'La dona veloç'

Per motius diversos, a Sant Cugat estem lligats a l’obra de la lleidatana Imma Monsó (1959). Sobretot si parlem d’Un home de paraula (2009), sens dubte el seu llibre més reeixit, en el qual ficció i realitat es fusionen per assolir un testimoni de gran versemblança i emotivitat. No oblidem Hi són però no els veus (2003), una reflexió sobre la comunitat japonesa afincada al país i, concretament, a l’escola nipona de la nostra ciutat.

La dona veloç, que ha obtingut el premi Ramon Llull i l’elogi unànime de la crítica, és una panòplia de les dots de l’autora: fina observació, ironia i una acurada descripció social. També dóna continuïtat a la seva galeria d’obsessions familiars. Si a Tot un carácter (2001) Monsó glossava la figura de la mare i a Un home de paraula la del marit, aquesta novetat dansa al voltant del pare.

Però es tracta d’un pare malalt que ocupa el temps de la filla, i és aquí on la ganiveta afilada de Monsó penetra en el bloc de llard que és la vida contemporània. Evitant la moralització fàcil, el llibre aborda temes sociològics delicats, com la fragilitat de les relacions filials, la multiocupació de la dona o l’ús que donem al temps. En paraules de l’autora, “Aquesta tragèdia contemporània que és voler aturar el temps i no poder”. Contradictori i neurastènic, el personatge de la filla no sap gaudir del pas a pas, superada per les obligacions. En els temps que corren, resulta fàcil reconèixer-s’hi.

A destacar l’evolució tècnica de Monsó, que domina els diàlegs i monòlegs (atenció al penúltim capítol) amb tal mestratge que acaben per minimitzar les accions que porten el pes de la trama. Com un tac sobre una taula de billar, cada petita acció afecta la resta de personatges sobre el tapet, ja que l’autora dóna preferència a la xarxa social per sobre dels esdeveniments. Aquesta manera de construir la novel·la fa pensar en Julian Barnes o Milan Kundera. A diferència de la seva protagonista veloç, Monsó basteix una obra sòlida amb cura i lentitud.

Per la resta, vostès només han d’imaginar-se que són els protagonistes del llibre. Ja diem que és fàcil veure-s’hi reflectit. Com és habitual en l’autora, acostumada a disseccionar el món amb la seva millor arma, la novel·la vessa realisme pels quatre costats. Ah, ¿no he dit de quina arma es tracta? Ho comentàvem al començament: la versemblança.

+ Info
Autora: Imma Monsó

Editorial: Planeta (385 pàgines)

Preu: 20 €