cortés assenyala que les actuals condicions entre l'EMD i l'Ajuntament de Sant Cugat representen "un vestit que li va petit a Valldoreix", i recorda que "en tota Espanya no hi ha cap EMD que tingui el cos i el potencial que té Valldoreix, tant per població com per potencial." Tot i això, considera que "la solució aniria més per un desenvolupament correcte, que ja es va intentar l'any 2015, a través de la Llei de Governs Locals de Catalunya, que no pas per la independència."

Així, segons Cortés, ara mateix la població valldoreixenca apostaria per "tenir més autogovern i més competències, però no hi ha un potencial demogràfic suficient que s'impliqués amb la independència."

"una arrel administrativa, no política."

De fet, segons Jordi Casas, el conveni entre Sant Cugat i Valldoreix en matèria fiscal seria similar al del País Basc amb Espanya: "Valldoreix és el districte amb una renda per càpita més elevada, i el conveni diu que Valldoreix cobra directament la part de l'IBI, l'impost de circulació, etc., i paga aquells serveis que es fan des de Sant Cugat, com la ràdio, el Teatre-Auditori, els cinemes... Però no hi ha solidaritat interterritorial", explica l'historiador, que defineix la relació com a "una relació fiscal insolidaria, a no ser que hagi canviat el conveni Sant Cugat-Valldoreix, de la qual cosa no en tinc constància".

En aquest sentit, Casas assegura que les tensions entre Sant Cugat i Valldoreix tenen "una arrel administrativa, no política."