Jiménez: "No hem de tenir pressa en tenir una vacuna, hem de tenir una bona vacuna"

El divendres 18 de setembre se celebra el pregó de la Festa Major de Valldoreix, a les 20.30 h a la plaça del Casal de Cultura. El TOT Sant Cugat entrevista el seu pregoner, Jordi Jiménez, metge del CAP de Valldoreix i de Mútua Terrassa. I és que Valldoreix ha volgut homenatjar al personal sanitari.

Més info: Compte enrere per a la Festa Major de Valldoreix

Més info: Jordi Jiménez realitzarà finalment el pregó de la Festa Major de Valldoreix

Què representa per a vostè, personalment, ser el pregoner de la Festa Major de Valldoreix?

Un honor, perquè treballo a Valldoreix des de l'any 2006, per tant que em convidin, vol dir que és un reconeixement a la persona. Però més que això, és un reconeixement a tot el personal sanitari que, des d'abans del 2006 ja estaven treballant a Valldoreix. La nostra intenció ha estat sempre estar molt integrats a la vida de Valldoreix. El fet que ens reconeguin aquest any, ens omple de joia.

Creu que la Covid-19 ha servit perquè la societat reconegui la funció dels sanitaris?

La societat reconeix com tothom s'ha bolcat per ajudar. No parlem només de metges, parlem d'infermeres, d'auxiliars, d'administratives, de les senyores de la neteja... Tothom ha estat col·laborant. El sentiment que estem fent una cosa important és de tot el col·lectiu. La veritat és que quan veus que la gent ho reconeix t'omple de joia.

"Que la població ens reconegui, és el millor regal que podem tenir"

Els sanitaris estan més ben valorats ara que abans de la Covid-19?

La pandèmia ha fet valdre certes coses a les quals no els donàvem importància. Estàvem tant acostumats a tenir un sistema sanitari que ens cobria totes les necessitats, que no el posàvem en valor. Davant d'aquesta epidèmia, que ens ha agafat a tots poc preparats, la gent s'ha adonat que tenim un sistema sanitari que cuida de nosaltres, uns professionals sanitaris que pateixen amb nosaltres i ens acompanyen en el patiment... Que la població ens reconegui, és el millor regal que podem tenir.

"A Catalunya tenim un sistema sanitari boníssim"

Com ha viscut la situació des de l'àmbit personal?

Jo l'he viscut des de les dues bandes, perquè també he estat malalt. He rebut com a malalt tot el que explicava i, per això, encara ho poso més en valor. Companys meus, que no em coneixien, quan vaig estar ingressat a l'hospital van tenir cura de mi, es van preocupar que no em faltes de res... Veies a molta gent implicada. Tenim un sistema sanitari molt bo, i cal valorar-lo. A Catalunya tenim un sistema sanitari boníssim.

I com a sanitari com ha fet front a la feina?

Vaig estudiar medicina perquè m'agrada cuidar i acompanyar a la gent. He estat al cantó de tota la gent que he pogut atendre. Vaig haver de fer una aturada per la malaltia, però una vegada passada, vaig seguir passant visita, i continuo passant visita.

Vostè treballa al CAP de Valldoreix i també a Mútua Terrassa. La Covid es viu diferent des del cap que des de l'hospital?

La diferència és que els metges de capçalera, les infermeres de capçalera o els pediatres de capçalera, som la primera línia. Això vol dir que hi som sempre i som propers, coneixem a les famílies... Evidentment comparteixes moltes més coses que a l'hospital, on potser és una mica més fred, en el sentit que veus la persona malalta, però no veus tant el seu entorn. De totes maneres, al final el que et preocupa és la persona, i intentem que estigui bé i cuidar-la el millor possible. Si en alguna cosa ens ha ajudat la pandèmia és a millorar la coordinació entre els nivells assistencials. Hem aconseguit treballar de la mà.

Creu que els professionals sanitaris han hagut d'aplicar un suplement d'esforç i talent per fer front a la pandèmia?

Jo crec que hem donat tot el que podíem donar. S'han fet torns molt llargs, s'han fet guàrdies... I ningú no s'ha plantejat què estava fent, sinó que ha donat resposta a què calia. Hi ha hagut molta gent que ha fet moltes hores, gent que no ha pogut fer-les i ho ha passat malament perquè per malaltia no han pogut ser-hi, o perquè per ser personal de risc no han pogut estar a primera línia... No em pararia a veure si algú ha fet més o algú ha fet menys. Tots hem fet allò que podíem fer per intentar donar la millor resposta a la gent.

Per què va costar tant controlar la situació?

Perquè era una malaltia nova, que havia començat de forma sobtada, que no coneixíem, que estàvem aprenent a tractar... Hem fet tots una corba d'aprenentatge i evidentment no tractem ara com tractàvem abans. Ara ho fem millor, però perquè n'hem après. Jo recordo que els primers dies preguntaves a la gent si havia estat a la Xina, a Iran a Itàlia, etc. per decidir si era o no era Covid, quan ara ja sabem que aquest criteri no ens serveix, medicàvem diferent... Si aquest bagatge l'haguéssim tingut al principi, probablement no haguéssim tingut tanta letalitat. El patiment ens ha servit per millorar l'atenció, i probablement d'aquí a mig any, parlarem diferent... Tot es basa en l'aprenentatge. No hem de tenir pressa en tenir una vacuna, hem de tenir una bona vacuna.

"El patiment ens ha servit per millorar l'atenció"

El sistema sanitari està preparat per poder fer front a una possible onada de rebrots?

Ara en sabem més, tenim més equipaments, els hospitals estan més ben preparats, a escala organitzativa també estem més ben preparats... Si som capaços de fer les coses bé i la població és responsable, podrem contenir i podrem passar sense problemes la pandèmia, la qual cosa no vol dir que no hi hagi pacients que, per desgràcia, no superin la malaltia. Però el que podrem aconseguir és que el sistema sanitari pugui seguir donant servei a totes les altres patologies, perquè no hem d'oblidar que a banda de la covid segueix havent-hi problemes de salut que hem de tractar igualment.

La responsabilitat individual és un factor clau. Com es pot gestionar des de les institucions o des del món sanitari?

Per això des de Salut Pública s'insisteix tant en el fet que la gent sigui responsable. Fins que no tinguem un tractament definitiu, o una vacuna efectiva, haurem de conviure amb la malaltia, probablement durant un temps conviurem amb les mascaretes, i les adaptarem a la manera de relacionar-nos amb la gent. Hem descobert que la mascareta és una eina de seguretat. La mascareta ha arribat per quedar-se, almenys durant un temps, i l'hem de viure amb naturalitat.

Amb què es queda d'aquesta pandèmia?

Més aviat el que hem viscut són situacions tristes. Hem vist persones que han hagut de marxar soles, que no s'han pogut acomiadar de la gent que estimen... Com a metge això fa mal. Saber que una persona no pot acomiadar-se dels que estima, és molt dur. No vull destacar una cosa simpàtica, sinó la duresa que les persones hagin marxat soles. Em quedo amb la crueltat d'aquesta pandèmia. Ha faltat aquella carícia, aquell petó... Ha faltat l'escalf de les persones estimades. És una malaltia cruel.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.