Ludevid, exdirector de Territori: "Els terminis de llicències no eren normals"

Xavier Ludevid ha estat director de Territori de l'Ajuntament de Sant Cugat entre 2019 i 2021 i explica que, en un any i mig, la situació de les llicències s'haurà normalitzat

Xavier Ludevid va ser director de l’Àmbit de Territori de l’Ajuntament de Sant Cugat entre el setembre de 2019 i el juliol de 2021, un període on l’àrea d’Urbanisme es va situar al centre de la polèmica per l’increment del temps d’espera per les llicències. Amb 30 anys d’experiència com a arquitecte, ha passat per l’Ajuntament de Mataró, Mollet, Figueres i Sabadell.

En aquesta entrevista, carrega contra l’anterior govern per l’estat amb què es va trobar l’àrea d’Urbanisme i defensa la gestió que s’ha fet els últims dos anys per revertir la situació.

Com arriba a l’Ajuntament de Sant Cugat?

El 2019 va sortir l’oportunitat de venir a Sant Cugat. Vaig parlar amb el tinent d’alcaldia d’Urbanisme i vam coincidir. Era una etapa de canvi, després de molts anys.

Què és el que es va trobar a l’Ajuntament de Sant Cugat i quin era l’encàrrec?

Un primer tema era reorganitzar els serveis. Teníem una situació laboral dels treballadors molt precària i vam perdre pel camí vuit o nou treballadors. Molta gent tenia contractes precaris que s’acabaven i totes les administracions locals, des de la crisi de 2008, havien perdut efectius per la llei Montoro. No hi havia possibilitat de reposar jubilacions, etc. Recuperar-ho ha estat molt difícil, perquè no s’obria l’aixeta. En dos anys, hem aconseguit donar la volta a la situació laboral. Hem deixat un nou organigrama, amb contractes fets i més contractes preparats per poder tenir una administració dotada per prestar els serveis. Un segon tema era iniciar una política de projectes. En els primers tres mesos, vam anar a veure els consells de barris i associacions, que tenien una llista de projectes que els hi havien promès. Però no hi havia res fet. Vam fer una llista de 150-200 projectes i els vam endreçar segons la prioritat, per començar a treballar-los. Ja n’hi ha molts que ja estan a la línia de sortida per licitar-se. Una altra qüestió molt important era la política d’habitatge. A la societat catalana i, especialment, a Sant Cugat, la política no ha estat la més encertada. No hem fet habitatge públic, hem fet habitatge privat amb diners públics. S’ha invertit en habitatge de protecció oficial de venda i la conseqüència és que el parc de lloguer públic és molt petit. I els preus han pujat. Ara hem començat una política per fer habitatge de lloguer, que també té un recorregut llarg. Tenim 20 actuacions treballades a partir de la transformació de sol, com pot ser el cas de Ragull, que és una transformació modèlica per ensenyar com ha de ser la ciutat del futur: compacta, diveresa, amb barreja d’usos i habitatge social. La gran peça, de Ca n’Ametller, és un altre exemple de com planificar a mig-llarg termini amb aquests criteris d’urbanisme sostenible. A Sant Cugat és més important l’habitatge públic que en altres municipis, pel preu.

Ludevid: "Ha sigut duríssim, per nosaltres, que no podíem respondre i ens angoixava molt; i pel ciutadà, que no tenia la llicència"

I pel que fa a llicències?

Ha estat una tasca sobrevinguda, no coneixia el problema. Primer, cal dir que cap municipi compleix la llei de lliurar llicències d’obra major en dos mesos. És impossible, perquè els projectes mai estan perfectes i s’han de fer requeriments. Una cosa és això i estar dins d’uns marges normals, com estàvem a Sabadell, sobre els 3-5 mesos. Dins del món de la construcció són uns terminis que s’accepten. La llicència es dona per un projecte bàsic i, mentre es tramita la llicència, el promotor treballa en el projecte executiu, la promoció dels habitatges... Però els terminis de Sant Cugat no eren normals. L’explicació és la precarització dels llocs de treball.

Què us vau trobar al departament de llicències?

Tu penses que la feina ja s’havia fet en el mandat anterior. No és normal que es deixin les coses de manera tan precària. Dels 8 arquitectes que hi havia al servei de llicències, tres tenien contracte temporal i van acabar contracte. Una plaça estava vacant perquè era la que ocupava el tinent d’alcaldia i no es podia cobrir perquè no hi havia borsa de treball feta. Aquesta plaça ha estat dos anys vacant perquè no s’havia fet anteriorment una bossa d’arquitectes. No s’havia fet la feina. I passem de vuit arquitectes a quatre. Amb la meitat dels efectius i les llicències que  van creixent any a any. Comencem a veure quines mesures podem aplicar. I el 14 de març de 2020 ens confinen. Ens conjurem per seguir prestant els mateixos serveis i en 24 hores ja teletreballàvem. Tothom fa deu o dotze hores. Una de les arquitectes va tenir un problema físic i va causar baixa. Ens quedem amb tres. I passa el que no havia de passar: quan portava un mes a l’Ajuntament, una empresa de Sant Cugat ens presenta una querella criminal a una arquitecta, a mi i al tinent d’alcalde perquè no li atorguem una llicència d’obra major. L’arquitecta va patir una depressió i va haver de demanar la baixa. Ens vam passar tot el confinament sense efectius. Quan entres en una situació com aquesta, cada vegada és pitjor. Els ciutadans truquen i envien correus per preguntar per la seva situació i és temps que perds per tramitar llicència. Ha sigut duríssim, per nosaltres, que no podíem respondre i ens angoixava molt; i pel ciutadà, que no tenia la llicència.

A què atribueixes el fet de passar de vuit treballadors a dos?

És una falta de planificació de l’anterior govern. A Sabadell, amb la mateixa legislació, vam crear tres o quatre places. Va ser una falta de previsió de no crear les places per poder-les cobrir. Els contractes temporals són de tres anys i es van acabant. No es van anar creant places. Si no ho fas, els vas perdent. Nosaltres, al pressupost de 2020 ja vam crear dues places d’arquitectes i al 2021 també. I dos més de promocions internes. Hem creat sis places d’arquitectes en dos anys. És el que s’havia de fer. Però dos anys és molt poc temps. Avui aquesta situació està superada, però la bossa de temps i de llicències acumulades s’ha de començar a desfer. No ho faràs en sis mesos o un any. Ho vam planificar per un any i mig.

Ludevid: "Quan acabi el mandat, la situació de les llicències s’haurà superat i ens haurem posat en 3, 4 o 5 mesos"

Quant temps el departament de llicències va estar amb dos efectius?

Sis mesos o més. No podíem fer-hi res més. Ens vam reorganitzar i contractar gent nova. Ara faltava contractar les places temporals per buidar les llicències que teníem acumulades. Quan acabi el mandat, aquesta situació s’haurà superat i ens haurem posat en 3, 4 o 5 mesos. Serà ja un termini raonable, encara que no compleix la llei. El que no és acceptable són els 15 mesos que hi havia. El 2016 ja s’havien acumulat llicències i tens temps per organitzar-ho. Si no fas res, li cau a sobre el que ve a darrere, que som nosaltres. El servei d’obres també tenia la mateixa situació.

En una ciutat com Sant Cugat, quanta gent hauria d’estar treballant en un departament de llicències?

Vuit o nou arquitectes és un equip normal. Si tens puntes de treballs, pots contractar algú més de manera temporal.

Des de fora, pot sorprendre que el departament tingui dos treballadors durant sis mesos i no es contracti ningú.

Jo si tinc una empresa i necessito algú, contracto una persona immediatament. Però a l’administració treballem amb els diners dels ciutadans i s’han de gestionar amb un zel especial. No pots contractar el primer que coneixes, ha d’haver-hi igualtat d’oportunitats, meritocràcia, concurrència... Has de fer uns processos selectius per triar els que s’ho hagin guanyat i obrir un concurs públic. Una empresa ho pot fer molt més ràpid. A l’administració és molt lent, dos anys hem trigat. És un problema que el ciutadà potser no entén. Sé que és desesperant, però és així.

Deia que, quan vau entrar el 2019, us vau trobar aquesta situació al departament de llicències. Però el pla de xoc es va presentar al març de 2021. Com és?

El pla de xoc és posar negre sobre blanc el que veníem fent des del primer dia. Hi ha dotze accions, moltes més a part del personal. No ens vam esperar a redactar el pla per començar a treballar, sinó que és el resum ben estructurat del que fem des del principi. Per exemple, la reorganització del departament es va fer el gener de 2021. La millora de personal ja estava feta també, amb la creació de places al 2020 i 2021.

Més info: Sant Cugat presenta un pla per reduir el termini de les llicències d'obres

Ludevid: "De moment han guanyat, perquè jo soc fora"

Una de les crítiques que s’han sentit és que s’havien modificat alguns criteris urbanístics en la interpretació de les llicències. Es van canviar?

No, la interpretació de la normativa pot tenir alguns matisos. En aquest cas hi ha tres grans grups d’interessats: el Col·legi d’Arquitectes, la plataforma de ciutadans afectats i el món empresarial. El sector empresarial es queixa, amb tota la raó, però es capitalitza per una empresa que té un interès propi i que és la que ens ha posat la querella. Ens la va posar un mes després de començar a treballar. Per tant, és una situació que ve de l’anterior mandat. S’ha trobat amb un embolic amb una promoció d’una finca on no se li pot donar una tercera llicència perquè les dues anteriors s’havien incomplert. Aquest és el motiu pel qual no estic treballant ja a Sant Cugat. Ens presenten una querella catalana, que és aquella querella per prevaricació que es presenta abans de fer res per pressionar. No havíem fet res, portàvem un mes.

Com ho vas viure la presentació de la querella?

Em va sorprendre molt. No sabia res del tema. El primer mes ens van venir a veure, els vam rebre i els vam dir que ja ho estudiaríem. Ens ho vam estudiar molt bé i els hi vam dir que no els podíem donar la llicència perquè superaven els metres quadrats de sostre construïts. Però de moment han guanyat, perquè jo soc fora. Ha generat una pressió molt forta.

Més enllà de casos particulars, hi havia molts ciutadans afectats. Com ho heu viscut?

Ha sigut molt dur, estem aquí per servir al ciutadà. Quan no pots oferir un bon servei, angoixa molt. Tens el contacte amb la gent, que et truca. Cada dia contestava correus electrònics de persones que ja havien fet tot el trajecte. La gent entenia la situació i tenia una paciència enorme. És dur i, si hi ha un tercer que et dispara als tribunals, encara és més dur. Jo estic avesat a tot, però una companya va patir depressió.

Ludevid: "L’angoixa de la gent que volia fer el seu projecte de vida, una casa o el seu negoci"

Com ha evolucionat la querella?

Vam anar a declarar i una setmana després van arxivar provisionalment la querella. La mala sort és que encara quedaven tres o quatre persones per declarar i es va aturar l’arxivament. Però s’arxivarà segur quan declarin tots. I més ara, perquè l’Ajuntament li ha donat la llicència i han aconseguit el que volien, encara que els informes tècnics eren negatius. La querella tenia l’objectiu d’aconseguir la llicència i, com que ho han aconseguit, ja està. A ningú li agrada que li posin una querella i es va generar una tensió addicional molt gran. És una pressió extra, però que va amb el càrrec.

Quan parlaves amb els ciutadans, com ho vivien?

L’angoixa de la gent que volia fer el seu projecte de vida, una casa o el seu negoci. La nostra obligació era donar la casa i vaig contestar personalment a tothom. La gent vol explicacions i això ho hem fet tots.

No hi va haver un canvi de criteri?

Pel camí hi ha coses que no depenen de nosaltres. Les normes a vegades canvien.  Va aparèixer una sentència que interpretava que els edificis amb volum disconforme no es podien ampliar o reformar íntegrament, per exemple. La gent es pensa que som nosaltres, però són els tribunals. Un altre problema molt greu és que hi ha gent que planteja contenciosos administratius contra tot. Algun planejament aprovat, queda anul·lat. Això genera un problema de llicències a mig fer.

Un d’aquests casos és el grup Núñez i Navarro, que fa molts anys que presenta contenciosos per moltes modificacions urbanístiques. Com afecta?

És un cas únic a tot Catalunya, no ho havia vist enlloc. És nefast per tothom. Perjudica el funcionament del servei i genera molta inseguretat jurídica. Si t’has comprat un solar i edifiques amb una norma, si la norma desapareix en uns anys, potser ja no pots ampliar un habitatge. És una roda. Un altre tema afegit és que Sant Cugat està dins del Pla General Metropolità i pots modificar el planejament però no el pots revisar. Això és un problema de tots els municipis de l’Àrea Metropolitana, que no poden fer nous plans urbanístics actualitzats. Quan la gent s’informa, no ha de mirar 500 expedients. Això ho complica més.

Ludevid: "Torre Negra seguirà sent no urbanitzable i no hi haurà indemnitzacions"

Un tema important és la protecció de Torre Negra. Es podrà evitar la construcció?

Està ben enfocat, les últimes sentències són favorables a l’Ajuntament. No es pot dir mai, però el camí és positiu i la cosa acabarà bé. L’espai seguirà sent no urbanitzable i no hi haurà indemnitzacions.

Més info: Tomben els recursos de Núñez i Navarro per la construcció d'habitatges a Torre Negra

Per què has marxat dos anys després?

L’únic motiu és que la pressió que es fa s’ha d’aguantar. I, si no s’aguanta, les coses no van. No es va aguantar i, com a director de l’àmbit d’urbanisme, ja no hi soc. Ara estàvem en el millor moment, quan anàvem a remuntar les llicències. Jo no soc el culpable, perquè quan arribem, la situació ja és dolenta. Jo el que faig és ajudar a remuntar. Si en aquests dos anys ho haguéssim empitjorat, el responsable seria jo.

De cara la gent el missatge que queda és que ha empitjorat el termini de llicències en aquests dos anys.

Però per la falta de previsió de l’anterior govern i ara estàvem en el millor moment. Hem passat el punt baix i comencem a remuntar.

Quan vas marxar, quina era la situació del departament de llicències i quines previsions teníeu?

Vam calcular l’equip que necessitàvem de forma normal i ja els tenim contractats. De les 8 places que hi havia, i que es van quedar només en dos treballadors, ja els hem contractat a tots. Després, vam agafar el número d’expedients acumulats, gairebé 500, i vam veure l’equip temporal que necessitàvem. Vam iniciar els tràmits per contractar cinc arquitectes, dos auxiliars administratius, un jurista i un especialista digital. Aquestes vuit persones es deuen haver contractat a partir del setembre, perquè ja estava tot preparat. A final de mandat, el problema s’haurà superat. En un any i mig ho resoldrem. La situació és molt bona, internament també ens hem reorganitzat i hem posat més gent a informació urbanística. Com a director tinc una gran responsabilitat positiva i em sap greu no tenir l’oportunitat de liderar-ho. Per això s’ha d’aguantar la pressió i, quan tens un directiu, el que has de fer és defensar-lo a mort.

Ludevid: "Ens vam trobar una situació dramàtica i en dos anys li hem donat la volta"

Si ara entra una llicència nova, es posa a la cua de les acumulades o quin és el termini actual?

Hi ha diferents tipologies de llicències i carrils diferents segons si és menor, major... Algunes es portaven al dia. Com que ara tenim la plantilla estable més el programa temporal, alguns carrils es podran posar al dia més ràpid.

Diu que està content amb la seva feina, però de cara la ciutadania pot sorprendre tenint en compte el tema de les llicències.

En el problema de l’habitatge, tenim vint espais d’oportunitat que hem estudiat i alguns ja poden començar. Té un potencial de molts pisos de lloguer públic. En obres, tot i que l’equip és molt petit, hem endreçat totes les demandes amb una llista i molts projectes ja estan redactats; es començaran a veure els resultats durant els pròxims anys. Hi hagi qui hi hagi, es trobarà la casa endreçada. S’ha de treballar per la institució, a curt i mig termini. Molta gent ens deia que l’anterior govern havia promès projectes; però no estaven ni redactats. Era sí a tot però no hi havia res.

I en llicències, quin seria el balanç?

Ens vam trobar una situació dramàtica i en dos anys li hem donat la volta. En dos més, quedarà solucionat. En un mandat s’haurà solucionat un problema gravíssim, especialment en una ciutat que, després de Barcelona, és la que té més dinamisme en construcció. S’ha viscut molt negativament i s’ha patit molt, però n’estic orgullós perquè la feina s’ha fet bé. Els ciutadans han tingut molta paciència.

Ludevid: "Tots els experts avisen que el model de ciutat jardí no és sostenible"

Ragull Centre ha generat debat pel model urbanístic. La idea per Sant Cugat és fer pisos més alts?

Sant Cugat és molt diversa, tens tota la gamma de models urbans: habitatges unifamiliars fins a més compactes, com a l’avinguda de Cerdanyola, amb barreja d’usos, locals comercials en plantes baixes. Un barri que te’l pots imaginar a Barcelona. Tots els experts avisen que el model de ciutat jardí no és sostenible. En una mateixa parcel·la de vint metres de façana, si només hi viu una família, s’han de mantenir pagant dos contribuents. A part dels problemes de mobilitat que generen. Si es generalitzés, cap societat ho podria assumir. El pas següent és el del bloc amb jardí comunitari, com pot ser a l’Eixample. Però li falta vida al carrer, falten comerços. Has de fer un model més divers. Sant Cugat ha de donar una volteta més, fer centralitats. Si tens un barri amb tres quilòmetres sense una botiga, no hi ha vida al carrer i s’ha d’agafar el cotxe. Has de generar petits centres amb barreja d’usos, comerços... Com pot ser el Mira-sol o Volpelleres Centre. Quan tens una oportunitat, has de fer un exemple de cap on creus que ha d’anar la ciutat. A Ragull Centre ens semblava que això era l’important, no si seran vuit o deu plantes, això es pot canviar. L’important era la barreja d’usos: equipaments públics, habitatge públic de protecció, plantes baixes comercials per botigues i serveis, aparcament i bona arquitectura. El món va cap aquí, estem en una crisi climàtica i s’han de reduir desplaçaments, s’ha d’anar més a peu, s’han de repartir els usos... Però s’ha de fer pedagogia, s’ha d’explicar bé i tothom hi ha de col·laborar. Serà un èxit.

Més info: Ragull Centre, adeu als blocs d'onze pisos?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

 
Comentaris

Destaquem