LA MIRADA EN EL TEMPS: Sobre els nous barris (II)

En definitiva, cada cop que passo pels barris de Coll Favà i Volpelleres no puc fer veure que no hi veig, per tant, per a molts cotxes i ciment que trobi, continuaré veient vinyes i gripaus a la riera

Amb el pas dels anys he vist caure igual que fitxes de dòmino referents que en certa manera han omplert de records la meva vida. El primer a caure va ser la masia de Volpelleres, deien que si era la més maca de tot el terme de Sant Cugat. Va ser un fet insòlit, avui seria impensable que tornés a passar.

Més info: LA MIRADA EN EL TEMPS: Sobre els nous barris (I)

Amb la masia va caure també bona part del bosquet per fer-hi l'escola Pins del Vallès. També va caure l'entrada a la mina d'aigua que arribava fins al Monestir. En més d'una ocasió amb la colla del carrer ens hi havíem endinsat un bon tros per aquell túnel, fins que l'aigua ens arribava als genolls. Ignoro si la mina s'ha conservat o no.

Del que si estic segur és la barrera ferroviària que demanava pas, i que va arrasar amb tot. Va tardar, però al final va venir per quedar-se, i mentre això passava va servir perquè hi circulessin trens de mercaderies i també el comboi de residus nuclears.

No va ser fins a l'any 1992 que van començar les obres d'urbanització de Coll Favà que el descampat prendria el camí cap a definitiva urbanització. Nous carrers, noves avingudes, nous parcs. Per contra van desaparèixer les vinyes, els horts i el vell camí ral de Sabadell que antigament naixia a tocar del camí d'en Xandri, avui anomenat carrer dels Castillejos. No en va quedar res, ni tan sols un petit detall. Ni tan sols una petita referència per no oblidar qui som i d'on venim.

Altres que també van desaparèixer foren els cultius de maduixes que es cultivaven en hivernacles poc vistosos enfront del camp de la figuera. I també van desaparèixer tots els horts de productes de proximitat o de quilòmetre zero, tan actuals avui en dia. Verdura que un seguit de pagesos cultivaven al voltant del pont de Can Vernet i que venien a plaça com la cosa més natural.

En definitiva, i per acabar, cada cop que passo pels barris de Coll Favà i Volpelleres no puc fer veure que no hi veig, per tant, per a molts cotxes i ciment que trobi, continuaré veient vinyes i gripaus a la riera.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem