Vilalta, segrestat el 2009 per Al-Qaeda: "A vegades penso que no hauria de ser aquí"

Albert Vilalta és un dels protagonistes del TEDxSantCugat que se celebra al Siglo de Mercantic aquest dijous, dia 7 de juliol. Vilalta va ser segrestat el 2009 per Al Qaeda al nord de Mali mentre participava en un viatge de cooperació amb l'ONG Barcelona Acció Solidària, juntament amb els seus companys Roque Pascual i Alicia Gámez.

Va passar 268 dies segrestat abans de ser alliberat a l'agost del 2010. Des de llavors, Vilalta no ha parlat mai públicament del seu segrest.

El TOT té l'oportunitat de conversar uns minuts amb ell.

"El meu, és un cas més de resistència"

En els TED s'exposen idees que valen la pena de transmetre. Quina és la seva?
La idea que jo proposaré, que potser és una obvietat, és que la capacitat de lluita de les persones és una característica que tots tenim i que la podem treure sempre. És molt simple de dir però és així i s'ha de ser conscient d'aquesta capacitat.

Ho va comprovar en primera persona.
Jo vinc a parlar d'una experiència molt dura que des que em va passar fa sis anys i mig no n'he parlat mai públicament. Però en aquest cas és interessant perquè reflexionaré sobre els mecanismes que com a persona vaig fer servir per aguantar aquella situació. No parlaré mai d'anècdotes ni de personatges, però dels mecanismes que vaig utilitzar sí. Penso que val la pena compartir-ho.

Per què no ha parlat en sis anys del segrest?
No he parlat del segrest ni del que va passar ni en parlaré, però reflexions personals crec que estan en un altre nivell i tenen un valor que poden ajudar altres persones. Fugint del morbo, que és el que volia evitar, i centrant-se molt en la persona.

Durant el segrest, el va sorprendre la capacitat de la ment?
La capacitat de resistència que tenim és tremenda. T'hi trobes i és quasi intuïtiva. Vist en perspectiva, veus que has fet una cosa que et pensaves que no podries superar. Em va passar a mi, però li passa a gent que té una malaltia, persones que pateixen... El meu és un cas més de resistència i, com els altres, té interès per compartir les reflexions sobre aquesta resistència.

Totes són situacions molt complicades d'afrontar.
En el meu cas és una situació extrema, que té la cosa dolenta que mentre dura passes molta por i tens molta incertesa. Però vist amb perspectiva, el meu cas ha acabat bé i podria no haver estat així. Hi ha altres situacions extremes com malalties o morts properes que no acaben bé. Mentre va durar va ser molt complicat, però hi ha molta gent que passa situacions molt dures i, no sap com, però les va passant. No tens opció: has de fer això i punt. És instint de supervivència.

"Una de les pitjors coses és pensar que la gent que t'estima està patint"

Quins mecanismes de la ment va utilitzar per resistir durant el segrest?
Un cop estàs aquí, t'adones que mentre has estat lluitant, el més important és pensar en la gent que t'espera, tenir esperança, els companys... Això és el que té valor de compartir i explicaré. Hi ha situacions dures i tots tenim capacitat d'afrontar-les, encara que costa molt i pot ser molt desesperant. El fet de tenir una actitud positiva i de lluita, encara que el desenllaç no sigui bo, condiciona favorablament tot el que va passant.

Després de gairebé 300 dies de segrest, com va ser la tornada?
Aquest era el gran dubte que tenia i la meva por. Vaig pensar que quan tornés no serviria per res o estaria malament, però va ser molt fàcil retrobar-me amb el meu món. La meva xarxa d'amistat m'estava esperant amb els braços oberts i quan vaig caure en aquesta xarxa, tot ja va ser molt fàcil. El que pensava quan estava segrestat, no té res a veure amb el que em vaig trobar en tornar. Al cap de quinze dies estava treballant. Això no vol dir que el primer any no estiguis molt emotiu, però em vaig reenganxar a la meva vida. Vaig tenir un game over i vaig tornar.

En qualsevol situació extrema la xarxa familiar i d'amistats és molt important?
És bàsic. Saber que hi ha gent que espera que lluitis i espera el màxim de tu, encara que no la vegis, és fonamental. T'envien fils que no veus i que t'aguanten. És molt important en totes les situacions, independentment de com acabin. Per això hem de cuidar molt les relacions amb les persones que estimem.

Però el patiment de l'entorn també pot ser un pes afegit.
Una de les pitjors coses és pensar que la gent que t'estima està patint. Això és molt dur. Si els tens a prop i pateixen, almenys estàs al seu costat. Però si no els veus, és un patiment molt complicat per tothom.

En aquests sis anys, ha tornat a l'Àfrica?
No. Vaig tallar de soca-rel perquè el meu entorn ha patit molt i no vull que considerin que cometo una frivolitat. No vull repetir l'experiència de cooperació, tot i que la respecto molt i animo la gent a sumar-s'hi. Però jo ja he pagat un preu i no vaig continuar.

Passats sis anys del segrest, com creu que t'ha influït en la teva manera de ser?
Penso que sóc la mateixa persona però m'ha donat l'oportunitat de pensar profundament en moltes coses que ens semblen òbvies. No crec que les valori més que abans, però en sóc més conscient. En resum, estic agraït d'estar aquí. A vegades penso que estic aquí de més a més, potser no hi hauria d'estar. Estic agraït i això fa que, al final, pensis: si pot ser bé, si no, també. Ara tinc moltes ganes de viure la vida amb intensitat, amb contrast.

TEDxSantCugat

El TEDxSantCugat se celebra, per tercer any consecutiu, aquest dijous 7 de juliol a la tarda a El Siglo de Mercantic. Enguany, el tema tractat a les micro conferències serà la consciència i la ment. L'activitat, que porta per lema #ConscienteMente, començarà a les 16.30 hores amb la recepció i acreditació dels participants.

De 17 a 18.40 hores hi haurà la primera sèrie d'intervencions. Els ponents seran Pablo Herreros (¿Qué nos enseñan animales y niños sobre la felicidad y el éxito en la empresa?), Marc Cortés (De la mecanización a la Inteligencia Artificial: ¿Quién toma las decisions?), Mara Dierssen (La fuerza de la diferencia) i Albert Vilalta (La ment, gran aliada).

Després d'una pausa i música en directe, a les 19.05 hores començarà el segon torn de micro conferències. En aquest cas els protagonistes seran Nina Roma (Volando con los pies en la tierra), Andrés Martín (Mindfulness: el arte de vivir conscientemente), Clara Ballesté (La resistència antibiótica: una amenaza oculta), Daniel Raventós (La renta bàsica incondicional: una propuesta racional i justa) i Santi Carcasona (El ritmo está en tus manos).