Voluntaris santcugatencs: dedicar el temps lliure a ajudar als altres

Taula rodona amb quatre santcugatencs vinculats al món del voluntariat

Segons el diccionari en llengua catalana, un voluntari és una persona que fa una cosa sense estar obligada a fer-la. Per voluntariat s’entén el conjunt d’accions que porten a terme les persones que dediquen una part del seu temps lliure a realitzar un servei als altres o a la comunitat, d’una manera solidària, per voluntat pròpia i sense esperar res a canvi. En resum, és una persona que dedica el seu temps de manera altruista a ajudar altres persones que ho necessiten.

Recollir i donar menjar a persones vulnerables, acompanyar persones que pateixen malalties com l’Alzheimer o càncer i donar suport als seus familiars o tenir cura i mantenir els boscos del municipi són alguns dels àmbits on trobem voluntaris a Sant Cugat. Tasques imprescindibles, que faciliten la vida a persones necessitades o a la comunitat en general, i que sovint no són assumides per l’administració.

El 2011, l'Ajuntament va crear l’Oficina de Voluntariat de Sant Cugat amb l’objectiu, d’una banda, de proporcionar a les entitats els voluntaris necessaris per tirar endavant els seus projectes i, de l’altra, treballar la vinculació dels voluntaris i voluntàries per participar en projectes de voluntariat.

Segons l’informe anual, l’Oficina de Voluntariat comptava el 2016 amb 466 voluntaris, als quals s’haurien d’afegir gairebé 300 voluntaris més per a activitats puntuals com pot ser la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb paràlisi cerebral. Una dada a tenir en compte és que del conjunt d’aquest voluntariat, 458 persones eren dones i 290 eren homes.

Reflexió sobre voluntariat

Per tal de conèixer en profunditat i en primera persona el que suposa ser voluntari i la tasca que fan per la ciutat i els seus habitants, el TOT organitza una taula rodona per aproximar-se a aquesta realitat des de diferents punts de vista. El coordinador del Banc dels Aliments, Jaume Ibars, el sotsdirector d’ADF, Oriol Garcia, la tècnica de l’Ajuntament Anna Soler i el voluntari de Càritas Rafa Gómez han estat les persones convidades en aquest debat patrocinat per Sorea. La importància del compromís per part dels voluntaris i la necessitat de rebre un agraïment per la tasca feta són dues de les qüestions que ressalten.

“El voluntari ha d’adquirir compromisos”, deixa clar Jaume Ibars, que lamenta que no passa sempre: “Sovint ens trobem que s’apunten voluntaris per fer una activitat, i després no hi van. La gent s’ha de conscienciar molt bé”. “Que hi hagi voluntaris és bo, però han d’assolir un compromís”, emfatitza Oriol Garcia. Del mateix parer és Rafa Gómez, que apunta que “un voluntari és com un professional com la copa d’un pi que no cobra. I si es compromet en uns horaris, ho ha de complir”.

 

Tot i això, també hi ha un altre compromís, el de l’entitat amb el voluntari, tal com recorda Anna Soler: “El compromís és clau, però també és important el compromís de l’entitat: a vegades ens passa que l’associació no s’acaba de comprometre amb la persona voluntària, i no l’acaba d’acollir, traslladar informació... fer-la sentir part del seu projecte”.

En aquest sentit, Oriol Garcia explica que és important que els responsables de les entitats agraeixin la tasca a la resta de voluntaris: “Si a una persona que està onze hores a la muntanya fent tasques de prevenció no li dic res, el pròxim diumenge no vindrà”. “La informació motiva molt el voluntari. Si algú va a recollir menjar i sap que ha aconseguit una tona d’aliments, sap que el que està fent té sentit”, afegeix Rafa Gómez.

Aquest agraïment també és important que vingui de la ciutadania. “La nostra tasca la fem sense donar res a canvi i ens agrada que ens donin copet a l’esquena”, apunta el membre d’ADF. Sobre el reconeixement i la implicació de la societat, Rafa Gómez assenyala a la falta d’informació que hi ha: “Si la gent sapigués que més de 400 famílies de Sant Cugat necessiten menjar de Càritas cada quinze dies, estaria més sensibilitzada”. Per la seva banda, Soler demana “posar en valor totes les persones voluntàries, tant si fan una dedicació diària com si participen en una activtat un cop l’any. Tot suma”.

La responsabilitat de l’administració

Càritas no hauria d’existir”. Aquesta és la contundent sentència del voluntari Rafa Gómez, que argumenta: “Primer, perquè no hauria d’haver pobresa i, segon, perquè l’administració hauria de respondre”. “Però això és impossible”, reconeix. Tot i això, el debat sobre la responsabilitat de l’administració està sobre la taula i la pregunta de si és Càritas el responsable d’alimentar cada quinze dies a més de 400 famílies de Sant Cugat és pertinent.

“Està clar que una bona part de les entitats no haurien d’existir. Potser, si no s’evadissin tants impostos i altres coses, seria més fàcil d’aconseguir”, posa de manifest Anna Soler, tècnica de l’Ajuntament, que sí que posa en valor la tasca més personal d’altres entitats: “L’adminitració no pot fer la tasca d’acompanyament psicològic a familiars de persones malaltes, per exemple. Són coses que ha de fer la societat civil organitzada, de manera compartida amb nosaltres”.

“Si veuen que hi ha entitats que fan la feina, l’adinistració ja no ho fa”, apunta Jaume Ibars. Ibarts també relata com a vegades alguna persona li diu que no donarà menjar perquè això ja es feina de l’estat: “Si no ho fem nosaltres, ningú ho farà”.

Per què ens fem voluntaris?

“La base dels voluntaris és la voluntat de promoure un canvi. Són persones que volen dedicar part del seu temps a ajudar els altres i tenen vocació de servei”, assenyala la tècnica municipal Anna Soler. Per a Rafa Gómez, de Càritas, hi ha dos motius per fer-se voluntari: “El primer és una actitud davant la vida, de voler-se ajudar els uns als altres. L’altra part important és que quan et jubiles, tens temps disponible per ajudar els altres”.

Tot i això, Gómez reconeix que no és una actitud que sorgeixi del no-res, en jubilar-se, sinó que és un aspecte que la persona ja porta dins: “Una actitud de servei, d’obrir-te als altres i ser sensibles a les necessitats de la gent que t’envolta”. També hi ha casos diferents, com el  que es troben a ADF, tal com explica Oriol Garcia: “Nosaltres som un voluntari més específic i la gent que ve és perquè està interessada en les emergències i en la seguretat”.

“És una gran satisfacció veure com reacciona la gent quan l’ajudes”, reconeix Jaume Ibars, en el mateix sentit que Rafa Gómez: “Un se sent bé donant als altres, perquè rep molt més del que dona”.

En general, la gent jove és la que menys fa el pas de convertir-se en voluntari i ajudar als altres. Un dels motius podria ser la falta d’empatia i de sensibilització, tal com es recull en un exemple que exposa Ibars: “En una recollida de menjar, una parella de senyors grans em van omplir un carro d’aliments i els vaig preguntar per què ho feien. Em van dir: “Nosaltres hem passat una guerra i sabem què és passar gana i què és la necessitat. Ho entenem més, donem més”.

Oriol Garcia considera també que la gent jove sovint vol una reacció i un benefici més ràpid i, sovint, els temps del voluntariat no permeten veure els fruits d’una acció al moment. A més, també comparteix la idea de la sensibilització: “El voluntari jove que tenim són gent que van viure el gran incendi del 94 i que van tenir el foc a tocar de casa. Ara volen fer tasques de prevenció”.

Una situació, considera, que no es dona sovint, i menys en qüestions relacionades amb necessitats socials: “Un nen de vint anys, que aquí a Sant Cugat hi ha molts fills de papà, no tenen aquestes històries”. “Quan sensibilitzes la gent, és quan la motives”, finalitza Garcia.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem