Ventura, supervivent de la covid: “Mai m’he sentit tan vulnerable com aquesta vegada”

Va ser un dels primers santcugatencs a patir la malaltia. Quan va tornar a casa els veïns el van rebre amb aplaudiments i una veïna li va cantar una cançó des del balcó. La seva història la va explica aleshores al TOT Sant Cugat i va emocionar als veïns i lectors. 

 

 

Com va començar a tenir els símptomes?

Un dia com avui, el 10 de març, vaig començar. Estava a 38 de febre. Vaig trucar al 061 i no contestaven, i també a la mútua, que em va dir que no podia fer res. El que tenia jo era malestar i gastroenteritis. Quan feia 71 hores que tenia símptomes, uns veïns, que són metges, em van dir que anés a l’Hospital General de Catalunya, allà em van fer una placa i de seguida van veure que tenia una pneumònia bilateral. Li van dir a la meva dona que anés cap a casa confinada i que jo em quedava a l’hospital. Al principi no ho vaig acabar d’entendre perquè el tema del coronavirus era minoritari i no pensava que m’afectés. Em van fer la PCR, que aleshores no sabia què era, i al cap de dos dies em van dir que era positiu. Em van posar oxigen perquè el nivell que tenia no era bo, al cap de cinc dies  em van dir que començava a tenir problemes i que em portaven a l’UCI.

Deu ser dur en el moment que li diuen que el porten a l’UCI

El que fas és confiança amb els metges, no creus que estàs en la situació de risc que realment estàs. Una dada que em van donar quan vaig sortir, és que en aquell moment, quan vaig entrar-hi jo, érem 5 persones a l’UCI i només en vam sortir amb vida dues. Quan vaig arribar a l’UCI estava una mica neguitós, em van posar una màscara d’oxigen més potent, i em van dir que estava greu, fins aleshores no m’ho havien dit. Al cap d’una hora i mitja la infermera em va dir que em punxaven morfina per calmar-me i això va empalmar amb una sedació de 17 dies. Al cap de tres dies d’estar a l’UCI vaig tenir una parada renal i no me’n recordo perquè estava sedat. Ara es coneix que el virus també impacte a altres òrgans, com el ronyó, però quan em va passar a mi els metges no en tenien massa coneixement. La metgessa em va dir, pel tema del ronyó que, els xinesos ens havien enganyat, perquè quan vaig tenir la inflamació seguíem els protocols de Xina, i aquí van decidir posar-me cortisona, que a la Xina estava contraindicat i jo vaig tenir sort que me la posessin.

Va ser  un conillet d’índies

Sí. Els primers dies d’estar ingressat veia que m’havien donat una medicació que al cap d’un dia canviava. Els protocols canviaven cada dia, s’ha generat coneixement amb experiència.

Hi ha 17 dies de la seva vida que no ha viscut

Sí, després vaig estar 10 dies a semi intensius i d’aquests tinc moments que recordo perfectament i altres que estava totalment descol·locat. La primera imatge que tinc de les infermeres amb la pantalla de plàstic, pensava: On estic? En un convent de monges? Era una equipació que no havia vist mai. Vaig tenir alguna conversa amb la meva dona que no recordo. Hi havia dues voluntàries que ens ajudaven fent videotrucades amb els familiars.

Té por de recontagiar-se?

Mai m’he sentit tan vulnerable com aquesta vegada. Acabes tenint por quan veus que el cos ha reaccionat així, tot i tenir anticossos, penses que no hi hagi alguna mutació i que els anticossos no facin efectes, penses que el teu cos és vulnerable al virus, i tens molta prevenció.

Sap com es va contagiar?
Tinc bastanta certesa que va ser el 27 de febrer a Madrid. Per feina vaig anar -hiamb una companya ma i allà ens vam trobar amb una noia de l'Autònoma de Madrid. que col·labora amb el  nostre programa laboral. I dic que segurament va ser en aquell moment, perquè vam anar en una reunió, però nosaltres tres que vam compartir dinar i taxi, tots tres vam tenir símptomes en tres dies.

 "Encara estic fent tractament i segueixo amb una nefròloga i una pneumòloga"

Té seqüeles?

Als quàdriceps em falta sensibilitat, segurament és neurològic, m’han dit que això trigarà a marxar, però no m’impedeix fer exercici. Encara estic fent tractament i segueixo amb una nefròloga i una pneumòloga. La setmana passada em van fer proves de capacitat pulmonar i estic bé, però encara tinc mucositat, tinc tos i estem fent un seguiment. El que és la funció renal no la tinc en un nivell òptim.

Com va ser la  relació amb els veïns? 

Va haver-hi una ajuda de veïns en el moment de jo vai estar hospitalitzat i la meva dona i la meva filla confinades. Una veïna ajudava a passejar el gos, l’altra els hi portava menjar... quan vaig tornar a casa em van fer una benvinguda. Hi havia gent que coneixies de vista, i que no acabaves de conèixer, i m’han parat per explicar-me que coneixien el meu cas. Va haver molta sensibilitat.

"A vegades tendim a fixar-nos amb gent que no compleix, però crec que hi ha molta sensibilitat"

Com veu les reobertures?

Des d’un primer moment acabes veient que cal una actitud col·lectiva i individual de responsabilitat. A vegades tendim a fixar-nos amb gent que no compleix, però crec que hi ha molta sensibilitat. Sempre apel·lo a la responsabilitat individual.Quan comprem un número de loteria, el comprem somiant que les estadístiques ens siguin favorables i ens pugui tocar el número. Però quan, per exemple a Nadal, algunes famílies es van saltar la directriu de no fer menjars familiars, ho fan pensant el resultat contrari de les estadístiques, que a ells no els afectarà. I la realitat és que no podem abaixar la guàrdia perquè aquest bitxo invisible està on menys t'esperes. 

Un missatge pels sanitaris?

M’han preguntat si m’havia sentit sol i lògicament estàs sol, però el personal sanitari et cuidava i consentia molt. Crec que tenim molta sort de tenir un personal sanitari que va més enllà de la seva funció mèdica- Em vaig sentir anímicament molt animat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.